Artículos - Costumbres y tradiciones

ANEM A CAÇAR BOLETS

ANEM A CAÇAR BOLETS

L'Agenda [Banyoles30]
núm.51, octubre 2016, pp.48-49

Hem deixat enrere les festes estiuenques, el bany i el parar el Sol, i comencen a enfilar la tardor, i amb ella comença un altre ritual: el d'anar a caçar bolets.

Un ritual que es ve a afegir a d'altres tant nostres com el d'anar a caçar cargols, espàrrecs o mores. Però el dels bolets, a banda de que és una activitat que com les altres es pot dur a terme en família o amb amics, té una particularitat, i és que hi ha qui prefereix fer-ho en solitari per no tenir que fer públic aquell indret que guarda com si fos un tresor. Suposo que sabeu de que parlo, per que si no només fa falta que li pregunteu a un «caçador de bolets» quan arriba amb el seu cistell ple, on els ha trobat... ja veureu como tot son evasives: sota la Mare de Déu del Mont, més amunt de Setcases,... però el lloc exacte no li traureu.

Sigui com sigui, el que sí que és cert, és que en la gran majoria dels casos anar a caçar bolets és una activitat social i saludable. De bon matí, amb roba còmoda, que ens abrigui; un bon calçat; un bastó, que ens ajudi en els trams difícils de camí i per apartar el sotabosc quan busquem bolets; una navalla, per tallar-los el peu, i un bon cistell, de vímet, on anar dipositant els bolets a mesura que els anem collint. I dic de vímet, per que el trenat amb que està fet, permet que mentre anem caminant, les espores que es desprenen del nostres bolets aniran caient al terra i ajudaran a que en creixin de nous.

I com no, un bon esmorzar, doncs no hem d'oblidar que quan portem estona caminant sempre és d'agrair poder fer una parada, i que millor excusa que la d'esmorzar.

Seran tres, quatre o cinc hores d'anar-nos ajupint, d'anar a quatre grapes per poder passar per sota uns matolls, de trescar muntanya amunt,... però al final la recompensa es traduirà quan, arribats al cotxe, ensenyem els nostres trofeus: pinetells, rovellons, camagrocs, fredolics, escarlets, ceps, llenegues, rossinyols,...

Jo, com que soc d'aquells que tant sols sap reconèixer els pinetells i els rovellons, aquells bolets de color rosat que s'amaguen entre la pinassa, no tinc aquest problema i per això a tots els que us trobeu en el meu cas, us recomano que agafeu una càmera de fotos i us dediqueu a fotografiar tots els que veieu. La veritat es que quan arribeu a casa tindreu un «cistell» ben ple i acolorit, doncs no hem d'oblidar que precisament els més acolorits són els més verinosos, aquells que els «professionals» deixen de banda i que per a gent com jo són els més preuats, com per exemple les «amanites» de gran bellesa pel color vermell intens i els flocs blancs del barret, però, alhora, tòxic i de propietats al·lucinògenes. Ja sabeu, el típic bolet dels «enanitos» de jardí.

Però si bé el meu cas, tant sols em queda descarregar-me les fotos, en el cas de la gran majoria, la «festa» encara no ha acabat, ja que ara queda el seu tractament. Primer la seva neteja, retirant les restes de terra, fulles o brossa que porti adherits, i evitant al màxim el contacte amb l'aigua, ja que els bolets són com esponges que s’inflen en contacte amb la mateixa, cosa que fa que perdin gust, per això millor netejar-los amb un drap humit.

I ara sí, ara ha arribat el moment desitjat: el de cuinar-los o bé el de conservar-los. En el primer cas, i depenent del tipus de bolet, els podrem saltejar a la paella amb all i julivert, fer-ne brunyols, afegir-los d'acompanyament a un estofat, remenats amb ou,... I si el que volem és conservar-los per tal de poder-ne gaudir tot l'any, docs aleshores ja ho sabeu, hi ha moltes maneres: assecats, congelats, amb salmorra, en bany maria, amb vinagre, amb oli,...

Sigui com sigui, per menjar, per conservar, o fins i tot per fotografiar-los, anar a caçar bolets és una de les activitats més plaents que podem dur a terme a la natura al llarg d'aquest mes d'octubre.

Bookmark and Share