Artículos - Entrevistas

ANTONI ESCUBEDO, UN APASSIONAT DE LA CIÈNCIA.

ANTONI ESCUBEDO, UN APASSIONAT DE LA CIÈNCIA.

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.41, març 2011, pp.22-23

Corria l'any 1957 quan l'Antoni acabà la carrera de Perit Industrial Electricista, i era el moment de pensar en el futur. Fou així com, a l'ajut del seu pare varen construir un petit local de 13 x 5 metres en uns terrenys que tenien a Santa Coloma de Gramanet. I tot just fou en aquells moment que una nova llei obligà als vehicles que es construïen a l'estat espanyol a adaptar-se a una nova normativa que consistia en senyalitzar els girs mitjançant uns llums intermitents que es tenien que incorporar als nous vehicles. La idea germinà en el seu cap al mateix temps que coneixeria l'Assumpció Garcia Grau (amb qui es casaria el 1965) i que era filla d'un fabricant de frontisses pels llibres de primera comunió. Veient com es fabricaven es va assabentar dels funcionaments de les matrius i la tècnica emprada, i la suma de les dues idees el va fer fabricar el primer prototip d'intermitent. Patentà la invenció i poc temps desprès signava un contracte de fabricació de 12.000 unitats, de manera que, amb l'ajut del seu pare i de l'Assumpció van posar en marxa la “cadena de muntatge” de la que n'eren els únics treballadors ells tres.

Dels intermitents va passar a fabricar terminals elèctrics al mateix locals que hi tenia a Santa Coloma de Gramanet. Poc a poc s'expandí, però l'any 1977, la manca d'espai i el soroll que emetien les premses, els obliga a buscar un nou emplaçament: Palol de Revardit per la fàbrica, mentre que la part administrativa es quedava a Barcelona, tot i que amb en pas dels anys, es traslladà tot al Pla de l'Estany.

Avui en dia, aquesta empresa que porta el nom d'Escubedo S.A., està gestionada pel seus fills, en Josep Maria i en Jordi, mentre que l'Antoni, juntament amb la seva esposa es dedica a la seva gran passió: la ciència i el col·leccionisme.

I la primera pregunta es de rigor, perquè Palol de Revardit?
. Doncs teníem que escollir o be al nord, o be al sud del barcelonès i de sempre hem tingut més tirada cap al nord, per la seva verdor, per la seva costa, ... I desprès de mirar diferent finques, l'any 1972 varem veure un anunci d'uns terrenys que es venien aquí, a La Mota. Tot era natura, arbres, ... era perfecte, ens va agradar i aquí estem. Y quan va ser el moment d'obrir la nova fabrica, no ho varem dubtar ... tot i que això va fer que durant molts d'anys cada dia em toques pujar des de Barcelona a la fabrica ... el mateix que avui en dia fa un dels meus fills, doncs l'altra ja viu a Girona.

Can Comas. Que era i que és avui en dia?. Dons era això, un bosc, un terreny amb arbres. Aleshores el primer que vaig voler assegurar era que hi hagués possibilitat de que arribés l'aigua i la llum. I a més a més ho volia aquí, a la part més alta, ja pensant en l'astronomia i en la ubicació d'un observatori.

Però no nomes ha estat un telescopi el que s'hi ha bastit, ja que avui en dia alberga el “Museu d'aparells científics Escubedo-Garcia”. Des de fa més de cinquanta anys, en que el meu avi em va introduir aquesta passió per la ciència en el cos, ensenyat-me diversos teodolits, que m'he dedicat a acumular objectes, però no pel plaer d'acumular, sinó pel plaer de poder-los estudiar, de veure com funcionaven, de conèixer-los ... i el cas és que molts dels aparells que es poden veure avui en dia en el Museu, els he reparat jo mateix ... he buscat el manual i no he parat fins saber-ne el seu funcionament. I és que els coneixements són, de ben segur, la millor col·lecció.

