Artículos - Deportes

BANYOLES CIUTAT ESPORTIVA?

BANYOLES CIUTAT ESPORTIVA?

Triops News
núm.17, abril-juny 2018, pp.12-15.

La pregunta que ens fem, és sí l'any 1992, a Banyoles, amb la celebració de les proves olímpiques de rem es va produir un abans i un desprès en el que fa a l'esport o senzillament l'esport va seguir evolucionant, tal i com ja havia fet al llarg del segle XX?.

Per respondre a aquesta pregunta cal que primer ens situem a començaments del segle XX, quan, —i deixant de banda algunes primeres i efímeres associacions nascudes a finals del segle XIX a Banyoles—, la moda de l’associacionisme, juntament amb el descobriment social de l'estany, va propiciar que l’any 1911 un grup de gent es plantegés per primer cop crear un club que inclogués totes les activitats relacionades amb l’estany, des del mateix rem fins a la pesca. I tot i que la idea no va quallar, i no va ser fins l'any 1925 que es va crear el primer club esportiu de la ciutat, el sols fet del plantejament ja ens ve a demostrar que ja hi havia un cert sentiment esportiu. Un sentiment esportiu que va fer que poc a poc l'esport s'anés popularitzant, sobretot entre els joves de la ciutat, molts d'ells estudiants a Barcelona on s'havien acostumat a la practica esportiva, i que en tornar a la nostra ciutat volien seguir practicant-l'ho.

D'aquesta manera, unes vegades en forma d'acte social i unes altres, en forma de competició, l'esport va anar guanyant presència en el dia a dia dels banyolins, fins arribar a practicar-se al llarg del segle XX quasi bé una quarantena d'esports diferents. Un segle XX que va veure com, allà per la dècada dels anys setanta, desembarcaven a la ciutat un estol de nois provinents de tots els racons de l'estat espanyol. Eren els remers que Pedro Abreu, el mecenes cubà establert a Banyoles des de finals dels anys seixanta tenia sota la seva tutela. Aquests joves es passejaven per la ciutat abillats amb una peça de roba, desconeguda fins llavors a la nostra ciutat, anomenada xandall, però que poc a poc va anar formant part dels banyolins, que d'aquesta manera començaven a conscienciar-se que l'esport era quelcom més. Era una forma de vida. Una forma de vida que va irrompre en el dia a dia banyolí de la mà d'un esport, el rem, i que va ser la llavor que duria a la nostra ciutat a acollir les proves olímpiques de l'any 1992.

Però que varen representar aquests JJOO per a Banyoles? Doncs varen representar el creixement com a ciutat i la seva definitiva projecció internacional. Un creixement que va portar, entre d'altres, a la construcció del primer pavelló esportiu que va tenir Banyoles, situat a la zona de la Draga i al que amb els anys el seguirien un parell més.

D'aquesta manera, esports com el handbol o el basquet, passaven de jugar els seus partits en pistes a l'aire lliure, suportant les inclemències del temps, amb tot el que això suposa, i que va des del fred i la pluja de l'hivern a la calor de l'estiu, a poder disputar els seus partits sota cobert, amb una pista en condicions i amb unes grades des d'on el públic podia seguir l'evolució dels partits amb total comoditat. Avui en dia, aquests nous equipaments esportius acullen entre les seves parets esports tan diversos com l’handbol, el bàsquet, el futbol sala, l’hoquei patins, el patinatge artístic i les arts marcials.

D'altra banda, i si bé Banyoles ja havia entrat en el panorama internacional a partir dels anys seixanta del passat segle XX, amb la disputa de proves internacionals d'esquí nàutic i de motonàutica, a partir de 1992, el món sencer, a traves de les retransmissions de les proves olímpiques de rem va poder veure i conèixer l'estany i el seu entorn. D'aquesta manera, alguns equips nacionals varen començar a mostrar el seu interès per tal de poder dur a terme estades esportives a la ciutat, començant, evidentment, pels propis clubs i equips nacionals de rem, i seguint-li altres esports com el piragüisme i el triatló. Però a banda del creixement com a ciutat i la seva projecció internacional, cal afegir un tercer punt, i aquest no és altra que una nova consciència esportiva per part de la ciutadania que, d’una banda, ha vist que l'esport practicat amb mesura és una font de salut, i, de l’altra, ha fet sorgir un tipus de públic que cada cop s'exigeix més a sí mateix i demana noves maneres de practicar l’esport.

Aquest conjunt de circumstàncies va dur a l'ajuntament de Banyoles, l'any 2014, a crear la marca Turisme i Esport amb l’objectiu de recollir tota l'oferta esportiva del territori. Una oferta esportiva que la va dur l'any 2015, a ser declarada Vila Europea de l'Esport.

Aleshores el que sí podem dir és que els Jocs Olímpics varen ser el detonant que va fer eclosionar allò que durant més d'un segle s'estava gestant, fins assolir el panorama actual en què la ciutat compta amb 25 associacions esportives on es poden practicar més d'una trentena d'esports diferents, a la vegada que en aquests darrers 25 anys també hem de dir que, si bé alguns esports han desaparegut del panorama banyolí, —alguns d'ells degut a les actuals normatives que en prohibeixen la seva pràctica en un entorn natural com és l'estany i d'altres per la pròpia evolució de la societat—, la ciutat ha assistit al sorgiment de nous esports molt diferents entre sí, fruit d'aquest ampli ventall de públic que exigeix noves experiències. Entre ells podem esmentar el ball esportiu, el caiac polo, les curses de muntanya, el dragon boat, l'esquaix, el horseball, el kickboxing, el pàdel i el patinatge artístic, el quals han vingut a sumar-se a aquella quarantena d'esports als que abans feia referència.

Bookmark and Share