Artículos - Historia
PATLLARI CALBET I LA TRAMA PER ASSASSINAR EL PAPA LLUNA
Els Colors del Pla de l'Estany
núm.118, octubre 2009, p.46
Nascut a Cornellà de Terri, la segona meitat del segle XIV, fou monjo del monestir de Sant Esteve de Banyoles, sagristà major de l'Abadia d'Arles i procurador del seu abat, Bernat, assistí a les Corts de 1412. Era un gran coneixedor dels secrets de les herbes i de les conserves, motius pels que es va veure implicat en la trama per assassinar a Pedro de Luna, el papa Benet XIII, mes conegut per Papa Lluna.
Arrel de les lluites entre famílies que hi havia a la Itàlia del segle XIV, i que afectava a la inseguretat dels propis prelats, el 1305 Climent V va decidir traslladar la seu papal a Avinyó. El 1377, Gregori XI retornà a Roma però amb el seu successor, Urbà VI, els partidaris de tenir un papa a Avinyó, afí als interessos de França, no hi van estar d'acord i nomenaren Climent VII (a qui el succeí l'aragonès Papa Luna). Començava l'anomenat Cisma d'Occident, amb dos papes, un a Roma i un altre a Avinyó. La rivalitat entre els dos era tal que la única solució passava per la dimissió dels dos o per la destitució. El 1417, es va optar per la segona solució, i Benet XIII fou destituït per "perjur, cismàtic i heretge" (no ho va acceptar mai, i va mantenir la seva postura fins la seva mort, ocorreguda el 1423 al castell de Peníscola, on s'hi havia refugiat el 1414). El mateix any 1417 fou nomenat papa Martí V, i la concòrdia va tornar al col·legi cardenalici. L'únic obstacle per acabar amb el cisma era Benet XIII, motiu pel qual, des de la pròpia Roma, Martí V va enviar al regne d'Aragó al Cardenal Adimari, arquebisbe de Pisa, amb la missió d'acabar amb el cisma fos com fos. Arribat a Saragossa, el Cardenal s'entrevistà amb el Vicari de la ciutat, posant-se en marxa el complot. Fou així com entra en joc en Patllari Calbet, d'una banda, i el monjo aragonès Domingo Davala, antic canonge de la Seu de Saragossa i actual cambrer del papa, especialista en teologia, i a qui Benet XIII havia conegut a Tolosa nomenant-lo el seu "cubiculario".
El Papa, normalment, passava les hores en una de les torres del castell de Peníscola i era també on feia els seus àpats que, degut a la seva avançada edat (passava dels noranta anys) consistien normalment en menjars molt lleugers, a base de pastissos de fruita i d'uns altres que eren com una mena d'hòsties farcides de mel i melmelada, que li preparaven les comunitats religioses dels voltants i que li servia el seu cambrer, el qual era l'únic que tenia accés al rebost on es guardaven. Coneixedor en Patllari d'aquest costum, el juliol de 1418 li va preparar un pastís anomenat citronat i al seu interior li va introduir arsènic.
El Papa s'intoxicà i va estar entre la vida i la mort durant nou dies, però miraculosament sobrevisqué. Per guarir-lo, el seu metge de cambra, Jerónimo de Santa Fe, va preparar una formula magistral, que l'any 1601 es citada com a Pulvis Papae Benedicti de Luna, a base de llavors de coriandre, anís, fonoll, alcaravea i comí, arrels de regalessia i canyella, i sucre; que varen fer que desprès de varis dies de vòmits aconseguís eliminar el verí. Al començament i degut a l'avançada edat del Papa ningú sospità que pugues ser un enverinament, però al final fou el propi cambrer qui va fer un comentari que el va incriminar. Un cop el cambrer empressonat, delatà amb en Patllari, el qual confessà que l'arsènic li havia estat proporcionat pel propi llegat papal per mitjans del Vicari de Saragosa. El llegat que es trobava a Lleida, i del qui ja s'havia sospitat, va fugir cap a Barcelona primer, i d'aquí cap a la frontera perseguit pel nebot del papa, Rodrigo de Luna, i alguns homes d'aquell.
El procés s'inicià l'1 de març de 1419 i a banda d'en Domingo Davala i d'en Patllari Calbet, també foren inculpats Pedro de Jafsa, canonge i arcedià de Terol, i els presbíters Raimundo de la Rulla i Raimundo del Bayo. En Patllari, fou condemnat per "envenedador y nigromante" i cremat en una foguera a l'istme de la platja que dona accés a la fortalesa de Peníscola.
