Artículos - Historia local
PARVULARIS: 75 ANYS
Revista de Banyoles
núm. 884-885-886, novembre-desembre de 2006 i febrer de 2007
El 1931, Catalunya i l'estat en general sortien d'una dictadura, la de Miguel Primo de Rivera, que havia dimitit el 30 de gener de 1930, i entrava en un període que es va obrir a les urnes el 12 d'abril de 1931 amb la victòria dels partits republicans a 41 de les 50 capitals de província.
El nou govern republicà es va posar a treballar immediatament per tal de solucionar els greus problemes del país i modernitzar-lo, per posar-lo al nivell de la resta de països europeus. I un dels principals objectius d'aquesta II República fou la qüestió de l'ensenyament, molt endarrerit en general i amb una gran part de la població infantil sense escolaritzar.
Es volia formar ciutadans lliures, es va eliminar l' obligatorietat de l' ensenyament de la religió i es va iniciar una important reforma pedagògica. Es va instaurar la coeducació i l'escola única i laica. Es va establir l'obligatorietat de l'ensenyament primari i l' Estat es va responsabilitzar de l'educació, que no volia deixar en mans de l' Església, com havia passat fins aleshores.
Per això es va dur endavant un pla per a la construcció de més de 6.500 escoles noves, la creació de 7.000 places de mestre, als quals s'augmentava el sou un 20%, i la creació del Patronat de Missions Pedagògiques per dur l'alfabetització a tots els racons del país, que va arribar a crear més de 5.000 biblioteques populars.
És en aquest context, que a Banyoles es planteja la necessitat de crear dues escoles de pàrvuls, una a cada banda de la carretera, de manera que estigués a l'abast de tota la mainada.
Això era una novetat a Banyoles, doncs, des de sempre tota la mainada havia anat junta a la mateixa escola, primerament tots en una mateixa aula; després, a mida que el nombre d'alumnes augmentava, separats per edats; mes endavant per edat i sexe; i ara, es pretenia separar-los en un altre edifici.
Així doncs, el 5 de juliol, tres mesos després de la victòria republicana, surt publicat a la Gazeta de Madrid, la concessió de dues escoles de pàrvuls "en el casco de Bañolas". Uns dies després, en el Ple Municipal de l'Ajuntament de la Vila, s'acorda autoritzar a l'Alcalde per a que gestioni l'arrendament dels locals necessaris, un a cada districte, i la compra de material, seguint les indicacions del l'Inspector d'Ensenyament.
Aquests locals seran un al carrer de la Rambla, en el mateix lloc on hi ha instal·lat el Cos de Bombers i l'altra a la Plaça de la Font, a l'antiga Casa Consistorial. A partir d'aquest moment el proper pas és adequar-los com més aviat millor per estar enllestits al començament de curs, cosa que es duu a terme a finals d'octubre, quan les dues escoles, a les que la població acabarà coneixent pel nom de "els caganers", obren les seves portes; i tenien com a mestres la Rosario Carreras Bofill, a l'escola de les Rodes, i la Montserrat Camó Puigvert, a la de la Plaça de la Font.
Aquestes dues escoles, van tenir una vida bastant curta, ja que l'any 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil i amb la incautació dels edificis religiosos, les dues escoles van tancar les seves portes per traslladar-se, la de les Rodes al convent de les Carmelites i la de la Plaça de la Font al convent del Sagrat Cor.
El parvulari del carrer de la Rambla.
El parvulari de les Rodes estava situat al número 20 del carrer de la Rambla (actualment correspon al número 28) i s'hi accedia per un llarg passadís que feia paret amb el local dels bombers. Era una sala amb dues finestres que donaven al carrer del Conill, tot just damunt del que eren les quadres i dipòsit de carros de l'Ajuntament, i un petit "quarto de bany" a mà esquerra, just a tocar de la porta.
En la paret de l'entrada hi havia dues pissarres amb cavallets; fent cantonada la taula i cadira del mestre i a la paret oposada una estufa de llenya.
En total hi havia una quarantena d'alumnes distribuïts en dos grups, el més petits, que estaven asseguts de tres en tres en bancs, i els grans, que compartien taula amb un altre company i que ja estaven asseguts en cadires.
La mestra que va inaugurar l'escola, la Rosario Carreras, va deixar el seu lloc a finals de l'any 1933 a la Josefa (Pepita) Masmitjà, que va estar-hi fins que va tancar. Durant la Guerra es va fer càrrec, juntament amb la Càndida Llinàs, del parvulari de l'escola de les Carmelites, que en aquells dies es deia Grup Escolar Joaquín Maurín. En acabar aquesta es va traslladar a l'escola de la Vila, on va seguir de mestre de pàrvuls fins els anys 50.
El Parvulari de la Plaça de la Font.
Per la seva banda el Parvulari de la Plaça de la Font, estava situat a l'edifici de la Pia Almoina i havia de compartir espais amb la recent creada Escola d'Arts i Oficis (1928). Sembla ser que estava situat a l'altra banda del pati, amb una capacitat d'alumnat i de mobiliari igual que el de l'altra escola.
