Artículos - Costumbres y tradiciones

L'ORIGEN DE LES FESTES

L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.71, agost 2011, p.53

La barreja de celebracions paganes, religioses i festes civils és el que dona lloc al nostre calendari festiu. Un calendari festiu que es va iniciar en la nit dels temps quan l'home primitiu es va adonar que podia contar el pas del temps fixant-se en les fases de la Lluna, i al que desprès va afegir la durada de la llum del Sol, amb els solsticis (períodes de màxima o mínima durada llum) i els equinoccis (en que la durada de la llum s'iguala a la de foscor). Aquestes dates, que marcaven els inicis de la sembra, la recol·lecció, l'arribada de les pluges,... eren motiu de celebració, i es ballava, es menjava,... Amb el temps, altres dates festives, que lloaven les diferents divinitats que representaven la vida, la mort, la fecunditat, etc., s'afegirien a aquelles primeres "festes agrícoles".

Més tard, les diferents civilitzacions anirien afegint altres celebracions, arribant en època romana a tenir, durant el mandant d'August, seixanta sis dies festius anuals, entre festes a diferents deus i deesses, a diverses victòries militars, a emperadors morts, etc. i a més els diferents tipus de jocs esportius. Anys més tard es varen reduir a trenta sis, però amb l'arribada de l'església catòlica i per tal de desarrelar del poble, les festes que considerà paganes, les reconvertí en seves, de manera que per exemple el 25 de desembre- en que es celebrava la festa del Sol - era el "Natalis Solis Invicti" dels romans ja que a partir d'aquesta data el Sol cada dia il·lumina més - va passar a ser la festa del naixement de Crist; el solstici d'estiu - l’època en la qual la natura es troba en el moment més àlgid i que marca l'inici de l'estiu i en conseqüència la declinació del Sol i que es celebrava amb fogueres i ritus que buscaven perllongar l'energia de l'astre - es canvià per la nit de Sant Joan; les festes celtes del Sabats, en la Candelera, etc.

Poc a poc el calendari festiu canvià i les festes que no s'adaptaren al nou calendari varen anar desapareixent. L'any començava amb les festes de Nadal que anaven des del dia del naixement de Crist fins a l'Epifania; desprès venia la Candelera i els Carnavals, una festa aquesta de disbauxa per excel·lència, una via d’escapament just a les portes de la Quaresma, un període de quaranta dies que prepara la Pasqua marcat per tot un seguit de prohibicions: la carn, el sexe, els matrimonis, ... I més o menys coincidint amb la primavera, arribava la Pasqua, en que els vegetals eren els elements principals de la celebració: Rams, Pasqua Florida i Pasqua Granada. I a partir del segle XIII, en que encara hi havia pràctiques religioses que eren titllades d’heretgies per les seves reminiscències paganes i que convivien amb el catolicisme, juntament amb un període d'eheretgies, com la que negava la presència real de Crist a l’eucaristia, neix la festivitat del Corpus Christi, una festivitat alegre en honor del Santíssim Sagrament.

I tal i com passava a l'època romana, en que s'exaltaven a les diferents divinitats, s'hi anaren afegint celebracions, en honor a Sants, Santes i Mare de Deus, a vegades comunes a tot el país, com per exemple Sant Antoni, Sant Josep - l'espòs de la Verge Maria i patró dels fusters - Sant Jaume, Santa Llúcia, Sant Galderic - patró de la pagesia - etc, o comunes a la pròpia població, a Banyoles per exemple Sant Marc - patró dels blanquers - o Sant Abdón i Senen -patrons del terme - , etc.

Però si be aquestes festes eren purament religioses - tret dels Carnavals - o amb una identitat festiva molt limitada, hi havia una festa de marcat caràcter identitari de cada població, que sobresortia per sobre de totes: la Festa Major, la festa del seu sant patró, on la comunitat local es retrobava al voltant d’uns actes que si be en un principi eren purament religiosos, i es duien a terme a les esglésies - per exemple en el cas de Banyoles, per Sant Martirià es feia al Monestir - poc a poc, i per donar-hi més rellevància s'incorporaren músics, en molts casos vinguts de fora, els mateixos músics que anys desprès acabarien sortint al carrer, primerament acompanyant les processons i finalment animant les festes paral·leles que al seu redós varen anar creixent, juntament amb molts altres actes de caràcter lúdic, cultural o esportiu que amb el pas dels anys s'hi varen anar sumant, i que ja no requeien en la pròpia església, o en les confraries que estaven subscrites a ella, com en el cas de Banyoles, la de Sant Martirià, sinó en entitats locals com l'Ateneo Bañolense, El Fomento, el Apolo Bañolense, el Circulo de Católicos, etc, que n'eren les encarregades d'organitzar els balls i altres espectacles.

Bookmark and Share