Artículos - Arte

ROCACORBA

ROCACORBA

Butlletí del Centre Excursionista de Banyoles
núm.428, abril-juliol 2007.

SITUACIÓ: el santuari de la Mare de Déu de Rocacorba es troba a cavall de dues comarques: el Gironès i el Pla de l'Estany. Això ha fet que la seva devoció s'estengués per les dues vessants de la muntanya, d'una banda cap a Canet d'Adri al Gironès i d'altra banda cap a Banyoles i comarca.
Situat al cim d'una roca, amb forma de proa de vaixell (929), conforma una meravellosa talaia que ens dies clars ens permet veure des del Cap de Creus, el Montgri i les Illes Medes fins el Montseny i el Puigmal.

Aleshores no ens ha d'estranyar que Mossèn Pere Ribot en els Goigs que va escriure l'any 1983 es permetés incloure aquesta estrofa:
En una terra prou orba
on l'home es perd i es consum,
cal pujar fins a Rocacorba
trobar l'espai i la llum.
Es com un novell llinatge,
el cos sa i l'esperit sa.
De fet ens ve a dir aquella frase tant sonada del poeta llatí Juvenal "Mens sana in corpore sano"

ORIGEN: L'origen del Santuari s'ha de buscar a la capella del castell medieval que en aquest mateix lloc s'aixecava i que tanta notorietat va tenir en la guerra dels remences, que el varen ocupar desprès de la defensa de la Força Vella de Girona l'any 1462.

L'any 1161, Berenguer de Rocacorba fou una cessió al bisbe de Girona de l'església de Santa Maria. Es a partir d'aquest moment, en que passà a ésser una propietat del bisbe, en que la comencen a trobar documentada. En un document de l'any 1184 trobem que Dulcia d'Hostoles "llegava dos sueldos" a la capella del castell de Rocacorba.

EL SANTUARI: En els segles XIV i XV, quan el castell va decaure, l'església fou transformada en santuari marià. Els terratrèmols de l'any 1428, que van assolar la comarca, la devien destruir totalment, ja que així hi consta en una visita feta l'any 1432 i que obligà a construir-hi un altre, per tal de aixoplugar un altar dedicat a Santa Maria.

L'ESGLÉSIA: L'edifici actual és en la seva major part del segle XVIII. Recentment, a començaments dels anys vuitanta del passat segle, es va portar a terme una restauració que va posar al descobert les restes d'un absis romànic.

LA IMATGE: Fruit de les obres que es van dur a terme el segle XVIII, es va construir un cambril per mostrar la imatge de la Mare de Déu, anomenada Mare de Déu de la Pera, que es venerava des de el s.XIV en aquest lloc i que es d'alabastre policromat. Aquesta imatge representa a la Verge coronada, amb la cabellera trenada, està asseguda i te una pera o fruit a la mà dreta, mentre que aguanta amb l'esquerra el Nen Jesús, que sembla que agafa amb l'esquerra una flor alhora que descansa la dreta sobre el pit de la mare. Aquesta imatge actualment es troba al Museu Diocesà de Girona.

Al segle XVIII i d'acord amb el gust de l'època, la imatge fou substituïda per una altra de les de vestir. Desprès dels fets de 1936, aquesta imatge vestida fou destruïda.

A la sala gran de la rectoria es guarda una reproducció en alabastre, més gran que l'antiga, obra d'Albert Casellas de l'any 1954, que va ser substituïda l'any 1983 per una altra reproducció mes fidel a l'original i que es la imatge que es venera actualment.

ALTRES IMATGES: Durant la seva existència, aquest Santuari, a part de l'altar de la Mare de Déu, ha tingut d'altres dedicats a diferents sants, el 1420, a mes de l'altar major, hi havia altars dedicats a Sant Salvador i a Santa Bàrbara. I el 1761 consta la existència de dos altars dedicats a la Mare de Déu dels Dolors i a Sant Eudald.

