Artículos - Historia local

EL COL·LEGI DE LES "HERMANAS"

EL COL·LEGI DE LES "HERMANAS"

La Vall del Terri
desembre 2005

L'any 1887 feia tot just trenta anys que s'havia aprovat la Llei d'Educació (l'anomenada Llei Moyano), amb la que s'intentà regular l'ensenyament de manera que tots els municipis disposessin d'escola. Amb aquesta llei, en que es posaren les bases principals per un ensenyament primari obligatori i gratuït per aquells que no podien pagar-ho, s'obligà a diferents poblacions a disposar d'escola, una escola que tenia que ser suportada pels propis municipis (des del sou dels mestres fins el manteniment dels edificis). En el cas de Cornellà, l'escola tenia que poder albergar els nens del propi poble a mes a mes dels de Borgonyà, Cors, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Sords.

Com la gran majoria d'escoles, aquesta feia una gran diferenciació entre nens i nenes. Mentre que els primer rebien una educació que incloïa doctrina, lectures, escriptura, gramàtica, aritmètica, agricultura (geografia) i història; les nenes es tenien que conformar amb llegir i escriure, a part d'aprendre mitja, cosir i bordar. Per això no ens ha d'estranyar que un grup de pares intentés que les seves filles poguessin tenir una educació mes complerta.

Es així com a finals dels anys 80 del segle XIX, un grup de pares, de les podríem dir famílies benestants, proposen a Mossèn Josep Faixeda, aleshores rector del poble, la idea de que, a l'igual que ja feia un temps passava a la veïna Banyoles, es pogués instal·lar una escola religiosa per les nenes.

Per dur a terme aquesta petició, el capellà es va posar en contacte amb les "Hermanas Terciarias Dominicas", però les dificultats per tirar endavant el projecte foren moltes, sobretot en el referent en el tema econòmic, doncs calia buscar una vivenda i desprès mantenir la congregació. Però un fet va venir a convèncer al sacerdot, i fou que un grup de nenes es decidiren anar a Banyoles i com diu la crònica de la Congregació "como tenian que andar una hora por la carretera pública, se vio con peligro su honra y tenian no poco que sufrir". Es per això que es va decidir a tirar endavant el projecte, però es necessitava el suport econòmic dels pares; es així com es creen dues comissions: una de sis persones que estava composta pels propietaris mes importants de la població, els quals es varen comprometre a pagar la diferencia entre la mensualitat de les nenes i el que necessitaven les monges, i l'altra composta per deu industrials i propietaris que es varen comprometre a pagar el lloguer de la casa-col·legi.

Un cop posades d'acord totes les parts, el 15 de gener de 1887 es signa un contracte de deu anys de durada entre el Director i la Priora de la congregació; el rector, Mossèn Josep Faixeda; i el veïns de la població: els senyors Hermenegildo Pla, Josep Frigola, Joan Geli, Francesc Sarquella, Narcís Avellana, Martirià Soler, Joan Padrosa, Josep Bosch, Pere Subirós, Joan Comas, Pere Comas, Pere Anglada, Joan Bosch i Gil Subiró.

Amb aquest contracte el veïns signants es comprometien a pagar el desplaçament de les monges fins a la població; a que podessin disposar de vivenda i local de classe amb tots els mobles necessaris i a pagar la diferència entre el total de les mensualitats de les alumnes i els quatre mil rals anuals que necessitaven per viure. Per la seva banda les germanes es comprometien a impartir sis hores diàries de classe, tret dels dies de vacances. Aclarits i acceptats tots aquests punts només calia esperar l'arribada de les monges, que com ens diu la crònica de la congregació fou tot un esdeveniment "llegaron estas el 24 de abril de 1887, haciendoles el pueblo unos agasajos y una fiesta como nunca se habían conocido".

En un primer moment i mentre van estar de lloguer, l'escola va estar situada a Can Mas, al carrer de Sant Pere, però degut a la bona acceptació que van tenir "la concurrencia a la escuela fue muy grande, pues no obstante haber Maestra pública llegaron a matricularse mas de cien niñas", al poc temps, el 1890, ja es va plantejar la idea d'aixecar un nou edifici destinat a escola. Però com sempre el principal problema era l'econòmic, doncs la congregació amb prou feines tenia per sobreviure. Al final, la situació es va arreglar mitjançant subscripció popular. Entre les donacions cal destacar la del Canonge de Girona, Doctor Alier, que va aportar cent vint i cinc duros; els cinc-cents que es van recollir de les parròquies veïnes i fins i tot els quaranta que va proporcionar el propi rector del poble; i aquí caldria afegir que en el moment de tirar endavant l'obra, molts dels operaris varen renunciar a cobrar els seus jornals.

L'edifici es va aixecar en un solar cedit a la congregació per una tal Maria Anna Llobet i Biosca, possiblement filla de Cornellà del Terri i en el temps de la donació monja dominica a la comunitat de Vic i fou inaugurat el 28 de maig de 1893. Aquest, era un edifici de dues plantes: la planta baixa hi havia una capella i dues sales, una molt mes gran que l'altre, que eren les dedicades a escola, la petita pels pàrvuls (que havia sigut mixta, sobre tot pels germans de les nenes que anaven a l'escola) i la gran per la resta de la mainada; en el primer pis hi havia la vivenda de la comunitat i també en el cas d'algunes nenes, que eren de fora de la població, arribà a ser internat.

Amb aquesta estructura de funcionament i amb penes i entrebancs varen anar subsistint fins arribar l'any 1936 en que amb l'esclat de la Guerra Civil es van veure obligades a vendre el mobiliari i a tancar l'edifici. Un cop acabada la conflagració varen tornar a la població i varen obrir de nou l'escola, però amb mobiliari deixat i amb molta escassetat de material. A part d'això les despeses de la Congregació eren el suficientment importants per que per si soles no en podessin fer front. Es per això que veient que no podien seguir subsistint, el 15 de setembre de 1939 abandonaven definitivament la població i posaven a la venta l'edifici que sempre havia estat conegut com "el convent".

Bookmark and Share