Artículos - Arte

ESGLÉSIES, ERMITES I CAPELLES DE BANYOLES

ESGLÉSIES, ERMITES I CAPELLES DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm. 841-842-843, març,abril i maig de 2003

Des del segle IX quan els Benedictins van fundar el monestir de Banyoles en les nostres terres, fins el dia d'avui, han estat moltes les comunitats religioses que han deixat la seva empremta en la nostra ciutat. Però no fou fins ben entrat el segle XVI, quan un orde religiós diferent del de Sant Benet, pogué instal·lar-se a la ciutat, ja que l'abat i els monjos del monestir, com a senyors de la Vila, no permeteren la implantació de cap altre. I es així que l'any 1583, l'Ajuntament, com a encarregat de la capella del Puig de Sant Martirià, convidà els frares Caputxins de Sant Francesc que vinguessin a la ciutat. Ells foren els encarregats de construir el nou convent del Puig de Sant Martirià. L'any 1638, foren substituïts pels Frares Servidors de Maria, coneguts popularment com a Pares Servites, que hi varen romandre fins a la Guerra del Francès, quan va ser destruït el Convent i es van veure obligats a instal·lar-se a la ciutat, a l'actual plaça dels Estudis, l'any 1814. L'any 1835, com els monjos dels monestir, foren exclaustrats i abandonaren definitivament la ciutat.

La desaparició del monjos del monestir, portà a finals del segle XIX, l'establiment de nous ordes religiosos per cobrir els buits deixats, en la beneficència, l'ensenyament i la sanitat. L'any 1858 s'establiren les monges Carmelites de l'Antiga Observança a l'abandonat Hospital de Sant Roc. El 1862 aparegueren les monges Clarisses de la Divina Providencia. El 1866 els Missioners Diocesans arriben per obrir la Casa Missió. El 1880 les Germanes de Sant Josep es feren càrrec de l'Hospital i el 1891 les Germanetes dels Ancians Desemparats funden l'Asil dels Vells. El Germans Gabrielistes, inauguren el 1904 els col·legi de La Immaculada i als anys vint Magdalena Aulina funda la seva Obra de les Operaries Parroquials, per l'últim, a finals del segle XX, son les Filles de Sant Josep, conegudes popularment per Butinyanes, les que fan cap a la nostra ciutat.

Com ja he dit abans, cada una d'aquestes comunitats desenvolupava una tasca diferent, i és per això que els edificis que ocuparen o construïren, en general no tenien res a veure entre ells, tret d'allò que tenien totes en comú, la seva vida religiosa. D'aquí que en totes aquestes construccions trobem un element comú: les capelles o esglésies. I d'aquest aspecte es del que voldria parlar, tot fent un petit recull d'aquests llocs de recolliment, més grans o mes petits, depenent de si són privats o públics, que existeixen o han existit en la nostra ciutat.

1) Església de Sant Esteve.
La primitiva església construïda per l'abat Bonitus fou consagrada pel bisbe Servusdei de Girona, l'any 889, i tenia la volta de fusta; però a partir del 924 es produí una incursió dels hongaresos que van deixar l'església pràcticament destruïda. La següent edificació, consagrada el 19 d'octubre del 957 pel bisbe Arnuld de Girona, fou bastida tota de pedra per evitar els perills d'incendis, era d'un sol absis i la primera de Catalunya que emprà la volta de pedra. El 1078, el comte de Besalú Bernat II, decidí la restauració del monestir i l'erecció d'una nova església de tres absis, que el 6 de setembre del 1086 és consagrada per l'arquebisbe de Narbona. El terratrèmol del 2 de febrer del 1428, destruí bona part d'aquesta obra romànica i l'any 1431 l'abat Guillem de Pau comença les obres de restauració de l'edifici. L'any 1530 li fou afegit la portada gòtica, amb abundància d'arcs i pinacles. Per últim, el 28 de juny de 1665, les tropes espanyoles a la fi de la guerra dels segadors, bombardegen i destrueixen el que queda de l'obra romànica, així com part del campanar i el claustre gòtic. L'actual església d'estil neoclàssic fou començada l'any 1702 i acabada el 1740. El campanar de plana octogonal fou construït entre el 1692 i el 1699, i el cupulí el 1787. Diferents excavacions dutes a terme a la segona meitat del segle XX han permès posar al descobert restes dels edificis dels segles IX i XI.