ELS GOIGS: TEXT : De les trenta edicions que he pogut trobar, tenim tres lletres ven diferenciades:

1) GOIGS DEL SEGLE XVIII
Aquest primer grup que podríem datar a finals del segle XVIII (segurament de quan es va fer la reconstrucció de l'església) segueixen l'esquema dels set goigs terrenals, els anomenats "septem gaudia": L'estructura d'aquest goigs es sempre la mateixa, després d'un respost o entrada inicial de quatre versos i una tornada final, podem llegir la relació dels goigs terrenals que fan relació a diversos passatges de la seva vida: el primer l'Anunciació, el segon el Naixement de Jesús, el tercer l'Adoració de recent nascut, el quart la Resurrecció el cinquè l'Ascensió al cel, el sisè la vinguda de l'Esperit Sant i el setè l'Assumpció.

Dins d'aquest trobem dos grups gramaticalment diferenciats,
a) darreries del segle XVIII i primera meitat del XIX
b) segona meitat del segle XIX i primer terç del segle XX

la diferència entre ambdós grups es que mentre els primers fan servir les expressions "fonch" "quens" i "quel", el segon ja corregeix el temps verbal per "fou" i les contraccions per "que'ns" i per "que l'".

La música corresponent a aquest primers goigs, surt referenciada en un llibre de Joan Amades de l'any 1946.

2) GOIGS DE FINALS DEL SEGLE XIX O COMENÇAMENT DEL XX
Aquest segon grup el podríem datar entre 1879 i 1906. El mes antic d'ells te com a impressor a Tomàs Carreras quan encara estava davant del Seminari, cosa que succeí entre 1879 i 1929 i a mes a mes les indulgències les concedeix un sol bisbe. En el següent podem veure que la impremta ja s'ha traslladat al carrer Ciutadans 18, cosa que va fer l'any 1929 i les indulgències les concedeixen dos bisbes: Tomàs Sivilla (1878-1906) i Francesc de Pol (1906-1914). Això em permet deduir que el mes antics es van imprimir entre 1879 (quan Carrera s'instal·là davant del Seminari) i 1906 (quan deixà el càrrec el bisbe Sivilla).

Aquest grup de goigs als qui va posar música el germà Odiló Planás, monjo de Montserrat, consta de quinze cobles de sis versos cadascuna. Les tres primeres ens parla de les qualitats de la Verge Maria, les set següents son els set goigs terrenals, els onze i dotze ja ens parla de la Verge al Cel i per últim els tres darrers imploren la seva protecció. La tornada inicial es la mateixa que en els anteriors però la tornada final es diferent.

De fet tots son iguals, tret dels dos darreres, corresponents a les edicions de 1981 i 1982 en que i ha una petita diferència consistent en afegir al final de cada estrofa "Puix que robau..."

3) GOIGS DE 1983 Aquest tercer grup de goigs amb lletra de mossèn Pere Ribot, música de Josep M.Ramirez i amb gravats i orla del pare Oriol M.Diví estan datats l'any 1983. Totalment diferents als anteriors, tant en les cobles com en la tornada. Estan formats per catorze cobles, que trenquen totalment amb la línia dels anteriors i ens parla de la historia de la Mare de Déu de Rocacorba, de com va ser trobada, de com es la seva imatge, de com es i on està situat el santuari,....

ELS GOIGS: LA IMATGE :
- dels goigs del segle XVIII: seguin la corrent de l'època, les 17 edicions mostren una Mare de Déu vestida. Unes mostren la mostren en una fornícula, envoltada per cortines i les altres tenen de fons muntanyes i una edificació que possiblement vol representar el santuari.
- dels goigs del segle XIX: de les 11 edicions, 5 encara mostren a la Verge vestida i les altres 6 ja representen l'escultura.
- dels goigs de 1983: les dues edicions es la imatge de l'escultura.

ELS GOIGS: LA MÚSICA : només estan musicats els dos darrers grups, encara que del primer, en Joan Amades, en un dels seus llibres hi posa una referència, però no surt reflectida en cap edició.
- del goigs del segle XIX: només una edició està musicada, i es la corresponent a l'any 1982, feta per en Odiló Planás, monjo de Montserrat.
- dels goigs de 1983: les dues edicions estan musicades i la música ha estat composta per Josep M.Ramirez, de la Comunitat de Jesús.

Bookmark and Share