Artículos - Historia local

TRES NATURALISTES A BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.905, març 2009

Aprofitant que enguany es celebra l'any Darwin, en record del 400 aniversari del naixement del gran naturalista anglès, no estaria de mes recordar que a Banyoles tenim tres carrers dedicats a tres naturalistes de renom: Lluís Maria Vidal i Carrera (Barcelona, 1842 - 1922), Francesc Darder i Llimona (Barcelona 1851- 1918) i Javier Winthuysen Losada (Sevilla, 1874 - Barcelona, 1956).

Passeig de Lluís Marià Vidal
Situat enfront de l'estany, tot just davant els Banys Vells aquest carrer està dedicat al que fou enginyer de mines, geòleg i president del Centre Excursionista de Catalunya (1896-1900). Va treballar a les mines de Linares i Almadén i el 1881 fou nombrat enginyer en cap del districte de mines de Girona. El 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses.
Autor de diversos publicacions sobre la geologia dels Països Catalans la seva vinculació amb el Pla de l'Estany ve donada pels diferents estudis que hi va dur a terme. En la seva Reseña geológica y minera de la Provincia de Gerona (1886), fa un estudi sobre Serinyà i la Cova de la Bora Gran d'en Carreras; desprès publicà Investigaciónes de Hidrología subterranea en la comarca de Bañolas, de la provincia de Gerona (1908) i Quatre paraules sobre Pere Alsius (1915), aquest últim al Butlletí del CEC.
L'actual nom del carrer va ser aprovat en el ple municipal d'octubre de 1916.

Passeig de Darder
Com una prolongació de l'anterior carrer, en direcció sud, trobem aquest passeig que ens vol recordar al que fou el fundador del Museu que porta del seu nom. Veterinari i taxidermista, va ser catedràtic de Zoologia; fundador i director del Parc Zoològic de Barcelona i creador dels laboratoris d'Ictiologia de Barcelona i de Banyoles. Propietari d'una botiga de Ciències Naturals a Barcelona que tenia per nom el Museo Darder, i on oferia material per a col·leccionistes, escoles i altres institucions educatives.
Va fer estades a la Font Pudosa, i en el decurs de les mateixes, s'interessà per les característiques de l'estany; arribant a realitzar assaigs d'aclimatació de diverses espècies de peixos. El 22 d'octubre del l'any 1910, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Banyoles i la participació massiva de la població, organitzà la primera "Festa del Peix" una festa on la mainada de Banyoles llançaven cries de peixos a l'aigua, alhora que treballadors del Parc Zoològic feien el mateix, llançant a l'Estany milers de peixos. Degut a l'èxit d'aquesta festa, l'Ajuntament el fa Fill Adoptiu de la Ciutat; posteriorment feu donació de la seva col·lecció de Ciències Naturals per crear un museu-biblioteca que s'inaugura el 22 d'octubre de 1916.
> L'actual nom es va aprovart en el ple municipal del dia 17 de novembre de 1910.

Carrer de Whinthuysen
El darrer del carrers el trobarem perpendicular a l'estany, seguint pel passeig Darder i tot just abans d'arribar al Club de Tennis.
En Whinthuysen, gran enamorat de la natura, fou pintor i arquitecte de jardins. Com a pintor caldria parlar de dues etapes molt clares en la seva vida: una primera, en que la seva vida transcorre entre Sevilla, Paris i Madrid, dedicada a pintar jardins i paisatges dins un clar estil impressionista, i una segona, desprès de la Guerra Civil que el situa a cavall entre Barcelona i Eivissa i que està caracteritzada per la gran lluminositat mediterrània.
Com a dissenyador de jardins, fou "Inspector General de Parques y Jardines Artísticos y Parajes Pintorescos", i la seva principal tasca fou la de recuperar espais natural com el Palmeral d'Elx o el Llac de Sanabria. A Banyoles, un cop constituït el "Patronato del Lago", se'l va requerir per que fes un informe sobre l'estany, per això hi va venir mes com a assessor que com a inspector, i amb la ferme intenció de crear un Parque del Lago, que amb el temps esdevingués un "Jardín Histórico", cosa que s'aconseguí el 1951 amb l'obtenció del títol de "Paraje Histórico".
Va fer projectes de jardineria a l'Estany i carrers propers. L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 26 de maig de 1955.