2) Església de Santa Maria dels Turers.
Sembla ser que en el segle X ja existia una primitiva església a les afores de la població, però destruïda aquesta pels avatars de les guerres, els monjos optaren per fer-ne una de nova, però aquest cop en el nucli urbà que s'estava formant a redós del monestir; i així l'any 1017 trobem documentada en una butlla de Benet VIII, l'església de Santa Maria de Turario. Degut al constant creixement de la vila, aquesta construcció romànica fou enderrocada i al cim s'hi va bastir, entre els anys 1270 i 1333, l'edifici actual. El febrer del 1910, un gran incendi afecta l'edifici i restaren dempeus només els murs. La reconstrucció del temple es va anar fent a poc a poc i no fou fins el 15 d'agost del 1916 quan es va inaugurar el nou altar major.

3) Església del Sagrat Cor de Jesús.
El 22 d'octubre del 1875 les monges del Sagrat Cor de Jesús s'establiren a Banyoles, en un edifici del carrer de Sant Antoni, i tres anys mes tard, concretament el 12 d'abril del 1878, es traslladaren a l'actual edifici del carrer Nou.

4) Església de la Mare de Déu del Carme.
El 16 de juliol de l'any 1884 començaven les obres de construcció d'aquesta església de les Mares Carmelites de l'Antiga Observança que es troba situada al carrer de Sant Esteve i tres anys més tard, el 14 de maig de 1887, s'inaugurava oficialment. Com que la comunitat residia en un altre edifici (car l'actual convent no va estar acabat fins l'any 1898), es va construir un túnel que passava per sota el carrer i comunicava els dos edificis i així les monges del convent (hem de tenir present que eren de clausura) podien assistir als oficis religiosos.

5) Capella de la Mare de Déu dels Desemparats.
No fou fins el 27 de setembre del 1895 quan es va col·locar la primera pedra del que seria l'actual edifici de les Germanetes dels Ancians Desamparats. El 7 de setembre del 1897 s'hi van traslladar i el 1900 el bisbe de Girona va concedir-hi permís per tenir oratori privat i poder-hi celebrar missa. D'aquesta manera naixia l'actual capella que data del 1913.

6) Oratori de l'Asil.
Oratori particular de les Germanetes dels Ancians Desamparats, que es troba al mateix edifici on està ubicada l'església de la mateixa comunitat.

7) Església de la Sagrada Família.
La trobem a la plaça de les Rodes. La primera pedra d'aquest temple construït per Magdalena Aulina, per cobrir les necessitats espirituals d'aquest barri, fou col·locada el 25 de juliol de 1924. La consagració definitiva va ser el 2 de febrer del 1926. Aquesta obra fou possible gràcies a les aportacions de la pròpia fundadora i a la subscripció popular del mateix barri de les Rodes. L'any 1968 fou restaurada i adoptà un caire funcional i senzill. Actualment està tancada i només obre les seves portes un parell de cops l'any.

8) Capella de la Mare de Déu de la Divina Providencia.
Es troba situada a l'interior de l'edifici que té la Institució Magdalena Aulina (Casa Nostra), al carrer de Mossèn Jacint Verdaguer. Es una obra erigida entre els anys 1933 i 1935.

9) Capella del Sant Crist.
Ja a la segona dècada del segle passat, amb motiu de la construcció del nou cementiri, sota el Puig de Sant Martirià, hi havia el projecte de construir una església d'estil modernista, però no fou fins l'1 de juny de 1955 quan es va dur a terme aquesta obra, però adoptant un aire molt funcional.

10) Capella de Sant Josep.
De les Religioses de Sant Josep de la Clínica Salus Infirmorum La primera pedra de l'edifici fou col·locada el 19 d'abril del 1961 i fou beneïda solemnement el 19 de juliol de l'any 1964.

11) Església de Sant Pere.
Aquesta església fou erigida canònicament l'any 1964 i esta dedicada a Sant Pere, com abans ho havia estat l'antiga parròquia de Guèmol i que avui dia es coneix com el Remei.

12) Oratori de la Residència Bella Tardor.
Aquesta capella, d'ús privat, està situada a la residència d'avis la Bella Tardor, al Passeig de la Puda. Les obres començaren el 23 d'abril del 1986 i fou inaugurada justament dos anys després, el 23 d'abril del 1988.

13) Capella de la Casa d'Espiritualitat.
Situada al carrer Pere Daussà, a tocar el Monestir.

14) Capella de la Casa Missió.
Dins del clos de Monestir, s'hi accedeix pel carrer Pere Daussà. D'ús particular.