Si bé amb un primer moment la professora era la Montserrat Camó, a finals de curs va ser substituïda per la Francesca Pradell Llop, que també va estar-hi només un curs. A aquesta, al setembre de 1933, la va succeir la Josefa Vila Riera, que al juny del 1934 es va traslladar a l'Escola de la Vila per donar classe a mainada més gran. Finalment la darrera mestra va ser la Rosalia Aguadé Solé, que va estar-hi fins que l'escola va tancar. En començar la Guerra es va fer càrrec del parvulari de l'escola del Sagrat Cor, que va rebre el nom de Grup Ferrer i Guàrdia i després es va incorporar a l'escola de la Vila, on hi va romandre fins l'any 1949.
Però tot i que sembla ser que aquesta escola, per estar situada en el mateix lloc on abans hi havia la Casa Consistorial i a més a més pel fet de compartir espai amb l'Escola d'Arts i Oficis, havia d'estar millor que la de les Rodes, pel què es veu les condicions higièniques deixaven molt a desitjar, ja que en l'Acta Municipal de data 22 de setembre de 1932 es pot llegir:" El Sr. Ametller diu que a prop de l'escola de pàrvuls de les Rodes hi ha unes quadres que despedeixen males olors i demana que es procuri corregir aquesta deficiència que podria esser perjudicial per la salut dels escolars."
Però sembla ser que la cosa no és per a tant o almenys aquesta fou la resposta que donà l'Alcalde:"El Sr. Alcalde li contesta que en instal·lar-se hi feren una visita l'Inspector de primera ensenyança i el de Sanitat i trobaren conforme el local i que encara que tingui alguna deficiència no es possible pensar en modificacions d'importància fins que es resolgui en conjunt tot el problema escolar".
L'any següent el problema persisteix, i en l'Acta Municipal de data 9 de novembre de 1933 podem llegir:"El Sr. Boixó diu que la existència en el mateix edifici de la Casa de la Vila Vella de les escoles de pàrvuls i d'Arts i Oficis junt amb les quadres dels cavalls i el dipòsit de carros, ha fet que l'Inspector de primera ensenyança fes observar la conveniència de separar una cosa de l'altre ja sigui buscant nous locals per a escoles o be sanejant l'edifici traient tot el que està relacionat amb el servei de carros....."
Al final però, i tal com resa l'acta del 30 de novembre, es decideix traslladar les quadres a un local del carrer de la Rambla, just sota d'on es troba l'altre parvulari:"Resultant segons l'informa del Veterinari Municipal que el local propietat del Sr. Josep Oliveras (el mateix on hi ha el cos de bombers i el parvulari) es el que reuneix millors condicions entre els oferts per a quadra de cavalls i dipòsit de carros, s'acorda que el Sr. Alcalde gestioni les condicions de l'arrendament..."
Conclusió: Tots els començaments són durs, però en el cas que hem parlat, i més tractant-se de mainada molt petita, aquest ho van ser més. Ja en un primer moment, i a causa de la necessitat d'obrir l'escola, al començament de curs 1931-32 només es va posar allò indispensable, com reconeix l'Acta Municipal del propi Ajuntament a finals de desembre del 1931: " Instal·lades de poc les dues escoles de pàrvuls que han començat les classes aquest curs, estan proveïdes solament del que es mes indispensable, mancant-li encara la calefacció, cosa necessària si es te en compte l'edat dels nens que hi assisteixen. Per tal de subsanar aqueixa falta, a proposta de la Comissió de Governació s'acorda col·locar una estufa a cada escola de pàrvuls".
També hem vist que les condicions higièniques no eren les més adequades i en un primer moment l'escola de la Plaça de la Font havia de conviure amb els cavalls de la Brigada.
Una altra deficiència del parvulari de les Rodes era la manca d'electricitat (cosa que no passava a l'altra escola) i no és fins al novembre de l'any 1933 que: "A proposta del Sr. Durán, President del Consell Local de 1ª Ensenyança, s'acorda instal·lar llum elèctrica a l'escola de pàrvuls del carrer de la Rambla".
Però tot i la seva curta existència i la precarietat amb què van funcionar, sobre tot els dos primers anys, el que si és cert és que van servir de pauta perquè a partir de llavors es considerés la necessitat que els més petits necessitaven un espai per ells i evitar així aquelles queixes que ja el 1890 feia Francesc Estartús:"se separen con una puerta vidriera las dos salas de su escuela a fin de que la enseñanza de los parvulos no le moleste y estorbe cuando explica las lecciones a los alumnos de clase superior".
Un cop acabada la Guerra i amb el retorn dels edificis religiosos als seus propietaris, sorgeix el problema de com distribuir la mainada. És així com el mateix 1939 es planteja un projecte d'escola de pàrvuls de dues aules al primer pis del número 27 del Carrer de la Canal (actual número 33), on hi havia instal·lada, a la planta baixa, la secció femenina de la "FET y de las JONS" (en aquest mateix edifici l'any 1934 s'hi havia instal·lat l'Escola Ixent i l'any 1942 ho faria l'Academia Abad Bonito). En un primer moment la proposta era de fer-les a la planta baixa, deixant els dos pisos per a la FET femenina, però al final es va optar per posar-les en el primer pis, amb l'accés directament per la part de darrere, que era el pati de les escoles. D'aquesta manera tindrien més independència de la resta de l'edifici i a més a més quedaria la planta baixa per a la FET i, el segon pis, lliure per a allò que calgués.
Aquesta solució, però, no és satisfactòria, ja que la manca d'espai és evident i és aleshores quan es pren la decisió de fer servir l'antic edifici dels Hermanos, on el curs 1942-43 seran traslladades les nenes, quedant els pàrvuls a l'edifici escolar de la Plaça dels Estudis.
