Artículos - Costumbres y tradiciones

DE LA FESTA A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ

DE LA FESTA A LA FIRA DE SANT MARTIRIÀ

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.62, novembre 2010, p.11

Estem a les acaballes del segle XVI, la fira, podríem dir-ne civil, la de l'aspecte lúdic i festiu, la del bestiar que tots coneixem, es barreja amb la religiosa, deslluint aquesta, en favor de l'altra. Es, per aquest motiu, que l'any 1599, i a petició de les autoritats banyolines, el bisbe Arévalo de Zuazo, desprès d'haver-se desplaçat a Banyoles per tal de donar autenticitat a les relíquies de Sant Martirià, anuncià que es trasllada la festa religiosa del sant patró de Banyoles, al 24 d'octubre, i deixa la fira que es segueixi fent el 24 de novembre. A partir d'aquell moment, i fins l'any 1972, la primera sempre se celebrà el 24 d'octubre, però a partir d'aquesta data l'ajuntament decidí que es faria el dissabte anterior a aquella data, sempre i quan aquesta no caigues en dissabte.

Un fet aquest, el del canvi de dates, que no era inusual a Banyoles, doncs tres segles abans, el 16 d'agost de 1261, el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, va traslladar la festa que el dia 6 de setembre estava dedicada al monestir de Sant Esteve, a la primera "dominica" desprès de la festivitat de Sant Bartomeu, adduint que en aquella data el poble estava dedicat a la verema, i no podia dedicar-se a celebrar la festa del sant.

Així doncs, amb dues festes de Sant Martirià, comencen cadascuna d'elles la seva singladura per separat. Una seguirà amb el nom de "la Festa de Sant Martirià" i l'altra esdevindrà "la Fira de Sant Martirià".

La primera, la del mes d'octubre, d'entrada se centrà de ple en els actes religiosos dins la pròpia església de Sant Esteve, i per tal de donar més rellevància als oficis religiosos, fins i tot es començà a contractar alguna formació musical. Però amb el pas dels anys, poc a poc, la festa comença a sortir al carrer, i sense que afectin els actes litúrgics, s'hi comencen a introduir motius de festa popular, de manera que cap a final del segle XVIII la festa passa de celebrar-se en un sol dia a fer-ho en tres, i ja trobem que, a banda dels actes litúrgics, hi havia "balla a la plaça" a càrrec d'una o més cobles. Desprès se li afegiran altres elements festius, com els gegants i els capgrossos, que desfilaran per la vila, tal i com es pot llegir en el programa de festes de 1887 "... saldrà el tradicional ball de passada, precedido por los Gigantes..." o en el de 1910, en que la tradicional processó, que sortint del monestir recorria els principals carrers de la ciutat, estava "....presidida per l'Ajuntament y precedida dels Gegants, Caballins, Capgrossos y Orquestra ...". Desprès s'hi afegirien acròbates, trapezistes, equilibristes i circs, i amb els anys arribaren unes petites "parades" podríem dir-ne lúdiques, amb les seves atraccions: una barraca de tir, una de barques ... i fins i tot un xurrero, i uns cavallets, que en no existir la tracció elèctrica, la feien servir mecànica, o be amb l'ajut d'algun animal o be tirada pels mateixos firaires; es duran a terme inauguracions emblemàtiques com les del Llach Sport Club (1911), el Museu Darder (1916), el rellotge de Santa Maria (1916), l'Ajuntament (1928) o el Museu Arqueològic (1943), entre d'altres; farà aparició l'esport, amb voltes ciclistes, competicions de futbol i fins i tot gimcanes motoristes; s'estrenaran noves obres de teatre i els cinemes faran sessions especials; les sardanes rivalitzaran amb diferents balls i concerts, ... i moltes altres activitats que poc a poc han anat configurat la Festa Major de Sant Martirià, tal i com avui en dia la coneixem, tot i que, per necessitats urbanístiques, part de la festa - atraccions, barraques i concerts - s'han traslladat a la zona sud de la ciutat, a tocar del terme de Mata.

Per la seva banda pel que fa a la Fira de Sant Martirià, fou la plaça de les Rodes la que poc a poc es va anar convertint en el seu centre neuràlgic, amb la fira del bestiar i la seva tradicional compra-venda a la que concorrien gent d'arreu de l'estat per adquirir mulats, cavalls de tir, matxos, eugues, burros i rucs, vedells i vaques, etc. Més tard l'activitat mercantil i comercial s'anirà completant i la Fira s'aniria ampliant amb parades comercials, venda d'artesania, alimentació, mantes, estris de la llar,... de fet tot Banyoles s'implicava en la Fira: els comerços exposaven les seves robes d'abric, apareixien els torronaires i els cafès i fondes dels Turers i Plaça Major, s'omplien de gom a gom, degut a la gran arribada de forasters.

Però a l'igual que ha passat amb la Festa de Sant Martirià, aquesta també ha canviat d'ubicació diverses vegades, inicialment a l'Era de l'Abat, després a les Rodes, després cap el Passeig Dalmau i actualment cap a la zona nord, al Parc de la Draga, on duran els primers anys s'hi instal·lava una gran carpa per fer la Fira Multisectorial (a l'estil de la que ja s'instal·lava a les Rodes) i desprès passà a utilitzar-se el nou equipament municipal com és el Pavelló de la Draga.

Actualment, la Fira ha agafat un gran creixement i expansió i tot el Parc de la Draga i zona nord de la ciutat s'omple d'activitat i la Fira de Sant Martirià inclou el tradicional concurs-exposició de bestiar rossam, moltes i variades proves hípiques i exhibicions eqüestres, la Fira Multisectorial Comercial Firestanty (mostra de la vitalitat comercial i empresarial de la demarcació), la mostra de rasses autòctones, la fira del dibuix i la pintura, el mercat d'artesania,etc.

Tot plegat, en el marc fantàstic del Parc de la Draga, i al costat de l'Estany, configura una excepcional cita lúdica, comercial, turística i festiva, que fa les delícies d'un munt de visitants, (tant de les nostres contrades, com vinguts d'arreu) que venen el cap de setmana per visitar la ciutat i participar a la Fira de Sant Martirià - Firestany, que ha recuperat amb escreix l'antic esplendor que havia tingut.

Bookmark and Share