Artículos - Deportes

AQUELLS "CAMPS D'ESPORTS"

AQUELLS "CAMPS D

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.68, maig 2011

La veritat es que estem molt mal acostumats. Els camps de futbol amb gespa, que si no es natural, si més no que sigui artificial; les pistes de tennis de terra batuda; les pistes de basquet amb parquet, ... però us heu plantejat com jugaven els nostres avis?, com i quins eren els seus camps?, uns camps que en molts casos eren això: camps, gairebé en el sentit que li dona l'Enciclopèdia Catalana: "extensió de terreny fora poblat destinat a conreu" i aquí podríem afegir que, una vegada mig aplanats, es destinaven a la disputa d'algun esport.

Però dic els nostres avis, per no dir els nostres pares o nosaltres mateixos, ja que no fa tant, a mitjans dels anys setanta del passat segle, que el recent creat equip de rugbi de Banyoles i cercant un camp on poder entrenar i disputar els seus partits, no varen trobar res millor que el camp del Clot d'Espolla, que tot i tenir-l'ho que compartir amb la gent del tir a plat, quan les aigües es retiraven, quedava una catifa verda ideal per amortir els cops de les caigudes.

Tot i que els que pitjor ho varen tenir foren els primers jugadors de tennis, que varen poder inaugurar, l'any 1930, la seva primera pista, que estava situada en un solar que hi havia a tocar del Passeig de la Indústria, concretament al carrer del Pou, anomenat "l’horta d’en Fina", que tot i no comptar amb les mesures reglamentàries, i tenir-hi plantat un magraner al començament de la pista, que dificultava força "els saques", feia que els tennistes poguessin practicar el seu esport. Un any més tard aconseguiren un nou terreny, propietat de la família d'un dels jugadors, en uns horts que hi havia darrera la casa pairal, molt a prop de la Plaça de les Rodes, varen construir una pista reglamentaria que seria inaugurada el 17 de juny 1934. Naixia, al carrer del Conill, naixent així el "Lawn Tennis Club Banyoles".

L'any 1954 s'estrenà una secció de bàsquet del C.N.Banyoles, que tenia unes porteries mòbils al carrer de la Canal a l’edifici de la Falange - actualment Fonda Comas- i les transportaven a la plaça Servites on hi havia la seva pista, de terra, tot i que també les traslladaven a la plaça Major on disputaven partits nocturns els dissabtes d'estiu.

Era aquesta pista de la plaça dels Servites, la que també feien servir l'equip femení de basquet, el mateix equip que desprès de lluitar any rere any per la supremacia provincial, decidí l'any 1963 i desprès d'una polèmica decisió arbitral, canviar-se d'esport i començar a practicar el handbol primer sota el colors de la "Sección Femenina d’Educación y Descanso" i desprès del C.N.Banyoles, disputant els seus partits en la pista de terra que el Club tenia dins les seves instal·lacions. Anys més tard, desaparegut aquest equip, s'en creà al mateix Club un de masculí, que en no disposar de terreny de joc es repartien entre la pista que hi havia a les Cases Barates, a tocar de l’església de Sant Pere i el pati de l’escola pública de Besalú, fins que arribats al curs 1972/73 es va poder aconseguir entrenar i jugar a Banyoles, en una pista de terra que hi havia darrera de l’actual camp de futbol.

I per últim cal esmentar el futbol, nascut per la Festa Major de 1913 de la ma del "Fomento de Cultura y Sport" que estrenava en aquesta data l'anomenat, camp de "L'Estunes", un camp proper a aquest indret. A partir d'aquí s'anirien creant diferents equips, de vida més o menys efímera, entre ells la Penya Àguiles, el Ràpid F.C i el del Club Natació Banyoles, però serà el del Centre d'Esports Banyoles, el que l'any 1931 inaugurarà un nou camp de futbol - de mides molt petites i que es convertia en un fangueig a la mínima precipitació - situat entre el passeig Dalmau i l'estanyol de la Cendra. L'any 1932, el Club de Futbol Banyoles inauguraria un altra camp, aquest molt més proper a la població, el de les Pedreres, però les insuficients mides de l'àrea i la impossibilitat de d'una ampliació, varen fer que l'any següent tornessin a les vores de l'estany, a l'anomenat camp "Prats de l'Estany". I paral·lelament a aquest el Centre Parroquial inaugurava un altra camp al capdamunt del carrer de Sant Martirià. Anys més tard, després d'acabada la guerra vindria el primer camp municipal, a l'antic hort dels Servites. Això seria l'any 1943, i li seguirien el Camp Vell, al carrer del Canat, el 1958, i el 1968 l'actual.

Bookmark and Share