Artículos - Costumbres y tradiciones

RECUPERANT LA FESTA DE SANT CRISTÒFOL

RECUPERANT LA FESTA DE SANT CRISTÒFOL

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.189, juliol 2021, p.19.

Si bé als anys 1920 la Festa de Sant Cristòfol ja es duia a terme, amb la habitual benedicció i fotografia dels vehicles a la plaça dels Turers, amb l'esclat de la Guerra Civil aquesta festa es va deixar de fer i no es va tornar a recuperar fins l'any 1954 quan una colla de joves mecànics es varen proposar de tornar-la a organitzar.

Es va crear una Comissió formada per Delfí Soler, Josep Duran, Joan Grabuleda, Jordi Bustins, Lluís Saubí i Jordi Busquets, tots ells menors d'edat, i el primer que varen fer va ser contractar una orquestra, i per això van pensar en la Principal de Banyoles, però si bé varen acceptar, el seu director, en Josep Pujol, a l'hora de signar el contracte va exigir un avalador, per la qual cosa varen anar a parlar amb en Josep Oller el qual s'oferí a donar-los un cop de mà.

El segon que calia fer era recollir diners, i per això tot els diumenges del mes de juny es varen repartir en varis grups per tal d'anar per totes les cases que tenien cotxe, així com per les dels transportistes i garatges, però tot i així no varen recollir prou diners, i per aquest motiu es van veure obligats a fer alguns retalls, entre ells l'orquestra al ofici i a la rua que havia de recórrer els carrers de la ciutat.

Arribats al dia de la festa, el dissabte 10 de juliol, dia de Sant Cristòfol, al matí es va oficiar un Ofici solemne i en acabat al plaça Major es varen beneir el vehicles. Per la tarda a les quatre a la plaça dels Servites un partit de futbol entre mecànics i xofers, i a les set de la tarda, a la plaça Major, ballada de sardanes i més tard, a la mateixa plaça l'esperat ball, que fou molt concorregut, i en el que per tal de poder acabar de recaptar el suficient per poder cobrir les despeses de la festa, no hi podia faltar el «Ball del Fanalet», el moment en que els nois compraven un fanalet per convidar a una noia a ballar. Aquest fanalet, amb una espelma cremant a l'interior, omplia la pista de ball de llums i el ball seguia i seguia fins que s'anaven cremant per complet els fanalets, moment en que les parelles anaven abandonaven el ball a mesura que es quedaven sense fanalet. Finalment, la parella guanyadora és la que aconseguia ser l'última en mantenir la flama encesa.

La festa va sortir rodona i no varen tenir que posar diners de la butxaca, i com recorda en Jordi Busquets, per celebrar-ho la Comissió es va permetre el «luxe» de fer un sopar tots plegats.

Sant Cristòfol es va seguir celebrant fins que els transportistes varen voler canviar la festa per un diumenge, mentre que els mecànics defensaven que si el seu dia de festa es traslladava a un festiu, aleshores el dia treballat el volien cobrar. En fi, que no es posaren d'acord. Aquella Comissió es va dissoldre i al final el que feien els mecànics era que el dia de Sant Cristòfol anaven a pescar al Fluvià, a l'alçada d'Esponellà i en acabar feien un dinar a Can Roca. Per la seva banda la festa va continuar amb transportistes, taxistes, tallers,...però a poc a poc va anar decaiguent fins que de nou, un altre grup de joves li varen donar una nova empenta i fins el dia d'avui.

Bookmark and Share