Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ROC ADVOCAT CONTRA LA PESTE QUE ES VENERA EN LA PARROQUIA DE SERINYA

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ROC ADVOCAT CONTRA LA PESTE QUE ES VENERA EN LA PARROQUIA DE SERINYA

Revista de Banyoles
núm.1039, maig 2020, pp.8-9.

El Senyor per sa clemencia
a Vós Sant Roc ens ha dat
aparteu la pestiléncia
d'aquest poble benaurat


Essent ja vella vostra mare /// i sense cap fill tenir, /// volgué Déu sos precs oir /// com també els de vostre pare /// i per divinal volència /// fóreu concebut i nat [...] ///Fill de Joan i Liberia /// nasquéreu a Montpeller [...]
Segons la tradició, va néixer a Montpeller ? aleshores part del Regne de Mallorca? als voltants de l'any 1295, tot i que hi ha versions que apuntat cap al 1350. I segons sembla era fill del governador del rei de Mallorca a Montpeller, anomenat Joan, i de Liberia.

Als vostres pares perdéreu /// siguent de vint anys edat /// als pobres haveu donat /// dels seus béns tot quan poguéreu [...]
A l'edat de 20 anys va quedar orfe i aleshores va decidir vendre totes les seves possessions, repartir els diners entre els pobres i fer un pelegrinatge a Roma amb la intenció de visitar els santuaris.

A Itàlia encaminat-vos /// amb hàbit de peregrí /// alguns anys passeu allí /// amb el malalts ocupant-vos [...]
Tot just arribar a terres italianes es va desfermar una epidèmia de pesta que va provocar una gran mortaldat en roda Europa. Davant d'aquest fet, Roc es va dedicar a recórrer el país atenent a tots el malalts de la pesta. Hi ha qui comenta que possiblement tenia nocions de medicina, tota vegada que per aquells anys la seva ciutat natal era un centre d'estudis de medicina molt anomenat.

La peste de vos fugia // desseguit que heu arribat /// Aqüapendente ha curat /// Cesana i la Roma pia /// fins la ciutat de Plaséncia /// vostre socós ha lograt [...]
Va cuidar malalts en Acquapendente, Cesena, Roma, Rimini i Novara i segon la tradició popular curava molts malalts amb només fer sobre ells el senyal de la creu, mentre que als que morien, ell mateix els sepultava, ja que ningú més s'atrevia a acostar-se als cadàvers per la por al contagi.

Estant en aquella terra /// gran dolor haveu sentit /// sentint-vos també ferit ///de mal en la cama esquerra [...]
Desprès va seguir cap a Piacenza, on sembla ser que va contraure la malaltia. El seu cos va quedar ple de taques negres i úlceres i com que no volia ser una càrrega per a ningú, arrossegant-se va poder arribar fins a les afores de la ciutat, refugiant-se dins d'un bosc, amb la intenció de morir allà mateix, però allà on va decidir caure mort va brotar al poc una font d'aigua de manera que va poder apaivagar la set. Així mateix, un gos se li apropà i li portà un pa, un fet que es va repetir cada dia, fins que al final al gos es va seguir un home, que estranyat de que cada dia el seu gos li robés un pa va voler saber que en feia amb ell. Llavors l'amo del gos es va encarregar de cuidar Roc i guarir-li les seves nafres. Quan es va recuperar, va tornar a la ciutat, on a partir de llavor va seguir curant no només a persones, sinó també a animals.

Per inspiració divina /// A Montpeller Vos torneu /// on guerra encesa trobeu /// que dels pobles es ruina /// allí rebeu la senténcia /// d'espia, traïdor amagat [...] Vostre oncle governador /// qui no us coneix, us envia /// perqué sofriu ni i dia /// a una trista presó; /// allí sense cap deséncia /// morireu abandonat.
Sobre el lloc de la seva mort hi dues versions. Una d'elles diu que després d'un llarg període a la presó, ja que en una guerra que hi va haver a Montpeller el van confondre amb un espia, sense que ell revelés qui era en realitat, i el van tancar en una presó, on va restar-hi cinc anys fins que va morir. Una altre versió diu que fou empresonat al nord d'Itàlia, al poble d'Angera, a tocar del llac Maggiore, i acusat d'espionatge fou tancat en una presó on moriria entre 1376 i 1379.

El dolor i l'amargura /// que vostre oncle tingué /// quan ja mort us conegué /// se mostrá en la sepultura.
Seguint amb la llegenda, es diu quan el seu oncle, que aleshores n'era el governador de la ciutat de Montpeller, al veure que a qui havia empresonat i deixat morir era el seu propi nebot, va fer aixecar un temple en honor seu.
A partir del segle XV, la seva devoció es va estendre cap al món germànic i als Països Baixos. En 1477, en ocasió d'una epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, la qual va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Aquesta va fomentar la devoció al sant construint capelles i centres d'acollida per tot Itàlia. Avui, és el sant que té més capelles i esglésies dedicades arreu del món.
Apareix representat vestit de pelegrí amb bordó, barret i capa, amb una nafra en una cama, sent la més habitual l'esquerra, i acompanyat d'un gos, que sol portar un pa a la boca.
Sant protector davant la pesta i tota classe d'epidèmies, la seva intervenció era sol·licitada pels habitants de molts pobles i, davant la desaparició de les mateixes reconeixien la intervenció del sant, de manera que se li nomenava sant patró de la localitat. És a més protector de pelegrins, infermers, cirurgians o cànids, entre d'altres.
Al Pla de l'Estany aquest sant és venerat a Banyoles (on hi havia una capella dedicada al sant a l'antic hospital), a Cornellà del Terri i a Serinyà.

Per últim, esmentar que segons l'historiador belga Pierre Boille, el personatge de Sant Roc és es realitat la suma de diferents personatges, un fet que corrobora el jesuïta bolonyès Robert Godding. El sant real seria en realitat Sant Racus o Rachus d'Autun, mort cap el 660, invocat com a protector de les tempestes, del que hauria derivat el nom de Sant Roc (Roccus) com a protector de la pesta, per un procès que passaria de "Raccus protector de les tempestes" a "Roc protector de la pesta".

Bookmark and Share