Artículos - Costumbres y tradiciones

LA BÓTA DE VI

LA BÓTA DE VI

L'Agenda
núm.62, setembre 2017, pp.70-71

De la mateixa manera que ho és el càntir, la bóta de vi és un element força habitual en la vida del camp. Amb capacitat per un o dos litres, rectes o corbes, però ambdues amb forma de gota o llàgrima, tot i que la segona està corbada cap a un dels costats, té com a principal funció, la de mantenir fresc el vi, normalment negre i sec. D'aquí que ja hagi una dita que diu: El agua en botijo y el vino en bota. I si bé les botes tradicionals espanyoles n'eren de pell de cabró, empegades per dins, amb una mena de brea, i cosides per fora, amb un aspecte lleugerament envellit i amb el cuir sense polir, actualment es fabriquen amb altres pells, més econòmiques, com ara la de xai, o directament amb pell sintètiques, i el seu interior està recobert de làtex. A altres països, però, es fan servir altres tipus de pell, com la de ren, búfal o foca.

Aquesta diferència de qualitat entre unes i altres, també es pot apreciar tant en el broc com en el cordó que l'adorna, per una banda, i que per l'altra permet que la puguem dur penjada. Un broc que si bé abans n'era de fusta, avui dia és de resines sintètiques, com la baquelita, i que és el que permet beure-hi a galet directament, tot inclinant-les alhora que se'n prem la part inferior.

Si bé actualment el seu ús ha decaigut força, tot i que encara representa un referent tradicional en determinades festes, i en especial a les curses de braus, al segle XIX fins i tot va arribar a formar part de l'equipament bàsic dels soldats destinats a Cuba i el personatge que va obtenir-ne la concessió fou un català anomenat Juan Naranjo, tal i com ho estipulava una R.O. del 17 de novembre de 1897: ««Ensayada con buen resultado en el ejército de la isla de Cuba la bota para vino presentada por Don Juan Naranjo [...] ha tenido a bien declarar reglamentaria para las tropas de aquel ejército la mencionada bota». I seguia dient les característiques que havia de tenir: «De piel de cabra, con cabida de un litro, cosida exteriormente, adosándole una badana negra que forma ribete [...]» i acaba dient que a més s'ha de poder fixar al uniforme «por último, cuenta con una correa negra con hebilla, que se coserá a una badana del mismo color, que rodea en forma circular la base del brocal, y sirve para colgar la bota del cinturón».

Els primers testimonis de la seva existència es remunten a l'antiga Grècia. Recordem un passatge de l'Odissea d'Homer, en la que Ulisses emborratxa a Polifem, fill de Posidó, donant-li el vi contingut en un recipient de pell. També a la Bíblia, els fills de Noè, beuen de recipients similar. I com no, a molts passatges de la literatura espanyola de l'edat d'or també hi trobem referencies, així com al Quixot. I per posar un exemple, recordem una escena en la que Sancho Panza, l'escuder de Don Quixot, i l'escuder del Caballero de los Espejos, estan xerrant. En un moment donat, aquest darrer desprès de donar-li mil i un petons i abraçades a la bóta de vi, se la passa a Sancho «el cual, empinándola, puesta a la boca, estuvo mirando las estrellas un cuarto de hora, y en acabando de beber dejó caer la cabeza a un lado». I fins i tot Ernest Hemingway se'n va fer ressò en la seva obra Fiesta. I qui no recorda per Nadal, anar a veure Els Pastorets, de Folch i Torres, i en la que els bons pagesos que portaven barretines i calçaven espardenyes, portaven una samarra, una bóta de vi i un rosegó de pa.

I si la literatura se n'ha fet ressò, també se n'ha fet la pintura. Francisco de Goya, va pintar un oli l'any 1776 que porta per títol La Merienda i en la que es veu un home bevent d'una bóta de vi. De la mateixa època del tercer quart del segle XVIII és un quadre que es pot veure al Museu del Prado que porta el significatiu títol de Bodegón con melón y brevas, manzanas, bota de vino y cesta de merienda en un paisaje. També l'asturià Bango té un oli, de l'any 1998, titulat Bota de vino.

I per acabar algunes rodolins del refranyer, tot i que en aquest cas al ser un element típicament espanyol són molt més freqüents en aquest idioma que no pas en català: A la bota dale el beso después del queso. La moza y la bota no se han de pellizcar. Bebiendo con bota, aunque bebas mucho no se nota. Però no per això no vol dir que no en tinguem en el nostre idioma, com per exemple A bóta buidada no cal prémer-la o bé Amb la bóta sense vi, no emprenguis camí.

Bookmark and Share