Artículos - Historia local

ELS CARRERS DE BANYOLES EN UN CENS DEL SEGLE XV

ELS CARRERS DE BANYOLES EN UN CENS DEL SEGLE XV

Revista de Banyoles
núm.896 i 897, juny i juliol de 2008

No tenim cap mapa de la Banyoles del segle XV, però ens en podem fer una idea de com era si llegim el cens de la vila, que el 12 de setembre de l'any 1421 van fer en Bernat de Santfeliu, veguer de Besalú i Girona, i Guillem Ricard, diputat local del bisbat i veí de Girona. Aquest cens, ordenat per la reina Maria d'Aragó en data 2 de juliol, es va dur a terme a resultes de la petició que li havia fet l'abat del monestir, en virtut del privilegi del rei Ferran de l'any 1413, pel qual ordenava que es comptessin els focs de les viles, llocs i castells de l'esmentat abat, amb el fi d'ordenar les contribucions dels llocs afectats per les epidèmies. En aquest cens, es fa referència a 16 carrers, però és el que número d'habitants, degut a la freqüent mortalitat, també era molt reduït i només n'esmenta "92 fochs".

Aquests carrers, respectant la grafia de l'època, són "los carrers apellats del Mercadal, gerona, sent pere, major, sent benet, paraurie, quatrecases, nou davall i nou damon"; el del "portal de sobreporta fins a la plaça de la vilanova"; el que "pertetx de la dita plaça nova fins lo portal de sent Marturian" i el mateix "portal de sent Marturian"; també esmenta les places de ""vilanova, vilaveya i des puig" i per últim, ja fora de les muralles, "fora lo portal sent Marturian".

El que més sorprèn d'aquest cens, és que després de quasi 600 anys, bona part dels carrers encara mantenen el seu nom, tot i que al llarg dels anys n'hagin tingut d'altres. Dins d'aquest grup tenim:

Mercadal, que entre 1525 i 1729 s'anomenà Sant Martirià.
Gerona (Girona), documentat ja el segle XIII amb aquest nom.
Sent Pere (Sant Pere), el 1279 s'anomenava Ronda, ja que era una ronda de la muralla de la vila, més tard s'anomenà del Tint -per la indústria que hi havia- , dels Hermanos -pel col·legi dels Germans Gabrielistes- i Besalú, durant la Guerra Civil).
Major, que en aquesta època estava format per l'actual carrer de les Escrivanies, nom que no agafarà fins a finals del segle XVI, i per la seva continuació que era l'actual carrer Major, el qual al segle XIV també se'l coneixia pel nom dels Farrés i el 1573 per Major Damunt o Superior, però des del 1652 porta el nom actual.
Sent Benet (Sant Benet), documentat amb aquest nom des de l'any 1264, al segle XIX tambè se'l nomenà del Túmul - per la font que hi havia a tocar de l'església de Santa Maria- i durant la Guerra Civil se li va dir de Jaume Compte, en record d'un membre del Partit Català Proletari, que morí durant els fets d'octubre de 1934).
Paraurie (Paraireria), l'any 1301 ja es troben documents on surt aquest nom dedicat al gremi dels paraires, un dels mes antics de Banyoles.

Uns d'altres, han canviat en més o menys mesura:
Nou Davall (Nou), l'any 1239 es anomenat Nou Inferior - en contraposició al Nou Superior- o Nou d'Avall; el 1279 ja es deia carrer Nou; al segle XIV surt esmentat com a Nou-Davall per contraposició al Nou-Damunt; el 1581 torna a ser anomenat com a Nou Inferior i no serà fins el 1675 que rebrà l'actual nom de carrer Nou.
Nou Damon (Santa Maria), el 1356 portava el nom de carrer Nou Superior; entre els segles XIV i XVI portava el de carrer Nou-Damunt i anys més tard va rebre el nom actual.
Portal de Sent Marturian (Sant Martirià), que correspondria al lloc de la muralla on havia la porta amb aquest nom, a l'antiga carretera de Besalú (l'any 1577 ja s'esmenta com a carrer de Sant Martiria, una part d'aquesta antiga carretera, que estava fora de la muralla; aquest mateix carrer entre els anys 1936 i 1939 es va anonemar de Carles Marx i Frederic Engels (en honor als fundadors dels marxisme).

