Artículos - Historia local

DE LOHENGRIN A LA TIRONA

DE LOHENGRIN A LA TIRONA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.86, novembre 2012

No se si us agrada l'òpera, o si coneixeu Lohegrin, l'obra de Richard Wagner basada en una llegenda alemanya. Doncs bé, si no la coneixeu us diré que hi ha una escena en la que apareix un cigne remolcant una barca en la qual hi va un cavaller vestit amb una armadura de plata que es presenta a la cort per defensar l'honor d'una dama, acusada injustament de la mort del seu germà. Aquesta entrada en escena del "cavaller del cigne" fa pensar, en certs moments, en una nau amb un mascaró de proa en forma de cigne.

I si bé aquesta llegenda prové de la literatura medieval alemanya, l'obra de Wagner es remunta al 28 d'agost de 1850, que fou quan va ser estrenada al Teatre de la Cort de Weimar, tot just 45 anys abans que la nostra Tirona sigues avarada a l'estany, precisament també en un mes d'agost. Aquesta barca construïda per Bori i Fill de Barcelona i que rebria, com deia la premsa de l'època, el nom de "TIRONA. Este es el nombre de la lancha cisne, propiedad de nuestro particular y distinguido amigo D. Manuel Masoliver, cuya embarcación fué botada a nuestro lago el domingo último..." va causar una gran sensació aquell dia del 1895 " ...muchos espectadores desean mecerse sobre la misma y volar con ella sobre el pintoresco lago ... " però si bé foren pocs els afortunats a fer-hi el desitjat passeig el que si que és cert es que varen poder contemplar com navegava: "... la lancha cisne surca las aguas y corre veloz a posesionarse de su palacio, pareciendo que las olas que la sostienen la besan con respeto y le abren paso entre sus espumas, sobre las cuales majestuosa se desliza, confundiéndose los vítores de los asistentes con el sordo murmullo de las aguas que baten la orilla."

Durant forces anys, propulsada a rems, navegant amb el cap alt i majestuós, i com a símbol de la "calma i l'elegància" es va dedicar a portar els estiuejants amunt i avall, fins i tot als capvespres d'estiu quan, segons he pogut llegir, cap el tard s'encenia un fanalet vermell que li penjava del seu bec,. Però poc a poc va tenir que deixar pas a altres competidores fins que va quedar arraconada en la seva pesquera, la pesquera de l'Oca, que és amb el sobrenom amb el que poc a poc es va anar coneixent a aquesta barca.

Desapareguda la pesquera ... també va desaparèixer la barca ... fins que un dia del mes de febrer de 1965 en Pere Alsius Malagelada, al cim de la seva moto es va creuar amb el camió d'un drapaire, i al mig de ferralla i runes, va veure que hi sobresortia l'altiu cap de cigne de la "TIRONA". El va recuperar, el va fer restaurar - durant forces anys, ben orgullós, va portar la factura d'aquesta feina dins la seva cartera - i va restar en un petit magatzem que el farmacèutic tenia a casa seva, a l'espera de temps millors. Uns temps que varen arribar l'any 1986 en motiu d'una restauració duta a terme al museu Darder, en que en va fer dipòsit al mateix, i que és on avui en dia el podem veure.

Però si be la Tirona havia desaparegut de l'estany, aquest no va quedar orfe de "barques-cigne" ja que des de l'any 1974 i fins el 1998 una altre barca amb coll de cigne va navegar-hi, hem refereixo a la "MONICA", una barca fabricada a Can Plafi, més gran que la seva antecessora, amb més capacitat, i amb motor.

Avui de familiars, més o menys llunyans de la Tirona en podem veure a tot el món: a València, a Eslovènia, a Alemanya, ... i fins i tot en llacs i estanys d'altres continents com el Vietnam, Japó, Canadà o els Estat Units.

Bookmark and Share