Artículos - Biografias

UN FINAL INESPERAT ... PER UNA TOMBA SOLITÀRIA

UN FINAL INESPERAT ... PER UNA TOMBA SOLITÀRIA

Revista de Banyoles
núm.1057, desembre 2021, pp.32-33.

A mitjans del mes passat, per una trucada de la Biblioteca de Banyoles, em vaig assabentar de que hi havia un matrimoni escocès, l'Yvan i la Susan Martineau, que volien contactar amb mi. El motiu? Agrair-me que gràcies a un article que jo havia escrit feia anys, i que ells havien trobat navegat per les xarxes, s'havien assabentat d'on estaven enterrats uns seus oncles, concretament un cosí germà del pare de la Susan, en Robert Claude Gresley Douglas, del que havien perdut el seu rastre. I aprofitant un viatge que feien a Espanya, des de la seva Anglaterra natal, varen fer cap a Banyoles per tal de visitar les seves tombes i de passada poder parlar amb mi.
La veritat és que desprès d'aquest final, per a mi inesperat, doncs no creia que un article meu publicat l'any 2014 arribés a mans d'uns nebots d'aquella parella a la que jo vaig rescatar de l'oblit, no me n'he pogut estar de rescatar-lo i donar-hi forma per tal de reproduir-lo de nou.

Una tomba solitària
Fa anys, en una conversa de bar, algú em va preguntar si m'havia fixat que en uns dels jardins del cementiri de Banyoles hi havia una tomba amb una làpida i si sabia a qui corresponia. La veritat es que ni m'hi havia fixat i molt menys sabia a qui corresponia, però l'esquer ja estava posat i així, aprofitant un dia que sortia a caminar m'hi vaig acostar i allà estava. Un solitari monòlit, al mateix nivell en que es troba la capella, a la seva banda nord, on s'hi pot llegir «Robert Claude Gresley Douglas. For ever my love my darling».
A partir d'aquí va començar la feixuga tasca per esbrinar qui s'hi amagava darrera d'aquest nom, del que tant sols sabia com s'anomenava i que havia mort el 16 de maig de 1965 i que, per no constar, no sortia ni al llibres parroquials de Santa Maria dels Turers. Per quin motiu? Per que era anglicà i als llibres parroquials només s'apunten els catòlics.
Al final, però, i desprès de preguntar a uns i altres, i de consultar arxius, al final m'en vaig sortir i vaig poder esbrinar qui era.

En Robert Claude Gresley Douglas
En Robert C.G. Douglas, era un anglès nascut a Stockport, una ciutat situada a poc més de 10 quilòmetres al sud-est de Manchester, en el sí d'una família de profundes arrels anglicanes que va ser batejat el 16 de setembre de 1898 a l'església de St. Peter's d'aquella ciutat. El seu avi n'era el reverend William Willoughby Douglas, el qual va tenir tres fills que varen seguir les seves passes religioses: Arthur Jeffreys Douglas i Gerald Wybergh Douglas, ambdós missioners, i Robert Gresley Douglas, pare del nostre biografiat.
El reverend Robert G. Douglas va néixer a Salwapare, Worcester, el 24 de març de 1862 i va estudiar primerament a Marlborough i més tard al Keble College d'Oxford. Un cop acabats els estudis, va exercir el magisteri eclesiàstic a St. Matthew's (1885-1887) i a Northfield (1887-1889), però l'any 1890 va marxar cap el continent africà, primer com a vicari a Fishburg, a l'Estat Lliure d'Orange i desprès a Sud Africa, on va ser rector a Beaconsfield (1894-1897) i a Griqualand West (1894-1897). Fou en aquesta etapa sud-africana, quan es va casar el 27 de novembre de 1895 amb Ethel Annie Rome Blunt a l'església de Tots els Sants, de Beaconsfield. El 1897 de nou a Anglaterra, fou nomenat vicari de St.Peter's, a Stockport, lloc on va néixer el seu fill Robert Claude i el 1901 vicari de North Nibley. El 1905 torna de nou a sud-africa, a Cape Colony, on hi romandrà per espai de sis anys fins que el 1911 torna definitivament a Europa, on exercirà diferents carrecs: el 1913 és sacerdot de St. Barnabas, a Bexhill-on-Sea, del 1916 fins el 1927 rector de Winchelsea. de 1927 a 1936 va estar a Saint Barnabas, a Dormans. Va morir a Eastbourne el 16 de desembre de 1947.
Possiblement, fins a l'edat de 13 anys, en Robert Claude Gresley Douglas va viure a sud-africa amb els seus pares, fins que aquests varen tornar a Europa l'any 1911, però un cop en terres britàniques primer fou enviat al Lancing College, un elitista internat, situat prop de Brighton, al sud-est de Londres i en acabat al prestigiós Royal Military College Sandhurst, situat al Berkshire, a uns 50 km. al sud-oest de Londres.
A partir d'aquí, a banda de saber que el 1933 va viatjar a Estats Units amb la seva esposa Solange Francoise Marthe Douglas (de soltera Vangrevilinge) per a estudiar quiropràctica, (de fet va ser un dels primers quiropràctics d'Anglaterra), em va ser impossible seguir el seu rastre fins l'any 1964 en que juntament amb la seva esposa, varen fer cap a Banyoles, a gaudir de la jubilació.