15) Capella de les Filles de Sant Josep.
Aquest ordre, establert a Banyoles l'any 1995, restaurà la que fou casa natal del seu fundador, el Pare Francesc Butinyà, a la Plaça Major i en una de les estances hi bastí una capella d'ús exclusiu de la comunitat, que fou inaugurada l'any 1997.

16) Església de Sant Pere de Guèmol.
Documentada ja l'any 957 com a donació al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona. El temple actual es obra de l'any 1803 i és conegut popularment pel Remei, en honor a una imatge que s'hi venera des del segle XVIII.

17) Església de Sant Jaume de Puigpalter.
Aquesta petita capella, ja consta documentada el 16 d'octubre del 957, encara que ha sofert modificacions, com la reconstrucció de la volta i, possiblement també, el regruix dels murs, duta a terme el 1786.


ESGLÉSIES I CAPELLES DESAPAREGUDES

1) Capella de Sant Benet.
Per l'Acta de consagració del temple restaurat de Sant Esteve, sabem que la primera església construïda fora del monestir, segurament el segle IX, fou la de Sant Benet. La trobem documentada els anys 1356 i 1705, i el 1762 es dóna per desapareguda. Pel nom del carrer citat ja el 1264 (Vico Sancti Benedicti) es pot conjecturar que estava situada darrere l'ala nord de les cases del carrer Nou.

2) Ermita de Sant Martirià (al Puig de Sant Martirià).
Ja la trobem citada en un document datat l'1de febrer del 1280. L'any 1583, s'hi varen establir els frares caputxins, ... lo qual fou un benefici molt gran per aquesta vila la vinguda d'aqueixos pares per ço que se feien grans pecats en temps que l'ermità hi estava, per anar-hi molts homes fadrins i dones. .... Aquesta casa, mes que un convent semblava una barraca de camperols, tenia un petit hort sense tanca i sense altra aigua per a regarla que la que proporcionava una cisterna.

3) Església de Sant Martirià (al Puig de Sant Martirià).
L'any 1584, els caputxins hi varen començar a bastir un convent, on hi van romandre fins l'any 1638 quan el convent passà a mans dels Servites. Les dimensions d'aquest edifici no havien de ser molt grans, puix que anys més tard, quan es construí el nou convent, aquesta església passà a ser la porteria del nou edifici i una capella que hi havia en la mateixa a celler: "...lo que es ara Porteria del Convent servia de Iglesia y la pessa del Deprofundis, de Cor y de Sacristia ... lo que és ara Bodega, era Capella dels Dolors, la qual estava tal que solament per necessitat se podia celebrar en ella la Santa Missa " (1786).

4) Capella dels Servites (al Carrer de l'Abeurador?).
Diferents documents ens situen per aquesta zona una capella o església dels Pares Servites, que hauria de ser anterior a la Guerra del Francès, ja que en acabar aquesta ja es van establir a la Plaça dels Estudis.

5) Església de Sant Martirià (al Puig de Sant Martirià).
L'any 1723 els Pares Servites comencen la construcció d'una nova església al Puig de Sant Martiria que fou consagrada el 24 de gener del 1784, i dedicada, com l'anterior a Sant Martirià. Tant el Convent com la nova església foren enderrocats el 1810, en el curs de la Guerra del Francès, per ordre de les tropes espanyoles, per evitar que el convent fos utilitzat, a causa de la seva privilegiada situació, com a fort per les tropes enemigues.

6) Capella de la Mare de Déu dels Dolors (a la Plaça dels Estudis).
Un cop l'església que hi havia al Puig de Sant Martirià fou enderrocada, els Pares Servites, impossibilitats de reconstruir de nou els edificis del Puig, començaren a refer el 1814, algunes cases que tenien a la Vila, a la zona de la plaça dels Estudis, on actualment hi trobem el Museu Darder, hi bastiren una petita església.

7) Església de la Mare de Déu dels Dolors (a la plaça dels Estudis).
Els Servites, edificaren, entre 1817 i 1820, una nova església en el lloc que hi tenien la capella de l'actual plaça dels Estudis: "... pidiendo el correspondiente permiso para ensanchar la Iglesia y el Convento..." (1817).
Era d'estil greco-romà i constava d'una nau central, amb volta de mig punt i capelles laterals. Sembla ser que només es va arribar a edificar la part del peus, o sigui la propera al carrer.

8) Capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
Aquesta capella fou bastida el 1588, per Bonifaci Fayola, notari, prop del "portal de Girona".

