Artículos - Costumbres y tradiciones

LES EXCURSIONS COL·LECTIVES AMB AUTOCAR

LES EXCURSIONS COL·LECTIVES AMB AUTOCAR

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.130, juliol 2016, p.19

«L'Estany somriu plàcidament quan el nostre autocar s'allunya cap a l'Empordà». Amb aquestes paraules, el pare Marià Prat començava la seva crònica d'una excursió que el Centre Excursionista de Banyoles va fer a Sant Pere de Roda un 18 de juliol de fa 60 anys. Aquells eren uns anys àlgids de les excursions en autocar, eren els anys quaranta i cinquanta, i a molt estirar fins a mitjans dels anys seixanta, quan «l'utilitari» va fer la seva aparició. Qui no recorda algun amic o familiar que no tingués un «Seat 600»? Un vehicle que semblava que fos «esponjós», ja que tant n'hi cabien dos, com quatre, com sis... Les excursions es varen seguir fent. Però ja no en autocar. Els diumenges les carreteres es varen començar a emplenar dels primers utilitaris. És quan es va encunyar el terme «dominguero», tot i que en honor a la veritat, ja feia anys que ens comportàvem com a tals, ja que el fet de sortir el diumenge a passar el dia a la muntanya és un costum força arrelat al nostre país.

D'aquí que fins que els automòbils no va ser un mitjà que no va a estar a l'abast del «poble», no hi havia més remei que tirar del tren o dels anomenats «omnibús», que era la manera d'anomenar en anglès el mitjà de transport col·lectiu, però que era la paraula que feia servir la premsa de l'època. El 1940 la revista local Horizontes informava d'una excursió col·lectiva que la quasi totalitat de socis del «Club Baloncesto Instituto Montserrat» havien fet a Banyoles «en una imponente caravana formada por 15 ómnibus de la compañia TEISA».

A Banyoles, les excursions col·lectives ja feia anys que s'havien començat a dur a terme. Els anys 20 ja sortien excursions al Santuari de Lourdes que combinaven una primer part del trajecte en tren i el final en autocar d'una companyia francesa, costum aquesta que a mitjans dels anys 30 ja es va fer en autocar tal i com podem llegir en la publicació banyolina l'Avant del 4 de març de 1935: «Sortirà un autocar d'aquesta ciutat el dia 25 d'abril».

Poc a poc les excursions en autocar es varen convertir en un fet habitual i les empreses de viatges varen començar a oferir-ne aquests serveis. L'any 1948 Horizontes publicava un anunci que deia: «Excursiones colectivas en autocar. Verano 1948» i oferia tres destins durant el mes d'agost: la Costa Brava, la Vall d'Aran o Andorra i un pel setembre «Norte y Galicia. Año Santo». L'oferta la d'Andorra possiblement la va agafar la «Sección Recreativa del Circulo de Católicos» que l'agost de l'any següent en un «autocar especial» es varen desplaçar a aquest país entre el 28 i el 30 d'agost. Els anuncis a poc a poc eren cada vegada més habituals. Una agència de viatges del carrer Àlvarez de Castro, 5 (l'actual Avinguda dels Països Catalans) anunciava el 1952 viatges «en autocar-pullman de lujo» a diversos destins: «la Feria de Sevilla, Semana Santa, Andalucia y Marruecos, Andorra,...».

Al ser un mitjà que permetia desplaçar-se amb facilitat va fer que les associacions també comencessin a fer-ne ús. D'aquesta manera aquells anys trobem moltes referencies a excursions en autocar pels diferents col·lectius banyolins: el Centre Excursionista de Banyoles, el juliol de 1953 va anar a Sant Pere de Roda i l'estiu de 1955 a Oix; el Vells de l'Asil, a Olot el setembre de 1955; l'Agrupació Teatral, a Sant Sebastià, el setembre de 1953, etc.

I fins i tot els varen començar a fer servir a nivell particular, com la Colla de l'Arròs que un cop a l'any anaven d'excursió a un santuari, escoltaven missa i feien una arrossada. Així els trobem a Santa Afra, als Àngels, a la Mare de Déu del Mont, a la Mare de Déu del Far,... Unes sortides en les que els autocars de la TEISA trescaven pels camins pedregosos i empolsegats fins arribar al seu destí, carregat a més no poder, en una època en que la «baca» dels autocars era un lloc on la gent s'hi podia asseure.

Bookmark and Share