Artículos - Deportes

1958-2008: 50 ANYS DE LA SECCIÓ DE REM DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

1958-2008: 50 ANYS DE LA SECCIÓ DE REM DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.34, setembre 2008 pp.4-6

Quan tot just ara fa 50 anys, un grup de joves banyolins es van decidir a participar al Campionat d'Espanya de Malaga de Rem, poc s'imaginaven que serien l'espurna que engegués la secció de rem del Club Natació Banyoles, doncs de fet feia anys que ja s'estava practicant aquest esport a l'estany i mai havia arribat a quallar de tal manera que donés pas a una secció.

Des del segle XIX ...

La primera regata duta a terme a l'Estany de Banyoles de la que es té constància es remunta al 4 de setembre de l'any 1883; desprès, i molt escalonadament en vindrien més, però quasi sempre coincidint amb les festes d'agost: el 16 d'agost de 1886, el 27 d'octubre de 1887, el 15 d'agost de 1911, el 15 d'agost de 1933 i el 15 d'agost de 1946, però com molt be podem suposar, tos aquests anys eren unes regates més de caire festiu que competitiu, però això va canviar l'any següent, concretament el 15 i 16 d'agost de 1947, que tot i coincidir també amb les festes, es va dur a terme el primer dels Campionats d'Espanya celebrats a casa nostra. Va estar una competició organitzada pel GEiEG i el Club Natació Banyoles i a més dels organitzadors, hi participen sis clubs més: Ur-Kirolak de Donostia, Real Club Naútico de Vigo, Real Club Mediterráneo de Màlaga, Real Club de Regatas de Alicante, Club de Remo Torrosa, Club Natación Reus "Ploms", Club Naútico de Tarragona i Club Marítimo de Barcelona. Era la primera vegada que a l'estany es veia una competició d'aquest nivell i tindria que passar quasi una dècada per que es tornès a dur a terme una altra competició, concretament per les destes d'agost de l'any 1956 en que es celebra per part de la recent creada secció de rem del GEiEG, unes Regatas de Yolas y Outrigger i en las que van participar, a més de la del club organitzador, els equips de l'Hogar del Productor de Barcelona, el Club de Remo de Tortosa, el Club Marítimo de Barcelona, i el Club de Remo de Arenys de Mar.

A banda de les competicions, a partir dels anys vint es va començar a valorar la qualitat de l'estany com a camp de regates i com diu en Ventura Pau en el seu recull "75 anys d'història del deport a Banyoles": ".. pels anys 1927/28 un equip de remers, amb la finalitat d'entrenar-se en un lloc adient i que reunis millors condicions que les del port barceloní els donava, vingueren molt sovint amb les seves embarcacions per a preparar-se i poder fer un bon paper a les Olimpíades de 1928...". L'any 1951 serien els components del Club de Rem Ruber, els que escollirien l'estany per dur a terme el seu entrenament de cares a les olimpíades de Helsinki de l'any 1952, i per això s'instal·laren a l'anomenada Caseta de Fusta on van muntar la seva base d'operacions. La presència a Banyoles d'aquest equip dirigit per Lluís Omedes, remer olímpic i directiu de les federacions catalana i espanyola va fer que a Banyoles es comencés a prendre consciència del rem d'elit, una consciència que sembla ser que s'havia començat a germinar a finals de la dècada dels anys vint del passat segle, i que va donar pas a l'intent de creació d'un club de rem, tal i com surt publicat a Vida Banyolina el 31 d'agost del 1930: "Per unes proclames que circularen la setmana passada ens hem enterat de la formació d'una novella societat esportiva destinada exclusivament a fomentar en nostra ciutat la pràctica del rem. Segons diuen persones enterades, la composició de la junta directiva de la jove entitat es donarà a conèixer la setmana pròxima, primera de la seva constitució legal." Però malauradament la cosa va quedar aquí i no se'n va parlar més fins el febrer de l'any 1947, que es la data que porta un Anteproyecto de Club de Natación y Remo, obra de l'arquitecte municipal de la nostra ciutat, Francesc Figueres. Però com l'altra cop, la cosa no va anar a més.

