Artículos - Deportes

L’ESPORT DE FESTA MAJOR

L’ESPORT DE FESTA MAJOR

Cartipàs de Festa Major, Banyoles, 2013

A les tradicionals missa solemne, balls, pasacalles i focs d'artifici, amb el pas dels anys es varen anar afegint primer les obres teatrals, desprès el circ i per últim el cinema, de manera que a mitjans del segle passat quedava més o menys configurat el programa de Festa Mayor. Però en paral·lel a aquests actes religiosos, culturals i festius va anar apareixent un altre component, l'esportiu. Unes vegades en forme d'acte social i unes altres en forma de competició que pel que diu la revista Horizontes de l'any 1979, semblaria que en lloc de parlar de la Festa Major està parlant d'uns mini Jocs Olímpics banyolins: «Des de la pesca, el tenis, hípica, natació, billar, tir al plat, futbol, aromodelisme, basquet, al mini-golf hi ha de tot una mica a la festa banyolina, i no ens volem oblidar d'una altra estrena esportiva a Banyoles: la cordada [es refereix a la competició d'estirar la corda] [...]»

Celebracions i inauguracions
En forma d'actes socials tenim que el darrer dia de la Festa Major de 1911 es va dur a terme «la colocació de la primera pedra del Edifici Social del Lach Sport Club de Banyolas en lo preciós passeig de Francisco de A. Darder y en lo lloch previament designat». De fet foren un seguit d'actes encaminats a inaugurar el que tenia que haver estat el precursor de l'actual Club Natació Banyoles. Els actes en qüestió varen començar de bon matí amb una recepció donada a l’Ajuntament als membres del R.C.N. de Barcelona que s’havien desplaçat a la ciutat per participar en aquest esdeveniment. En acabat, i precedits per cinc orquestres, es van dirigir cap a l’estany on es va fer l’acta de col·locació de la primera pedra del que tenia que ser el primer edifici esportiu de la ciutat, tal i com publicava el Semanari de Banyoles el 19 d’octubre d'aquell any:«[...] el Sr. Secretari llegí una memòria explicativa, i després firmaren l’acte totes les entitats, tancant-se en una urna de cristall qu’es ficà dins de la pedra que fou baixada ab uns ternals tocant les orquestes una peça com a conclusió de l’acte [...]».
Un cop col·locada la primera pedra, i com a cloenda de l’acte, l’Alcalde, entre d’altres paraules va dir: «[...] la construcció d’un casal que ab nom de Llach-Spot-Club ha de ser per a Banyoles no sols centre esportiu, un mer lloch de passatemps, sinó el lloch ont se reuneixin tots los qui integralment sentin vera predilecció per l’estany [...]».
Però tot i les bones paraules, va quedar en un no res, ja que l'edifici en qüestió no es va arribar a fer, i tindríem que esperar als anys cinquanta per que es fes un edifici de característiques semblants, el que va bastir l'any 1952 el Club Natació Banyoles. El mateix club que darrerament ha aprofitat les festes de Sant Martirià per homenatjar, l'any 2005, a tots el seus esportistes olímpics, i des de l'any 2006, als tots els seus esportistes.
Deixant de banda els homenatges i inauguracions, i centrant-nos el l'esport des del punt de vista competitiu, tenim que moltes vegades s'inclou en el programa de festes, competicions que ja estan incloses en el calendari esportiu anual i l'unic que es fa aleshores es fer-ne propaganda. És així com podem trobar referencies a molt esports. En futbol, per exemple trobem un «Interesante partido de futbol correspondiente al Campeonato Provincial» o bé un «Gran partido de futbol correspondiente al Campeonato de Primera Regional». En escacs i en basquet trobem partides que pertanyen al «Campeonato provincial» o bé al «Campionat de Catalunya». En tenis, al «Campeonato de España». En billar a la «Lliga catalana» i al «Campionat Social de Catalunya de Billar a Tres Bandes». En waterpolo, en natació, etc, etc.
Ara bé, si ens centrem exclusivament en les competicions esportives organitzades per aquesta festa trobem que la primera vegada que s'inclou una competició en uns actes de Festa Major és el 1887, quan el consistori banyolí, aprofitant l'èxit assolit l'any anterior per unes regates de rem organitzades dins els actes de la nomenada festa petita, va decidir organitzar, tal i com diu El Bañolense de 23 d'octubre d'aquell any, unes «Extraordinarias fiestas que se celebraran en el lago el jueves dia 27 a las dos de la tarde» i com era preceptiu «[...] una escogida orquesta amenizará el espectaculo». La competició constava de cinc regates de rem, al llarg de 500 metres, entre diverses tripulacions locals, acabant la festa amb un «simulacro naval». Dies desprès la premsa informava:
Con un tiempo primaveral, se llevaron á cabo las anunciadas regatas el jueves por la tarde. Precedidos de una orquesta salieron de la villa los que debian tomar parte en la regata y las comisiones correspondientes. Numeroso gentío ocupaba las orillas del lago y las azoteas y balcones de las casillas. Resultaron nulas las regatas entre las lanchas Luisito y Cisne sufriendo igual suerte los de los perisoires Mi y Fa y Do y La. En un match especial entre la lancha Luisito y el perisoir Fa ganó el premio la primera. En el match verificado por la misma lancha el peisoir Mi que tripulaba el señor Pujol ganó este el premio. Esta fué la regata mas empeñada que hubo pues la diferencia de llegada fué apenas de dos metros [...].
Poca cosa més se sap d'aquesta competició, però el que sí que es cert es que es varen tornar a repetir dins els actes de la Festa Major de l'any 1900 tal i com reprodueix el programa d'aquell any: «A las 9 y media, regatas en el Lago por varios aficionados en los que se repartirán algunos premios». Tindríem que passar vuitanta anys més per tornar a veure regatàs pel dia del sant patró. Seria l'any 1981 quan es duria a terme «Primera Regata Sant Martirià sobre una distancia de 500 mts. amb medalla commemorativa per a tots els participants» en una tradició que encara avui en dia perdura, tot i que l'any 1969 s'havia fet un primer intent amb una «Competición de regatas social Skiff» que no va tenir continuïtat.