Seguint amb EL cens del segle XV, ens trobem amb un carrer que si que ha canviat veritablement de nom, era el conegut com a Quatrecases (Baix). Al segle XII era conegut com a carrer de la Barrera, en referència a la porta que hi havia en aquest lloc i que barrava el pas; des del 1279 i fins el 1843 surt esmentat com a Quatre Cases, (tot i que puntualment, l'any 1341, se'l nomena com a Horta de les Quatre Cases i durant una part del segle XIX com a carrer de les cases d'En Diumer) i partir de mitjans del segle XIX fins avui en dia ja rep el nom actual de Baix (o la seva traducció a l'espanyol de Abajo).

En el que respecta a les places, n'esmenta tres:
Vilanova (Major), el 1275 ja rebia el nom de Vila-Nova, i tot i que el 1392 se la coneix com a plaça de Banyoles, seguirà mantenint aquell nom; els anys 1562 i 1673 surt esmentada com La Plaça; després entre 1546 i 1822 ja se la coneix com a plaça Major, un nom que perdrà entre 1825 i 1835 en que passarà a dir-se plaça del Rei. Del 1839 al 1931 torna a recuperar el seu nom de Plaça Major, tot i que també se la coneix com a plaça de la Constitució; i durant la primera i segona república com a plaça de la República; del 20 de juny de 1939 fins al 1979 es va dir plaça d'Espanya, nom que va perdre a favor de l'actual.
Vilaveya (Teatre), tot i que en un primer se la va conèixer com La Plaça, el 1209 ja se la coneixia com a Vila-Vella en contraposició a la nova plaça que estava creixent a la Vila Nova, i amb aquest nom se la coneix entre 1368 i 1675 i entre 1729 i 1790; l'any 1724 rebia el nom de "plasseta de la Carnisseria" o de les Carnisseries, per haver-hi les carnisseries municipals. A partir de 1821 i fins l'any 1971 va ser anomenada plaça Antiga o Vella (1933-1939) o Vieja (des de 1939), tot i que l'any 1872 és coneguda com a plaça del Teatre, nom que agafarà definitivament a partir de 1971.
Des Puig, aquesta plaça no té actualment un nom concret i probablement deuria referir-se a l'espai que queda en la confluència del carrers del Puig i Era de l'Abat.

Aquest darrer cas es repeteix en "lo carrer apellat del portal de sobreporta fins a la plaça de la vilanova" que es deuria referir possiblement a l'espai comprès entre l'actual porta dels Turers i carrer de l'Abeurador, i la plaça Major, just on s'acaba el carrer del Born.

I per últim encara surten esmentats dos noms mes, "lo carrer que pertetx de la dita plaça nova fins lo portal de sent Marturian", que correspondria a l'actual carrer de Mercadal, i que estaria situat a continuació del tros de carrer que ja surt esmentat amb aquest nom (a vegades el carrer Mercadal i el de Sant Martirià són el mateix, probablement el carrer del Mercadal seria la part més propera a la Plaça -al mercat- i l'altre el més cap al portal de Sant Martirià); i "fora lo portal sent Marturian" que en aquest cas correspondria a un mas situat a les afores de la Vila, a tocar de la carretera de Besalú.

Per acabar, i tot i que no surt esmentat en aquest cens, caldria parlar d'un altre carrer que ja existia en aquesta època, el carrer que anava de l'església de Santa Maria dels Turers fins a la plaça del Teatre, es a dir l'actual carrer de l'Església, un carrer que al llarg dels anys ha estat conegut per altres noms, com el de carrer Antic o el de carrer del Puig de Santa Maria de la Font (1573). L'any 1581 rebia el nom de "Carrer dit lo Puig de Santa Maria o la Plassa de la Font" o "Carrer que va de la Vilavella a la Iglesia de Santa Maria". Al segle XVII s'el coneixia amb el nom de carrer dels Morts, ja que s'havien trobat sepultures excavades en la roca. L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 8 de gener de 1931, tot i que entre 1936 i 1939 va rebre el nom d'Aida la Fuente (noia asturiana revolucionària que va morir en els fets d'octubre del 1934).

Bookmark and Share