Artículos - Costumbres y tradiciones

CALENDARIS I ALMANACS

CALENDARIS I ALMANACS

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.76, gener 2012, p.13

L'home, des d'antuvi que ha tingut la necessitat de marcar el pas del temps, ja sigui per recollir les collites, o per la sembra o per qualsevol altra fet cíclic. Per això, al llarg dels temps s'ha servit de la Lluna, del Sol o d'ambdós a la vegada, alternant-se depenent de les civilitzacions. Així fa uns 4000 anys que els egipcis adoptaren el Sol com a mesura del temps, dividint el seu calendari anual en 12 mesos i 365 dies. De l'antiga Grècia el més conegut del calendaris hel·lènics, n'és el calendari Àtic, que era de tipus lunisolar, i en el que l'any es componia de 12 mesos lunars més un tretzè, que s'afegia desprès de cada segon any lunar, per tal de compensar la diferencia de dies entre el solar i el lunar. Per la seva banda l'antiga Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies. Als començament n'eren deu els mesos de l'any, anant de març fins a desembre. Els quatre primers estaven dedicats a Mart el martius (març), a l'inic de la primavera o aperire (obrir) l' (abril), a Maia la deessa de la primavera el maius (maig) i a Juno l'esposa de Júpiter i deessa del matrimoni el iunius (juny). Els demés eren quinctilis (cinquè), sextilis (sisè) i així fins el december (desè). Als voltants del 700 aC, Numa, el segon rei de Roma, va afegir-hi ianuarius i februarius, instaurant l'any de 12 mesos, però tant sols amb 355 dies, per la qual cosa va crear un tretzè mes, mercedonius, que se li afegia cada dos anys (quadrant-lo uns anys amb 22 dies i altres amb 23).

L'any 46 aC s'implanta un nou calendari, el calendari julià, obra de l'astrònom Sosígenes d'Alexandria i a instàncies de Juli Cesar, i en el que ja es prenia com a inici de l'any l'1 de gener, i es fixava la durada en 365 dies repartits en dotze mesos, excepte cada quatre anys que en tenia 366. L'any de la posta en marxa del nou calendari, es van comptar 445 dies en compte dels 365 normals per a corregir els desfasaments del calendari anterior. Com a curiositat cal esmentar que l'emperador va canviar el nom del mes quinctilis pel de julius (en el seu propi honor) i li va afegir un dia per destacar per sobre els demès. Anys més tard el seu successor, per no ser menys, faria el mateix amb el mes anomenat sextilis, al que anomenaria augustus, afegint-li també un dia.

Tot i aquest ajustos, poc a poc s'anava notant un desfàs. Per això, l'any 1582 el papa Gregori XIII va encarregar arreglar aquests errors produïts principalment pel fet de no compensar correctament els equinoccis, el qual s'havia avançat 10 dies. D'aquesta manera, per compensar-ho després del dijous 4 d'octubre de 1582 va venir el divendres 15 d'octubre. I per tal que no tornès a passar es va acordar que els anys de traspàs les dues últimes xifres dels quals fossin zeros no fossin de traspàs, excepte si les seves dues primeres són divisibles per quatre (el 1600 i el 2000). Amb aquests nous ajustos, actualment el desfàs és de 3 dies cada 10.000 anys.

El calendari gregorià fou adaptat poc a poc per la majoria de països, tot i que avui en dia encara perduren alguns com el budista, que comença el 453 aC data del naixement de Buda; l'hebreu pel qual es regeixen les festivitats jueves; el xinès que serveix per marcar fets tradicionals com l'Any Nou xinès; el musulmà, el persa, l'hindú, etc.

Però a banda d'aquests, hi ha uns altres tipus de calendaris que ens segueixen tocant de més de prop: els anomenats almanacs, una publicació també anual que conté informació sobre uns temes determinats, i entre els que podem trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires, pràctiques agrícoles ... i fins i tot, quan ens hem d'anar a tallar els cabells. Entre aquests podem trobar el Calendario Zaragozano-El Firmamento<(i> (1840), el Calendari del Pagès (1861), el Calendari de Fra Ramon, ermità dels Pirineus (1875), el Calendari Lunar (1978), l'Agenda del Pagès (1985), o l'Almanac del Cordill (2002), entre d'altres.

Bookmark and Share