Artículos - Historia local

DE MAPES I PLÀNOLS

DE MAPES I PLÀNOLS

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.77, febrer 2012, p.19

La principal diferència que hi ha entre un mapa i un plànol, n'és la seva escala. Mentre que el primer representa espais molt amplis, el segon els representa més petits, com ara edificis, barris, o ciutats. I el fet de que es puguin plasmar en qualsevol superfície fa que la història de la cartografia, que n'és la ciència que els representa, es remunti a la nit dels temps, quan l'home intentà representar en la pared d'una cova, la ruta que l'havia conduit a un pou d'aigua o a una planura on abundava la cacera.

Així doncs, a banda de línies i ratlles en diverses coves, la datació del primer mapa com a tal és força controvertida. Es conserva un mapa gravat en una tauleta a la ciutat de Nippur, datable entre els s.XVI i XII a.C. Hi ha un mural, que pot representar l'antiga ciutat de Çatalhöyükm a Anatòlia, datat del VII mil·lenni aC. A partir d'aquí, el que sí que es pot dir és que totes les civilitzacions han intentat perfeccionar les seves tècniques per fer aquestes representacions el més reals possibles. L'astrònom grec Piteas va ser el primer al segle IV aC, en utilitzar el Sol per determinar la latitud. Ptolomeu, al s.II ja va fer un mapa del món conegut amb més de 8000 topònims. Així, poc a poc, es van començar a fer mapes de rutes, amb els noms dels ports, rius i muntanyes, que van ser utilitzats tant pels comerciants, com pels militars per a planificar i organitzar les seves conquestes.

Als Països Catalans, la cartografia mallorquina va ser la que va ressaltar per sobre de tot, creant una escola que es caracteritzà per les cartes nàutic-geogràfiques, essent el més important l'Atles català (1375), atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham. Pel que fa a les nostres contrades, els més antic conservat fins ara és un que representa la Vila de Banyoles amb tots els seus recs, datat el 1779. I també d'aquest segle és el "Mapa del terreno comprendido desde Besalú, Bañolas y Costa Rocha, entre los dos Rios Fluviá y Ter hasta el Mar, en el que se demuestran los campos que ocupó el Exercito de S.M. baxo el mando del Excmo. Sr. Josef de Vrrutia en la última campaña de 1795". Un mapa fet amb fins militars, tal i com ho són els tres següents, la "Carte des environs de Girone. Indiquant la position des troupes de 7 Corps le 1 Sept. à 10 heures du matin et celles des tètes de Colomes de l'Armèe Espagnoles, le même jour à la même houre", un mapa de l'exèrcit francès situant les tropes franceses i espanyoles el dia 1 de setembre de 1809, i el "Croquis du Terrain sur Lequel s'est livré le Combat du 13 Juin 1813 ou Commandait 16 de General de Division Lamarque" que en aquest cas té la seva versió espanyola en el "Croquis de la Batalla ocurrida en los campos de Bañolas el dia 23 de junio de 1813" feta per Francisco Sterling, on situa els dos exèrcits el dia de la nomenada Batalla de Miànigues.

Deixant de banda els plànols militars, els francesos encara en varen fer un parell més: el "Marche du Camp de Cervià a Bagnollea" (sense datar) i l'any 1823 de la mà del Capità Daiguemont el que duu per llegenda "Reconnaisance de la Ville de Bañolas". Del 1828 tenim un "Croquis del Corregimiento de Gerona con la división de sus siete alcaldias" on es pot veure l'extensió que en aquells anys tenia Banyoles com a capital d'una d'aquestes alcaldies majors. L'any 1847 el capità Angel Berand aprofitarà el mapa de 1779 per fer-ne un de nou, però amb fins civils, que porta per títol "Mapa del terreno comprendido desde Besalú Bañolas y Costa Rocha entre los dos rios Fluvia y Ter hasta el Mar". Molt més específic serà el realitzat el 1862 que sota el títol "Villa de Banyolas. Proyecto de Soportales Publicos. Plano de la Plaza dels Turers" parla d'una reforma urbanística d'un lloc en concret, tal i com anys després, el 1936 faria l'arquitecte municipal Francesc Figueras, en el seu "Ciutat de Banyoles. Avantprojecte d'Eixamplis i Reforma Interior".

Però a cavall entre els segles XIX i XX encara ens en quedarien per esmentar, el "Plano de la Vila de Bañolas (a vista de pajaro)" de 1873; el "Plano industrial y comercial de Bañolas" de 1885; el "Plano de Bañolas" de 1905, fet a quatre tintes per l'enginyer Ramon Gussinyer i el de "Hidrologia Superficial y Subterránea de la Província de Gerona", de l'enginyer de mines Horacio Bentabol de l'any 1910, també a quatre tintes.

Bookmark and Share