Artículos - Clubes y entidades

PREGUNTES CURIOSES DE LA HISTÒRIA DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

PREGUNTES CURIOSES DE LA HISTÒRIA DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.55, abril 2016, pp.20-21.

Al llarg de tots aquests anys que m'he dedicat a estudiar la història del Club, són moltes les preguntes que m'han fet, unes, per simple curiositat i d'altres per completar articles que s’han fet sobre aspectes relacionats amb el Club. I de totes aquestes preguntes, és del què tracta aquest article.

Quants presidents ha tingut el Club?. Fins a dia d'avui han estat 15 els presidents que ha tingut el Club, repartits en 16 períodes, doncs un d'ells, en Llorenç Castañer, ho va ser-ho en dues etapes diferents. I d'ells, el que més temps ho ha sigut, ha estat precisament en Castañer que ho va ser-ho al llarg de 26 anys. Per contra, els que menys han sigut en Lluís Hostech, que tot just va ser-ho un any, i en Josep Maria Agustí que va estar-s'hi dos.

Quines proves de natació s’han dut a terme a l’estany?. En total són quatre les proves que s'han disputat a l'estany, tot i que hi ha una d'elles que és continuació d'una anterior. La més antiga de totes, és la Travessia de l’Estany, que es ve disputant des de l’any 1944. Anys més tard, el 1958, es va instaurar una nova prova, la Travessia a l’Estanyol del Vilar, que es va disputar fins a finals dels anys seixanta, quan per problemes que no tenien res a veure amb l'esport, sinó amb estudis científics que es feien al voltant de les seves aigües, es va deixar de disputar, traslladant-se a l'Estany, però sense quedar interrompuda cap any, i que fou l’origen de l’actual Travessia de Sant Martirià, que amb aquest nom es ve disputant des de l’any 1970. Tot i això, queda el dubte de quin nom va dur els anys 1967, 1968 i 1969, ja que als arxius del club no en queda cap document ni cap medalla. I des de l’any 2012, una nova prova es duu a terme dins del mes d’agost: la Volta a l’Estany nedant.

La Travessia a l’Estany sempre s’ha fet el tercer diumenge de setembre?. Aquesta és una pregunta conseqüència de la curiositat de saber si en 72 anys algun cop s’ha trencat la tradició de fer-la sempre el tercer diumenge del mes de setembre, i la resposta és que no, que no sempre s’ha fet en aquesta data, ja que l’any 1951 es va dur a terme l'11 d'octubre, degut a que el cap de setmana previst, es produí la Visita de la Verge de Fàtima que durant tres dies, del 16 al 18 de setembre, «recorrió triunfalmente el arziprestazgo de Bañolas».

Quantes proves internacionals s’han disputat al Club?. De fet, podríem dir que al llarg de la seva història, a les instal·lacions del Club s’han disputat un total de 21 proves internacionals en cinc esports diferents: esquí nàutic, motonàutica, submarinisme, rem i piragüisme. D’elles 4 Copes d'Europa (d'orientació subaquàtica els anys 1975, 1976 i 1989 i rem el 2012); 8 Campionats d'Europa (d'esquí nàutic els anys 1961, 1963, 1964, 1965 i 1984; motonàutica el 1963; i rem el 1985 i 2007); 3 Copes del Món (orientació subaquàtica els anys 1995 i 1996 i rem el 2009); 5 Campionats del Món (motonàutica el 1966; esquí nàutic el 1971; rem els anys 1991 i 2004; i piragüisme el 2010) i uns Jocs Olímpics, en la modalitat de rem, l'any 1992.

Quants esports s'han practicat al Club?. Aquí caldria aclarir que a vegades alguns d'ells han estat necessitats d'una certa estructura, tot i que no han arribat a ser-ne una secció. Aleshores amb aquests condicionants podríem dir que al Club s'han practicat 15 esports diferents, que són: atletisme, bàsquet, caiacpolo, esquí nàutic, futbol, gimnàstica, handbol, motonàutica, natació, piragüisme, rem, salvament i socorrisme, triatló, waterpolo i windsurf.

Quan es va deixar de practicar l'equí nàutic a l'estany?. L'any 1984 va entrar en vigor el Reglament d’Usos i Activitats de l’Estany, que prohibí la pràctica de la motonàutica, mentre que pel que feia a l’esquí nàutic, i davant dels compromisos que s'havien adquirit, adoptà com a primera mesura limitar a dues les motores que podien circular a la vegada. Finalment l'any 1992 el nou reglament prohibí expressament la pràctica del mateix, així com el windsurf.

Quants socis d'honor té o ha tingut el Club?. En total el club ha nomenat 10 socis d'honor al llarg de la seva història: Joaquim Sarquella, Joan Antoni Samaranch (1961), Emilio Martínez Laguardia (1961), José Antonio Elola Easo (1961), Joaquim Pujol (1964), Miquel Mateu Pla (1971), Pedro Abreu, Felip Sanchez Babot, David Moner (2004) i Josep Costa (2004).

Quin ha estat el màxim número de socis que ha tingut el Club?. El màxim el podríem situar el 31 de desembre de 2008, amb 10.817 socis.

Quants esportistes olímpics té el Club?. Actualment el Club té 23 esportistes olímpics —dos en natació, els germans Pujol, i la resta en rem— que han participat en un total de 33 edicions: Joaquim Pujol (1964), Filibert Marcó (1968), Miquel Solano (1968), Angel Urrutia (1968), Josep Pujol (1972), Salvador Vergés (1980), José Manuel Bermúdez (1980, 1984, 1988 i 1992), Isidro Luis Martín (1980 i 1984), Josep Pardas (1980), Luis Miguel Oliver (1980 i 1984), Manuel Vera (1980, 1984 i 1988), Julio Oliver (1980 i 1984), Juan Solano (1980), Jesús Gonzàlez (1980 i 1984), Fernando Climent (1984), Luís Arteaga (1984), Xavier Viñolas (1988), Josep Robert (1988 i 1992), Andreu Canals (1992), Carles Front (1992), Jordi Quer (1992), Teresa Mas de Xaxars (2004) i Mario Arranz (2004). Entre ells un medallista i 14 diplomes olímpics.

