Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS GLORIOS MARTIR SANT CRISTOFOL-USALL

GOIGS GLORIOS MARTIR SANT CRISTOFOL-USALL

Revista de Banyoles
núm.1042, agost 2020, pp.32-33.

(els únics goigs que he pogut trobar a la comarca, corresponen a Usall, i són unes quantes estrofes mecanoscrites, encapçalades per la imatge del sant, per la qual cosa no puc assegurar que s'arribessin a imprimir, o si tant sols fou un esborrany).

De tots els sants del santoral, Cristòfol de Lícia és un dels més controvertits de manera que avui en dia està totalment considerant com un sant llegendari, l'existència del qual és improbable, d'aquí que quan el febrer de 1969 Pau VI va ordenar revisar el calendari litúrgic per a suprimir-ne les festivitats dels sants de l'existència dels quals no hi haguera proves, es va dictaminar l'abril del mateix any, l'eliminació de sant Cristòfol del santoral, mantenint, això sí, el dret a la seva representació iconogràfica i veneració per raons històriques.

La tradició catòlica, el descriu com un gegant cananeu (a l'Àsia occidental), de nom Reprobus, que vivia sol, al mig d'un bosc, prop d'un riu i que que abans de la seva conversió al cristianisme ajudava els viatgers a travessar un perillós gual portant-los sobre les seves espatlles.
La llegenda afirma que en una ocasió, va ajudar un nen a travessar el riu, però va quedar sorprès pel pes de l'infant, que anava en augment a cada pas que feia. Aquest nen va resultar que era Jesús, que portava sobre la seva esquena els pecats de tot el món, i després d'això va batejar el gegant. El fet de dur a Jesús li va valer el nom de Cristòfol que en grec vol dir "portador de Crist". Una altra llegenda el fa nascut a Tir o Sidó (a l'actual Líban), essent-ne el fill únic d'un rei cananeu, i que tenia com a nom Relicto, allistat a l'exèrcit de l'emperador romà, Gordià III (225-244), tot just quan aquest estava a punt d'entrar en guerra amb els perses.
I algunes fonts llatines i gregues, més antigues, registren un màrtir anomenat Cristòfor, originari d'una tribu nord-africana. Capturat per les tropes romanes a començaments del segle iv, va ser obligat a allistar-se com a legionari i traslladat a prestar servei en una guarnició romana prop d'Antioquia, on va ésser batejat pel bisbe Bàbiles d'Antioquia i, a conseqüència d'això va ésser perseguit i mort.

Per la seva banda, en la tradició ortodoxa, se l'anomena com a Reprobatus, un soldat de l'exèrcit romà de singular grandària, provinent d'una tribu berber, que va predicar la fe cristiana entre els seus companys, després d'haver realitzat nombrosos miracles. Va viure a Licia, on fou empresonat pel governador local que va intentar seduir-lo amb diners i fins i tot enviant-li dues dones, Niceta i Aquilina, però per contra, ell les va convertir. Finalment, va ésser executat pel governador d'Antioquia, durant el regnat de l'emperador Deci (201-251). Segons diuen desprès de diversos intents finalment fou decapitat.

Altres tradicions, fan de Rèprobe, un antropòfag que tenia cap de gos, per aquest motiu la representació dels sant, amb cap de gos, és habitual en les icones i pintures ortodoxes. S'interpreta com una adaptació del culte a Anubis, divinitat egípcia que transportava les ànimes dels difunts cap al regne dels morts. Però el que en principi es pressuposa és que l'origen d'aquesta llegenda passa per una mala transcripció, tota vegada que Rèprobe sembla ser que era nascut en el sí d'una tribu nord africana, els Marmaritae, a les que les fonts escrites, com a altres tribus africanes, descriuen com gairebé infrahumans, anomenant-los sovint kunokefaloi o cinocèfals (monstre que té forma humana i cap de gos).
I aquí ve una altre possible confusió, tota vegada que alguns van traduir el terme per canineus, transformant-lo desprès en cananeus, el que dona peu a una nova llegenda.

Offerus o Reprobus era un gegant cananeu que mesurava 2.3 metres i era posseïdor d'una gran fortalesa. I de fet es considerava tan fort que deia que només podria servir al ser més poderós. Fou així com va entrar al servei d'un monarca tan poderós que la seva sola menció feia estremir les persones. Però arribà el dia en que va veure a aquest rei tremolant de por, a la vegada que li explicava que havia venut la seva ànima dimoni.
Fou així com Reprobus va buscar un bruixot per que li presentés el dimoni, doncs el considerava més poderós. El bruixot va accedir, van pujar a cavall i van cavalcar per tal de trobar-lo, però en passar davant d'una creu de pedra, el bruixot va tremolar de por, ja que temia a aquell que havia mort a la creu. El gegant va preguntar aleshores si el diable també temia al de la creu i quan el bruixot li va dir que sí, aleshores marxà a la cerca de Jesús, fins que preguntant a uns i altres va anar a parar a un ermità que li va dir que una bona manera de servir a Jesús seria evitant que la gent es negués en un riu que havia a tocar i que ell podria ajudar-los a travessar degut a la seva gran alçada. I així va ser com va començar a passar viatgers recolzat-se en una vara grossa i resistent. I aquí entronquem amb la llegenda explicada més amunt, quan es troba amb un nen que no és un altre que Jesús.

El culte a Cristòfor de Lícia és d'origen oriental, i ja consta una església dedicada a Bitínia al 452. Durant l'edat mitjana va ser un dels sants més venerats, tant en orient com en occident. La seva festa a occident se celebra el 25 de juliol i a les esglésies ortodoxes i a les orientals el 9 de maig, però la tradició hispana el celebra el 10 de juliol.

Durant la edat mitjana va ser venerat com a protector contra la pesta: això va fer que a moltes esglésies europees es pintés un Sant Cristòfor de grans dimensions, tal i com els podem veure a la Catedral de Sevilla (obra de Mateo Pérez de Alesio, 1584) i a les catedrals de Múrcia i de Còrdova, on popularment se l'anomena San Cristobalón.
Per haver portat el Nen Jesús, se'l reconeix com a sant patró dels xòfers i conductors. Amb aquest motiu, al segle xx es va introduir el costum de beneir els cotxes el dia de sant Cristòfol o fins i tot de portar una petita imatge o una medalla del sant dins del cotxe, invocant la seva protecció.
Fins a la seua supressió, sant Cristòfol era patró dels viatgers, els arquers, els conductors, els solters, els barquers, els conductors d'autobús i de taxi, els venedors de fruita, els mariners, els mossos de corda, els aiguaders, les tempestes, la pedra i els afectats de mal de queixal.

La seva representació plàstica, en pintura o escultura, el caracteritza com un gegant, amb els peus submergits en l'aigua i un bastó que a vegades sembla com una palmera, carregant el Nen Jesús sobre les espatlles.

Finalment cal dir que podria ser que aquest sant fos en realitat Sant Menna d'Egipte, amb qui té moltes coincidències. I que el nom de "portador de Crist" se li atorgués a Menna com si fos un sobrenom.

Bookmark and Share