Artículos - Historia local

AIXÒ ABANS NO PASSAVA

AIXÒ ABANS NO PASSAVA

Festa del Barri Mas Palau
15,16,17 juliol 2011

De bon segur que aquesta expressió que encapçala l'article l'haureu sentit dir més d'una vegada als vostres pares o avis. Doncs be, jo us asseguro que abans passava de tot, però no ens assabentàvem, mentre que ara, en que el mitjans de comunicació arriben arreu en un moment, ens assabentem del que passa al altra costat del món, abans, fins i tot, del que passa al costat de casa. Per això, permeteu-me que us expliqui unes quantes històries i veureu com tinc raó:

D'assassinats sempre n'hem tingut, però els que criden l'atenció son fets com l'ocorregut el dia de Tots Sants de 1647 al rector d'Esponellà, al que li tiraren dos o tres escopetades, de les quals morí, quan s'estava vestint per dir missa, o be l'ocorregut tres anys desprès, a fra Francesc Cella i Setantí, monjo reboster, que morí d'una escopetada que li tiraren anant amb hàbits de monjo, dins el monestir, prop de la cuina. Ja ho veieu, un, a punt de dir missa i l'altre, mentre caminava per dins del monestir. Ni saltejadors de camins, ni lladres emboscats ... un, a plena llum del dia i rodejat dels feligresos, i l'altre, dins d'un recinte sagrat i emmurallat.

Una altra notícia, i també lligada al monestir, ens parla d'adulteri i de violència de gènere i es remunta a finals del segle XVII, en els dies en que governava l'abat Antoni de Planella. Doncs be, en una Instrucció feta sobre els excessos produïts per l'abat i els monjos, s'esmenta a un tal mossèn Josep Baseda, prior del monestir de Sant Esteve de Banyoles, per haver comès adulteri amb una tal Marianna, esposa de Francesc Verdera, a qui, per cert, desprès varen empresonar, ja que quan se'n va assabentar, la va bastonejar.

La tercera història, situada a la Banyoles de finals del segle XIX, la podríem situar en l'apartat de tracta de blanques, en aquells anys en que el matrimoni durava "hasta que la muerte os separe". Doncs be, en el Diario de Gerona de data 8 de desembre de 1889 - i el periodista comentava que en donava fe per que havia vist els documents - s'explicava que a Banyoles dos amics, que com deia el diari "no vivían con la satisfacción apetecible en toda sociedad conyugal", s'estaven explicant les seves penes maritals, quan vet aquí que, un d’ells, li va proposar a l’altre que de bona gana es quedaria amb la seva dona. Es veu que la proposta no li va semblar gens malament ja que tot seguit li va demanar "Cuanto quieres por ella". El que no puc dir, és si tant malament ho passava amb la seva dona, però el cas es que la resposta fou "por un cuartillo de aguardiente te la cedo".

Dit i fet, l’home agafa la seva nova dona i marxaren cap a Barcelona, però - segueix explicant el periodista - sembla que la dona no si va avenir de bones a primeres, i va demanar-li al seu nou marit que li signés un document, cosa que va fer davant de testimonis, on aquest reconeixia que si en el termini inferior a dos anys la deixava, aquest es comprometia a cedir-li part dels seus bens. A partir d’aquest moment, tal i com comenta la notícia es va poder "purificar la venta". Passat un temps, es veu que l’home es va cansar de la nova dona i tornà a Banyoles, i la cosa acabaria aquí, si no fos per que el mateix Diario de Gerona, en data 25 del mateix mes, amplia la notícia tot dient que, en arribar l'home a Banyoles i voler tornar a la seva casa es va trobar que la seva primera dona el va fer fora de casa i "ha obligado a este a que vuelva al lado de la vendida, a terminar su compromiso, o sea el plazo de dos años que debe estar por ella".

Bo seria el paio, ja que amb aquesta notícia ens ve a dir que per la dona encara fou un regal del cel el separar-se del seu home, encara que només sigues per dos anys. Per la seva banda, i amb això acaba la notícia, diu que el marit venedor es va presentar a la secretaria de l’Ajuntament de Banyoles "con el objeto de ver si podia casarse con otra, creyendose totalmente desligado de su mujer".

La veritat es que la notícia es força curiosa i fins i tot podríem dir que és mes pròpia de la premsa rosa que d’un diari seriós com es el Diario de Gerona. Serà per aquest mateix motiu que el periodista acaba l’article dient: "... y conste que no es de Nueva York la notícia y que hemos visto un documento justificativo de todo lo expuesto".

Un altra noticia, en aquest cas és un robatori dut a terme el 1767, a l'església que hi havia al puig de Sant Martirià, on els lladres es varen endur un copó amb catorze hòsties consagrades. Be, això del copó encara ho entenc, però les hòsties .... avui en dia diríem que és una bretolada, per que ja em direu per que les volien.

Ja ho veieu, adulteris, assassinats, robatoris, bretolades, tracta de blanques,...i molts d’altres que no us explico, com la d’aquells tres monjos que varen assassinar l’abat Antoni de Cartellà, posant-li sota el llit un barril de pólvora, o el segrest sofert a finals de 1827 per en Josep Geli de Santa Llogaia del Terri, a canvi del qual varen demanar quaranta unces d'or, o el monjo aquell, fill de Cornellà, que va enverinar al Papa Luna ... doncs si, això abans SI passava.

Bookmark and Share