El neixament d'una secció

Arribats a l'any 1957, la cosa comença a canviar i desprès dels campionats celebrats l'agost de l'any anterior sembla ser que per fi començen a sorgir esportistes banyolins amb una certa inquietud. El 2 de juny es celebra a l'Estany la Liguilla catalana d'outriggers. El 14 de febrer de l'any següent es desplacen a Barcelona per participar en una competició dos equips banyolins: un quatre, compost per Tomàs Gonzalez, Tomàs Oliva, Fidel Martí, Àngel Busquets i el timoner Pere Mula, i un dos, format per Miquel Vila, Octavi Gratacós i el timoner J.Barceló. El 13 de març les proves es fan a Banyoles, i s'hi afegeix l'esquif d'Antoni Meléndez. Dos mesos més tard, entre el 26 i el 29 de maig es duen a terme, també a casa nostra, els Campionats de Catalunya i tot just un mes més tard el Club Natació Banyoles organitza el XIV Campeonato de España de Outriggers.

Aquests campionats, que van deixar un bon regust de boca tant als organitzadors, com al públic i periodistes desplaçats per gaudir de l'espectacle, unit al fet de que el Club tenia que ser l'organitzador dels dos Campionats d'Espanya posteriors, va fer que aquella llavor que feia anys que s'estava conrreant, germinès l'estiu del 1958 amb l'anunci, per part del que seria el primer delegat de rem del Club, en Jordi Gimferrer, de la creació de la nova secció: "para fomentar adecuadamente la afición por este noble deporte el cual esperamos hará honor a las ilusiones que en él se han depositado".

Uns dies desprès la flamant secció enviaba a Malaga, Miquel Figueras, Miquel Cortada, Benet Tarradas, Santiago Palmada i el timoner Enric Tubert, un equip de joves del Club, per partipar en el I Campeonato de España de remo juvenil. En un viatge i una competició dignes d'una pel·licula d'en Berlanga, aquests joves van mereixer la felicitació del aleshores president del organitzador, en una carta adreçada al president del nostre Club, en Josep Maria Gimferrer.

Suposadamnet, el contingut d'aquesta carta causà una bona impressió al president, doncs dies desprès, l'1 de novembre, es portava a terme la presentació en públic del primer bot propietat del CNB. Es tractava d'una iola de quatre amb timoner que va ésser batejada a la Plaça Major de Banyoles i a la que se li va posar el nom d'Inma.

Des d'aquell estiu de 1958 han passat 50 anys, i en son moltes les dates que caldria recordar, com la inauguració de la pista olímpica de rem, l'any 1964 ...; les competicions que caldria esmentar: el Match des Sèniors del 1985, el mundial juvenil del 1991, les proves olímpiques del 1992, el mundial del 2004,....; molts tambè n'han estat els entrenadors, des de que en Montserrat i en Julià es van fer càrrec de la secció.....; i evidentment, el que no s'acabaria mai seria si esmentessim els prop de 1500 esportistes que han defensat els colors del Club Natació Banyoles,

Però el que si que està clar, es que entre tots, entrenadors, esportistes, directius, pares,... hem aconseguit que la SECCIÓ DE REM DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES hagi arribat a l'escaló més alt del rem mundial.

50 anys desprès tornem a la plaça.

I per celebrar aquest esdeveniment, el proper dissabte 27 de setembre s'han previst un seguit d'actes, que tindran com a escenaris, d'una banda el Club (com no podria ser menys) i d'altra banda la Plaça Major de Banyoles, aquest lloc tant nostre i que tot just ara fa 50 anys va veure, per primer cop, un bot propietat del Club. El tret de sortida de la festa serà a partir de les 10 del matí, al Club, amb el que ens agradaria que fos una trobada de tots els que d'una manera ho altra han tingut que veure amb el rem: directius, entrenadors, esportistes, pares,.... Desprès, poc a poc, anirem sortint a remar, de manera que a les dotze en punt totes les embarcacions estiguin a l'aigua. A les dues un dinar popular, en el decurs del qual es duran a terme alguns reconeixements, posarà punt i final a la primera part de la festa. A les cinc de la tarda, tots plegats, iniciarem una cercavila que ens durà a la plaça Major, on a partir de les sis i fins a la mitja nit, traslladarem la nostra festa a la Ciutat, per tal de que tota la població en pugui participar. En aquestes hores, podrem assistir a diferents activitats, com les 6 hores d'ergòmetre (en mig d'aquesta prova hi ha qui vol fer 50 kilòmetres ell sol, un per any que te la secció); audiovisuals on es passaran imatges de totes les èpoques; música .... i tot allò que entre tots se'ns vagi ocorreguent per que aquesta sigui una diada inoblidable.

Bookmark and Share