Des de quan hi ha piscina al Club?. La pregunta en sí pot portar a confusió, perquè si entenem per piscina un espai delimitat on poder practicar la natació, aleshores podem dir que des de la seva fundació, i en concret des de l'estiu de 1926, quan els mateixos esportistes varen «construir-ne» una molt a prop de la vorera de l'estany i en paral·lel al passeig Darder. A aquesta li va seguir una de «construïda» l'any 1940, a la zona coneguda com el “Cementiri dels gossos”, ubicada davant de l’Horta del General. A l'aigua, s'instal·laren dues palanques que delimitaven una piscina de cinquanta metres, amb dos trampolins, un de tres metres al costat dels Banys i un de cinc a la banda nord, i s'hi van marcar els carrers per a la natació i el camp de waterpolo amb unes cordes i uns suros. A finals dels anys cinquanta, en aquesta mateixa piscina s’hi varen disposar tres filades de cadires per al públic i a dalt s’hi varen penjar uns llums per tal de poder jugar partits de waterpolo a les nits d’estiu.
Però si parlem d'una piscina ubicada en l'edifici social aleshores hem de dir que la primera es va inaugurar l'any 1967, i ja era coberta. Amb la nominació de Banyoles ciutat olímpica, i abans no s'enderroqués l'edifici del club, i amb ell la piscina, el mes de març del 1990 es va començar a construir una piscina exterior perquè els nedadors i l’equip de waterpolo poguessin entrenar mentre duressin les obres olímpiques, i un cop acabada es va cobrir amb una carpa i s’hi van adequar uns vestidors provisionals. Amb aquesta piscina en marxa, el juny del 1990 s’enderrocà la piscina coberta per tal de fer-ne una de nova, que es va inaugurar el març del 1992.

Quan es va construir el primer edifici?. La primera seu social del club fou la pesquera número 10, propietat de Jacint Sarquella on l'any 1927 s'hi va construir un annex per a ús exclusiu dels socis. Desprès vindrà la desfeta del Club i no serà fins el 1940, uns anys abans de la represa oficial que ja es planteja un projecte que proposava construir l’equipament a tocar del Passeig de Lluís Mariano Vidal, a prop de la pesquera de l’Oca i del rec de Can Hort, i un segon del 1947, que preveia un edifici de dues plantes i una tercera que havia de ser una terrassa, tot just on hi havia la pesquera de l'Oca. Però no va ser fins el 1952, dos anys després que s’enderroqués l'emblemàtica pesquera, que s'inaugurarà un primitiu edifici que feia les funcions de bastidors i de magatzem.
Van passar pocs anys fins que el directius del Club de nou van començar a plantejar-se la idea de bastir un nou edifici, que serà inaugurat el 18 setembre del 1960. El nou edifici, que tenia a la planta baixa els hangars de rem i el gimnàs i un saló social amb foc a terra i un bar, mentre que el restaurant estava a la primera planta. Comptava també amb dues amplies terrasses, una a cada planta.
La nominació de Banyoles com a subseu olímpica va ser l’excusa perfecta per a fer un Club nou, doncs les instal·lacions del 1960 s'havien quedat obsoletes i no servien per als Jocs. Finalment el mes de març de 1992 s'inaugurava el nou edifici, amb uns baixos reservats per al rem i la primera planta per a la piscina i el gimnàs, a la vegada que es conservava l'alta torre com a símbol d'identitat del Club.

Quants anys fa que surt la revista del Club?. La primera publicació de la qual tenim constància va aparèixer el mes de maig de 1954 sota el títol de Circular, tot i que al poc va canviar el nom per Boletín; es varen publicar 36 números i el darrer ho fou el febrer de 1965.
Possiblement i amb la idea de no deixar orfes d'informació als socis va néixer tot seguit el Noticiario CNB que es va limitar a ser una publicació d'un sol full que recollia els resultats esportius. Els darrers exemplars recollits als arxius del Club daten de l'any 1971.
Desprès de gairebé una dècada sense publicacions, el mes de maig de 1979 sortia una nova publicació, aquest vegada en català i recuperant el nom de la primera: Circular. Va tenir una vida pràcticament curta en numeració ja que el darrer número en sortir va ser el número 13 que va correspondre al mes d'agost de 1984.
L'any 1985 veia la llum una nova publicació, la Circular Informativa, que heretava de l'anterior la seva numeració. Va ser, podríem dir, la que va posar els fonaments de l'actual revista. El darrer número que va veure la llum d'aquesta revista que a banda de Circular Informativa en alguns números va sortir sota el nom de Butlletí Informatiu o simplement com a Butlletí, fou el número 29 i va correspondre a la primavera de 1992.
Com a continuació de l'anterior el juny de 1993 naixia el Butlletí Informatiu del Club Natació Banyoles, que amb el número 11 (1r trimestre de 1999) va passar a nomenar-se Revista del Club Natació Banyoles, i a partir del número 36, Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci.
Per últim comentar que el gener de 2006 es va posar en marxa una publicació digital que setmanalment s'envia, als socis que així ho desitgen, i que té per títol El Club Informa. Butlletí Electrònic del Club Natació Banyoles. D'aquesta publicació digital actualment es porten editats més de 470 números.

Bookmark and Share