Establerts a Banyoles
El perquè varen escollir Banyoles, la veritat es que tampoc ho sé, però sembla ser que tenien uns amics o coneguts a Figueres, cosa que podria donar-nos un indici de que ja haurien vingut a Banyoles amb anterioritat i possiblement a fer una visita turística aprofitant alguna estada anterior a la capital de l'Empordà.
Sigui com sigui, el cas es que el 1964 apareixen per Banyoles amb la idea de quedar-s'hi, hostatjant-se a l'Hotel Mundial de la Plaça Major, mentre es començaven a construir una casa en el que anys més tard seria la Urbanització de la Fontpudosa. Era aquesta una casa de 94,57 m², ubicada en un terreny de 353,40m², que avui en dia correspon al número 1 d'aquest carrer.
Però malauradament poc, per no dir gens, va poder-ne gaudir ja que va morir a les quatre de la tarda del dia 16 de maig de 1965 a causa d'un infart de miocardi, essent enterrat al terra del cementiri, tal i com diu el registre del mateix, en «Fosa. 2ª parcela».

La Solange Francoise Marthe Vangrevilinge
Pel que fa a la seva esposa, la Solange, havia nascut a Rouen, França, el 10 de maig de 1907, però tot i ser francesa de naixement, tenia la nacionalitat britànica, adoptant com seva la religió d'aquest país, l'anglicana.
A la mort del seu marit, ella va romandre a Banyoles, i es va dedicar a donar classes d'anglès tal i com podem llegir en la revista Horizontes d'aquells anys. Així en el numero corresponent al 15 d'agost de 1965 podem llegir: «Señora inglesa daria lecciones de inglés. Estupenda ocasión para personas de edad o niños que quieran aprender dicho idioma sin esfuerzo, rnediante conversación. Informaran en Hotel Mundial o bien la propia profesora. Sra. Solange Douglas, Paseo de la Puda. (Frente al Balneario La Puda)». Sembla ser, però, que no va estar-s'hi molt de temps dedicant-se a la docència, ja que el darrer anunci és de data 28 de febrer de 1967.
Dins la segona meitat dels anys setanta va anar a viure a la Clínica Salus Infirmorum, en qualitat de resident, on la recordaven com una senyora alta, molt reservada, que s'estava a l'habitació 227. Estan-se ja a la clínica, li varen fer una operació al genoll, i s'hi va avenir a que li fessin un empelt de lligaments, que li va practicar el Dr. Francesc Salvatella, un tipus d'operació que en aquells anys estava en fase d'experimentació.
A començaments de la dècada dels vuitanta es va trencar el fèmur i sembla ser que a partir d'aquell moment la seva salut es va anar deteriorant, morint en la mateixa clínica el 6 de febrer de 1982. Va ser enterrada al cementiri de Banyoles, al nínxol 468, propietat del Consolat Britànic.
Es dona la circumstància que a la seva mort, i evidentment amb el seu consentiment per escrit, li varen extreure els empelts que li havien practicat al genoll, per tal de poder-ne estudiar la seva evolució.

Bookmark and Share