9) Capella de Sant Roc.
Citada el 1699, era la capella de l'antic hospital de pobres, que es trobava situat on actualment s'aixeca la Cooperativa Agrícola. Entre els anys 1809 i 1814 va patir molts desperfectes, cosa que va portar a haver-hi de fer obres de reparació a la sagristia i a l'església. En un principi estava sota la cura dels monjos benedictins, però mes tard passà a mans municipals. Entre els anys 1858 i 1866hi van estar les Carmelites, que s'havien instal·lat a l'edifici de l'antic hospital, i que es varen fer càrrec de la capella.

10) Capella de Sant Josep.
El 20 de maig de l'any 1880, el funcionari que tenia cura de l'Hospital de la Vila cessa en el seu càrrec, i és aleshores quan l'Ajuntament demana a les Germanes de Sant Josep que es facin càrrec d'aquesta institució, que es trobava situada en un carreró que sortia del carrer Major, a tocar la plaça de la Font. La façana, encarada al carrer Major, tenia dues portes, de les que la principal donava accés a l'Hospital i a la petita capella.
Deshabitat durant els anys de la guerra, va ser demolit l'any 1940 per obrir-hi l'actual carrer de la Pia Almoina.

11) Església de la Mare de Déu de la Divina Providència (al carrer de la Muralla).
Aquesta església que pertanyia al convent de les Franciscanes Clarisses, fou oberta al culte el 8 de maig de 1892. Al llarg de la Guerra Civil, va servir de magatzem d'hortalisses i de material d'aviació, i no va ser retornada a la comunitat fins el 15 de febrer del 1939. De línies austeres es troba situada al carrer de la Muralla, encara que des del 30 de setembre de 1998, quan la comunitat, per falta de vocacions, se'n va anar de Banyoles, l'església ha estat despullada de tots els seus ornaments que han anat a parar a altres esglésies i comunitats de la província.

12) Oratori de les Franciscanes Clarisses.
Es trobava a tocar de l'església del mateix convent i era d'ús particular de la comunitat. A l'igual que l'església actualment es una sala buida.

13) Capella de la Mare de Déu del Carme.
Un cop les Carmelites varen deixar l'edifici de l'antic Hospital, a la plaça del Monestir, es van instal·lar, l'any 1866, a les cantonades del carrer Sant Esteve i Verge del Remei (actual carrer de les Carmelites Velles). Per portar a terme les seves obligacions religioses van adaptar una habitació com a capella, que amb el pas dels anys se'ls hi va fer petita i és així com l'any 1884 començaren les obres de l'actual església del Carme.

14) Capella de Sant Josep (carrer de Girona).
L'any 1940, l'Ajuntament arrenda el casal de Can Santano, al carrer de Girona, per instal·lar-hi el nou hospital. És un edifici de tres plantes i als seus baixos s'hi configura una petita capella. En aquest edifici hi varen romandre fins l'any 1964, quan es van traslladar a l'actual Clínica.

15) Capella de l'antic cementiri.
Aquesta capella es trobava a l'interior de l'antic cementiri que fou construït l'any 1799 i que tancà les seves portes el 1915. En el seu lloc s'hi va construir l'edifici de l'Escorxador Municipal.

16) Capella del nou cementiri.
Entre el 3 i el 18 de novembre de 1936 es van dur a terme les obres d'enderroc d'una església que hi havia al nou cementiri municipal.

17) Capella de la Puríssima.
De l'antic oratori de la Capella de l'abat, a l'actual Casa d'Exercicis.

18) Oratori del Col·legi de la Immaculada.
Al segon pis de l'edifici que els Hermanos tenien al carrer Sant Pere, hi havia una habitació habilitada com a oratori.

19) Església de Santa Maria del Cap de l'Estany.
He deixat pel final l'església de Santa Maria "in capite stagni" o del Cap de l'Estany, ja que si be es cert que està documentada de molt antic no se sap amb exactitud on es trobava situada, si dins l'actual terme de Banyoles o be dins del de Porqueres, on actualment es troba l'església de Santa Maria de Porqueres.
Documentada el 887, és probable que abans de que el comte Odiló, a l'entorn del 812, donés llicència per edificar a Banyoles l'església de Sant Esteve, Bonitus s'hagués dedicat, en un primer intent, a edificar a la zona nord de l'estany, al paratge de Lió, una església dedicada a la Mare de Déu. Aquest edifici, a l'igual que el monestir de Sant Esteve, probablement va quedar destruït per les hordes hongareses, que als voltants del 924 van assolar el país.

Bookmark and Share