Un museu que es va inaugurar el 30 de novembre de l'any 2002 tot coincidint amb el teu 65 aniversari. Però per arribar aquí el camí haurà estat molt llarg. La veritat es que si. Primer vam fer una construcció, i quan desprès vam pensar en pensar en fer el museu, es quan va arrancar el projecte d'ampliació que ha portat al que hi ha avui en dia. Han estat més de quaranta anys de recollir objectes, de buscar aquell objecte que havies vist en un llibre i que al final havies aconseguit, i havia arribat el moment d'exposar-los. I aquí sorgia un nou problema. No hi cabien tots i teníem que fer una selecció. I al final, unes peces varen anar a les golfes i les altres, unes 2.600, a l'exposició. I des de llavors, així s'ha mantingut, i podríem dir que cada peça te el seu lloc, tot i que, el que faig és canviar una peça per una altra, si considero que la nova és millor que l'exposada.

Aquesta afecció pel col·leccionisme científic ha fet que ultrapassés-is el concepte de col·leccionista i et convertís-is en un multicol·leccionista, ja que son diferents les branques de la ciència les que es poden veure en aquest museu. Ens pots descriure una mica com està estructurat?. El Museu consta de dues plantes, la planta superior, es la planta de la de física, on hi ha òptica, acústica, electricitat, magnetisme i mecànica i la planta de baixa on ho ha precinema, cinema, fotografia, fotografia en 3D .... que és l'altra gran afició meva, doncs ja he sis pel·lícules en 3D.

I per acabar, aquesta frase “Un museu és un lloc de custòdia de la memòria col·lectiva, per preservar el patrimoni cap el futur” i que està al començament del llibre “Sensacions a l'entorn de la ciència”que vares publicar l'any 2008 que representa. Be, és una frase que ens encanta i que crec que reflecteix força el nostre esperit. No és meva, sinó que quan ja estàvem treballant en la idea del museu, la va escoltar l'Assumpció per la ràdio, se la va apuntar i la veritat es que combrego molt amb ella.

I la veritat es que sí, que aquest es en bona part l'objectiu que persegueix aquest museu, però n'hi ha un altre de molt important, i és el seu aspecte pedagògic, ja que no és nomes unes sales plenes d'objectes, sinó que és un lloc on poder experimentar la física recreativa amb diversos aparells i màquines, és on poder veure aquella làmpada que va fer Edison, és on poder escoltar el so dels primers fonògrafs, on entendre les corrents de Foucalt, o el funcionament del disc de Faraday, on veure com funcionava la primera televisió i com emetien les primeres ràdios galena, ...és un lloc on veure curiositats com poden ser el funcionament del primer aparell de televisió, o una càmera de fotos de quinze objectius, per fer-ne quinze còpies, o les “tripes” d'una pianola, ... També hi trobareu un petit cinema, amb quinze butaques, adaptat per veure qualsevol suport de pel·lícula (8, super 8, 16 i 35 mm, vídeo, dvd, diapositives,... i fins i tot 3D) i una cúpula amb un telescopi, ja que a banda de la seva afició col·leccionista, l'Antoni és un gran afeccionat a l'astronomia, una afecció que el feia carregar al cotxe el seu telescopi, que pesava 50 kilos, cada cop que anava a Menorca, la terra de l'Assumpció, per poder gaudir de les seves nits estelades, doncs no es conformava amb poder-ho veure assegut davant la pantalla, ja que com a persona de camp, observador i investigador, necessitava experimentar-ho per si mateix.

En fi, i no es que vulgui comparar l'Antoni amb el gran inventor Thomas Alva Edisoon, a qui ell admira d'una manera especial, però el que si es cert es que en una cosa s'assemblen: un dia li varen preguntar a l'Edison, al sortir d'un Museu, que quin era el seu interès especial, i ell va contestar tot. I amb això l'Antoni es igual. L'interessa TOT. I tot això és el que es pot veure al “Museu d'aparells científics. Escubedo-Garcia” i que també està reflectit en el llibre “Sensacions a l'entorn de la ciència” que ell mateix va publicar l'any 2008. I si aquest article us ha obert una mica la curiositat científica, tot i que el museu es un “Museu privat”, trucant a l'Ajuntament de Palol de Revardit us podran gestionar la seva visita ... una visita que us passarà com un esglai, doncs quan sortiu de la mateixa i mireu el vostre rellotge, us semblarà que us heu traslladat a una altra dimensió on el temps ha perdut el seu valor, ja que mentre escolteu les explicacions que us farà el seu amfitrió, us sentireu com una part d'aquest món meravellós que n'és el mon de la ciència, el món de l'Antoni Escubedo, i desitjareu saber-ne més i més.

Bookmark and Share