Fent punteria
Si ens seguim centrat en les competicions esportives dels tombats del segle XIX n'hi ha una que no se si va inspirar una de les atraccions que podíem veure a les fires anys més tard. Aquella que amb una canya de pescar tenies que intentar caçar el major nombre d'ànecs de color groc que amb una anella al cap suraven en una mena de piscina. Doncs bé, a l'esport que hem refereixo es al tir a l'ànec. Corria l'any 1890, quan un tal Salvador Dilmer i Riera demanava al consistori si podria establir un «tiro de gallinas, patos y demas aves en una casita pesquera» que ell utilitzava i que era propietat de Carles Vila de Ameller [correspon a la pesquera número 4, tot just davant del Passatge del Rec de Guèmol]. Pel que explica, nomes volía fer-ho per la festa major «y se verificará para mayor precaución con escopeta de las llamadas de salón al objeto de evitar el que los proyectiles no lleguen al otro lado de la laguna». En Miquel Masgrau Paquel —en una entrevista que li va fer la Revista de Banyoles el mes de maig de l’any 1980— comentava quelcom relatiu a un concurs que es duia a terme als anys vint i que ell anomena la caça de l’ànec, on explica que «d’esportiu potser no n’era molt, però divertit si», i afegeix que, «els ànecs per al concurs els compraven a can Teixidor del Terme per que deien que estaven entrenats per nedar pels recs de Ca n’Hort».
I ja que parlem de tir, una de les competicions esportives que durant una quinzena d'anys va estar associada a la festa va ser el tir al plat. L'any 1968 ja s'anunciava una «Competición Tiro al Plato —tirada general— en el Campo de Espolla», i que l'any 1981 ja va canviar per una «Tirada al plat al camp de Fontcoberta».
Un altre esport característic d'ara fa un segle era la lluita de galls. El 17 d'octubre de 1900 el Diario de Gerona, dins els actes previstos per la festa major deia que «[...] el Sport Gallista anuncia grandes riñas [...]» i tot i que no especifica on, per una altre noticia d'una altre data on diu que «En Bañolas unos cuantos aficionados al sport gallístico han organizado una riña de gallos ingleses [...]» especificant que «En el salón de "Las Odaliscas" tendrá lugar el domingo por la mañana una riña de gallos [...]» podem pressuposar que el lloc seria el mateix. I pel que sembla podria estar ubicat a Cal Nunci de la plaça dels Turers on aquesta associació, l’Sport Gallista, que fins i tot ensinistrava els seus propis animals, tenia la seva seu.
I si seguim parlant d'animals, podem dir que un dels altres esports que sovinteja la festa és la pesca. Una competició que ja va estar presente l'any 1910 quan es va organitzar un «Gran Concurs de pesca en lo preciós Estany presidit per les Autoritats y Comissións y amenitsat per l'Orquestra L'Unió Banyolina». I dic que sovinteja pel fet de que no sempre ha estat present en el programa però que sobretot a partir dels any setanta ja surt amb més assiduïtat, a vegades al propi estany, altres, com l'any 1980 a Serinyà, i les que més a l'estanyol del Vilar, on darrerament l'Associació de Pescadors Esportius del Pla de l'Estany el duu a terme, tal i com podem llegir, per exemple, en el program de l'any 2005 «Concurs extraordinari de Pesca de Festa Major a l'Estanyol».

