Artículos - Deportes

DEL TIR A L'ÀNEC AL TIR AL PLAT

Revista de Banyoles,
núm.1058, gener 2022, pp.12-13.

A l'origen dels moderns Jocs Olímpics varen tenir protagonisme algunes disciplines esportives que avui en dia ens semblen sorprenents, i una d'elles fou la del tir al colom, una prova que consistia en disparar contra aquestes aus, quan aquestes remuntaven el vol, i en la que guanyava qui més coloms abatia. Això va passar als Jocs que es varen celebrar a París l'any 1900, on segons les cròniques es varen sacrificar 300 aus en total i qui es va endur el primer premi ho va fer desprès d'abatre 21 d'aquests animals.

Bé la noticia no deixaria de ser més que una curiositat si no fos per que a les darreries del segle XIX, concretament el mes d'octubre de 1890, Salvador Dilmer Riera va entrar a l'Ajuntament de Banyoles una instància mitjançant la qual demanava permís per establir un «tiro de gallinas, patos y demas aves en una casita pesquera» que ell utilitzava i que era propietat de Carles Vila de Ameller, una pesquera que actualment és correspon amb la pesquera número 4, tot just davant del passatge del Rec de Guèmol.

Pel que explica en la instància, només volia dur a terme aquesta pràctica per la Festa Major, i que per evitar ensurts, diu que com a precaució farà servir una «escopeta de las llamadas de salón al objeto de evitar el que los proyectiles no lleguen al otro lado de la laguna».

No podem dir quan de temps es va dur a terme aquesta «modalitat esportiva» a l'estany, però el que sí que es cert és que deuria estar permesa durant un temps, doncs Miquel Masgrau Paquel, en una entrevista que li varen fer l'any 1980, afirmava que als anys vint ell recordava haver participat de «la caça de l’ànec», una activitat que com deia «d’esportiu potser no n’era molt, però divertit si» i fins i tot recordava que el ànecs que es feien servir es compraven a Can Teixidor del Terme, on segons deia, els tenien entrenats per nedar pels recs de Ca n'Hort.

Possiblement aquesta afició deuria d'anar relacionada amb el fet de que l'any 1913 a l'associació Foment de Cultura i Esport, hi hagués ja una secció dedicada al tir al blanc, esport aquest que tornarem a trobar l'any 1951, quan l'agrupació de cacera banyolina, (que en aquells anys depenien de Delegación de la Sociedad de caza de Gerona, que era qui els administrava), va organitzar un «Concurso de Tiro al Plato, en el paseo Dalmau», amb una màquina de segona ma que es va comprar a la Societat de Tir al Plat de Girona, que tot just s'estava constituint.

A partir de llavors i al llarg d'uns quants anys, per les festes d'agost i per la Festa Major es feien tirades locals als Desmais, al Cap de Bou, sota l'església de Porqueres, a Lió ..., fins que el gener de 1966, veient que per incompatibilitat amb les altres activitats esportives que es duien a terme a l'estany no podien seguir fent aquesta activitat a l'estany, es varen començar a plantejar la possibilitat de comprar uns terrenys on poder traslladar la pràctica d'aquest esport. Fou així com a principis de 1967 es varen comprar un terrenys a Fontcoberta, vora l'estany intermitent d'Espolla, però els permisos definitius es varen fer esperar, primer per ser un activitat en que s'empraven armes de foc, i segon, i aquest va ser el principal motiu del retard, i per molt rocambolesc que sembli, que el lloc depenia de la «Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental», i aquest no podien donar un permís sobre un lloc en que no havia aigua, per això varen tenir que esperar a que s'emplenés. Quan per fi l'estany es va emplenar, aleshores varen trucar dient que ha hi havia aigua i va ser quan varen aconseguir el permís. El 3 de juny de 1969 el camp de tir, que rebria el nom del lloc on estava emplaçat, va rebre la seva legalització definitiva.

Fins llavors sempre havien estat sota l'aixopluc, primer de la Societat de Caza de Gerona y Comarca (SEDECA) i més tard de la «Sociedad de Caza de Bañolas y Comarca», de la que n'eren la «sección de Tiro al Plato», però a partir de 1968 ja consten com a «Sociedad de Tiro al Plato de Bañolas y Comarca», amb domicili social al Sport Bar, de Banyoles. Així, com a associació, i amb unes instal·lacions fixes, varen començar a organitzar noves activitats en diferents èpoques de l'any. Aquell mateix any de 1969, el juny s'organitza el «I Trofeo Social de Banyoles» i el juliol una «Tirada nocturna en el campo de Espolla disputandose el trofeo Robert Mercader».

El 1978 arriba al màxim de la seva tecnologia amb la inauguració de cinc màquines llançadores. La veritat es que poc a poc es va convertir en un club força actiu, en el que el socis a banda de les tirades que s'organitzen en el propi camp, ho fan en tirades organitzades per altres clubs, arribant a sobrepassar amb escreix el centenar de socis actius, un dels quals va formar part de l'equip que a Castelló va guanyar el Campionat d'Espanya Interprovincial.

Amb el pas dels anys, i mentre es seguien realitzant diversos campionats, el residus generats per la pràctica d'aquest esport, com plats, tacs i perdigons que es dipositaven en la que era la llera de l'estany d'Espolla, va col·locar aquest emplaçament en l'ull de l'huracà dels ecologistes. Aquest fet, al que vindria a sumar-se que en la majoria dels pobles de la comarca, per les festes majors, s'organitzessin tirades, amb la qual cosa ja no era necessari pertànyer a cap club per tal de poder practicar, va fer que l'activitat social comencés a decréixer, així com el numero de socis.

Finalment poc abans d'arribar a la dècada dels noranta el club de tir va desaparèixer definitivament.