L'esport de les rodes
Un dels esports que durant més anys ha estat present, tot i que no de forma continuada, és el ciclisme. Unes vegades en forma de voltes a l'estany i altres al llarg d'un circuit a traves de diverses poblacions del Pla de l'Estany, això si quasi sempre amb la «coletilla» de «Autorizada por la Federacion Catalana de Ciclismo». Ja va estar-hi present amb una carrera a mitjan dels anys vint, però va quedar oblidat fins a començaments de la dècada dels anys trenta, en que va apreixer puntualment, fins arribar als anys quaranta. En que en el programa de l'any 1943 s'anunciava el «III circuito ciclista del lago de bañolas, disputandose valiosos premios», mentre que dos anys desprès nomes deia «Carrera ciclista». Una carrera que l'any 1959 es convertirà en el «I Premio San Martirián y I Trofeo Mistol-Lavasol de plata», que es va disputar al llarg de cinc o sis edicions, encetant l'any 1966 una altre carrera, aquest cop la «Gran Carrera organizada por el Club Ciclista Bañolas. Salida frente al Bar Sarquella» A partir d'aquí va desaparèixer aquesta competició del programa, i no seria fins l'any 1975, que com diu la revista Horizontes «després de molts anys sense celebrar-se» es va tornar a dur a terme aquesta carrera amb el nom de «Carrera ciclista Premi Sant Martirià» la qual fou «seguida amb gran expectació per les atentes mirades del nombrós públic» al llarg del seu recorregut que fou el següent: carrer Alfons XII, Plaça Turers, carrer Mn.Jacint Verdaguer, Passeig de la Puda, Passeig Dalmau, Carretera de circumval·lació a l'estany, carretera comarcal 150 i novament carrer Alfons XII.
Parlant de carreres, esmentar que a finals dels cinquanta, durant un parell d'anys, va fer acte de presencia el motorisme, organitzant-se una «Gran Gymkhana Motorista en el Campo Municipal de Deportes, organizada por la Peña Motorista Bañolas», una experiència que es va tornar repetir alguns anys, com la «Pujada cronometrada "Tot-terreny" a Rocacorba», amb sortida des del circuit de Moto-cros de Sant Maurici, de l'any 1977, i la «Cursa de resistencia» que es va dur a terme al Circuit del Clot del Clot del MC Parc Pla de l’Estany, l'any 2011.
I sense deixar el món del motor, encara ens queda parlar de l'aeromodelisme, que a mitjans dels anys setanta, amb l'arribada dels avions de radiocontrol, va començar a despertar la curiositat del públic. Així, l'any 1974, al Pla de Martís, es varen organitzar unes primeres exhibicions d'«Aeromodelismo y paracaidismo» que poc a poc varen anar agafant forma, i que va conduir de la mà del Club aeromodelisme Girona provincial CAGIP a convertir-se en un festival d'aeromodelisme que l'any passat va arribar a la seva 34èna edició, amb «Vols lliures de tot tipus d’avions i helicòpters», havent passat per diverses etapes que han inclòs des de l'aeromodelisme fins a avions reals, tal i com podem llegir a El Bagant de l'any 1982 quan parla de la festa d'aquell any: «[...] la tramuntana impossibilità que s'enlaires l'avió que havia de portar els paracaigudistes [...] es van presentar els avions lleugers anunciats que feren les delícies del nombrosos assistents [...] un ala delta motoritzada amb el pilot penjat per la cintura [...] els avions petits radio-controlats [...]».

Jocs de pilotes
Deixant el món del motor, ens trobem en un seguit d'esports que fan la seva aparició molt puntualment, com per exemple el billar, en unes competicions que a vegades es duen a terme «en el Circulo de Católicos», com l'any 1968, i d'altres, com l'any 1974 «al local L'Abeurador», i on l'any 1982 es disputava el «Premi Sant Martirià» . El mateix passa amb els escacs, que unes vegades es celebren a l'hotel Flora, com la «Confrontación a ocho tableros de ajedrez» de l'any 1966, i d'altres al bar Sarquella, com la «simultanea» de l'any 1969. I fins i tot amb el futbolin, que l'any 1996 va estar present amb un «Campionat de Futbolín» al recinte de barraques.
I si seguim amb els esports que fan servir pilotes, en tenim un seguit d'ells. El primer el futbol, que fa la seva aparició a la dècada dels quaranta, concretament l'any 1944 amb uns «Interesantes partidos de futbol en el Campo Municipal de Deportes» i que al llarg dels anys anirà combinant, com ja hem dit al començament amb el partits del calendari anual. Dels específics de la festa hi ha les confrontacions per exemple amb el Figueres l'any 1945 i el Barcelona, el 1949. Però amb l'arribada dels anys cinquanta, es quan més propaganda se'n fan. Així, al «Partido de futbol en el Campo Municipal de Deportes entre el C.F.Gerona (III división) y el C.D.Bañolas» li seguirà l'any següent un d'altre, en el que no se sap l'equip contrari, tot i que per això no ho deixen d'anunciar «Partido de futbol entre un "potente equipo de III división" y el C.D.Bañolas». I amb aquest tarannà de forta competició seguiran els partits al «Campo Municipal de Deportes. Calle del Norte», fins l'arribada dels anys seixanta en que desapareixerà dels programes.
Un altre esport que ha seguit una línia semblant ha estat el basquet, que va començar el 1952 amb uns «Partidos de baloncesto en el Campo Municipal de Deportes» i segueix apareixent molt esporàdicament. L'any 1963 es disputa un «Triangular de baloncesto» i tres anys més tard s'anuncia un interessant partit a la «Pista municipal "baloncesto" entre los primeros equipos de Ampurias y Bañolas», per passar una dècada més tard a dipsutar-los a «la pista de San Pedro de Guemol».
A començaments dels anys vuitanta es va posar en marxa un nou trofeu en honor del sant patró banyolí, en aquest cas es tracta d'una competició de minigolf que es disputaba al Mini-Golf El Vilar, i de la que l'any 1982 es va disputar el «Cuarto torneo San Martirián». La petanca fou un altre que també ha tingut el seu moment, disputant-se a partir de 2009 el «Campionat de petanca, torneig AMSA». I amb el nom de Sant Martirià també es va instaurar un trofeu de tennis, del qual l'any 1970 es celebrava el primer torneig, tot i que uns anys abans aquest esport ja havia entrat a formar part dels esports de festa major, en concret l'any 1960 en que es va disputar un partit amb l'Olot.

Esports d'aigua
Per la seva banda, un esport amb una llarga tradició com és el waterpolo no ha tingut gairebé presencia en les festes i possiblement és degut al fet de que fins a mitjans dels anys seixanta no va haver-hi una piscina amb aigua calenta i fins llavors els partits es jugaven a l'estany. Tot i amb això, deixant a banda que l'any 1974 es va disputar un «Encuentro internacional», des de l'any 2010 es disputa un partit popular a la piscina coberta del Club Natació Banyoles on competeixen pares i fills en un «partit popular». Però si dèiem que possiblement la temperatura de l'aigua fos la causa de que el waterpolo no sigui un esport de festa major, no passa el mateix amb la natació, ja que des de l'any 1970, any rere any, el nedadors desafien les a vegades baixes temperatures i es llencen a l'aigua des de la Platja dels Estudiants, per arribar nedant a les palanques del Club Natació Banyoles, en la que a passat a ser coneguda com la «Travessia Petita».
I seguint a l'estany tenim una competició que va durar tant sols cinc anys i que avui en diam a més d'una persona li pot semblar impensable, em refereixo al surf, un esport que l'any 1984 va celebrar la seva cinquena «Regata de Sant Martirià de Surf».

Altres esports
També va fer una breu aparició la hípica que va organitzar a finals de la dècada dels setanta a «Torrentmal [al costat dels Col·legis de Porqueres], Cross Hípic amb la participació de diferents grups de les comarques gironines». De la mateixa manera que ho van fer, però aquests amb més empenta, els anomenats esports rurals. El primer d'ells fou el d'estirada de corda, que si bé va veure un primer intent l'any 1979 a la plaça de les Rodes, a partir de 1993 i durant gairebé una dècada va estar present a totes les festes. Sovintejant amb aquest darrer el 2000 va fer la seva aparició el «Campionat de l'Home més fort del Pla de l'Estany» i que a partir de l'any 2010 es va substituir pel «Pagès de Ferro. Concurs de proves relacionades amb la pagesia»
I ja per acabar, en faltaria esmentar dos esports que han fet acte de presencia a mitjans de la passada dècada: el piragüisme, que l'any 2012 va celebrar la seva «7ena regata de piragüisme de Sant Martirià», i l'atletisme, que en el seu cas va disputar la «6ª cursa oberta d'atletisme de relleus de Sant Martirià».

Bookmark and Share