Artículos - Salidas y viajes

CAMINANT PER LA COMARCA

CAMINANT PER LA COMARCA

L'Agenda
núm.55, febrer 2017, pp.46-47.

Encara que el mes de febrer estigui dins dels anomenats mesos freds, pel sols fet de que el dia s'hagi allargat, sembla que ja ens doni ganes de sortir. A mitjans de gener les hores de sol anaven d'un quart de nou del matí a dos quarts de sis de la tarda, mentre que un mes més tard, a mitjans febrer, a tres quarts de vuit del matí ja serà de dia i enfosquirà a quarts de set. Hem guanyat quasi bé una hora, i si bé no és per tirar coets sí que ens permet començar a fer excursions, de manera que quan comencem a caminar el sol ja escalfi, poc, però el suficient per donar lluminositat al dia.

I quan parlo de caminar en aquesta època, sempre em ve al record la marxa organitzada pel Centre Excursionista de Banyoles: la marxa dels 40 kilòmetres. Una caminada que al llarg dels anys ens va dur a travès de la comarca, i si bé quan es va acomiadar l'any 1998 ho va fer davant 175 participants, en la seva època d'esplendor arribà a concentrar, l'any 1980, un total de 9.114 participants.

Recordo la darrera marxa que vaig fer, la de l'any 1981. N'era la número XVII i encara li quedaven forces anys de vida. Aquell any s'esqueia en un humit 1 de març i era Carnavals. O sigui que tota la nit amunt i avall, mig disfressats, fins acabar a Can Magrill on vàrem fer temps fins l'hora de la sortida: les cinc de la matinada. Hora de començar a caminar.

Però no és d'una sortida de 40 km la que us proposo sinó una que m'ha vingut al cap pensant en els primers kilòmetres de la mateixa, tot i que una mica més agradable, i a la vegada més curta, doncs no arriba a la quinzena de kilòmetres. I dic més agradable per que en lloc de fer la recta asfaltada del Pla de Martís us proposo una alternativa.

No fa falta sortir del Passeig Dalmau, però si que ens hem d'enfilar cap al cementiri i el puig de Sant Martirià. Seguint endavant i desprès de deixar a mà esquerra el Mirador haurem de fer un petit recorregut a tocar de la carretera. serà l'únic moment del recorregut que cal anar amb molt de compte amb el cotxes, però serà en recorregut curt, doncs tot just abans de la variant ja trencarem a l'esquerra en direcció Usall fins que a mà dreta trobem un trencant que es permetrà creuar per un pont la carretera de Besalú sense cap tipus de perill, en el que podrem considerar com el punt més elevat del nostre recorregut, doncs en aquest punt comença el Pla de Martís que recorrerem en tota la seva longitud, passant primer per darrera la zona industrial de Melianta fins arribar a la platja d'Espolla, que depenen de les pluges caigudes estarà o no seca.

Des d’aquí i resseguint en tot moment el canal de desguàs d’aquest estanyol temporal, arribem al punt de trobada dels municipis de Fontcoberta, Porqueres, Esponellà i Serinyà, senyalitzat per l'estàtua del patró de la pagesia catalana, Sant Galderic. Una mica més enllà, tot just on el camí fa un revolt, podem veure un petit pont medieval i una creu de terme, lloc adient per fer una parada.

En aquest punt podem o bé arribar-nos fins l’impressionant Salt de Martís —situat enmig d’un bosc d’alzines i cobert de molses i falgueres, per on les aigües (quan l'estany d'Espolla està ple) cauen lliurement fins arribar a ajuntar-se amb el Fluvià, situat un centenar de metres més avall— o bé trencar cap a l'esquerra, ja sigui en direcció a la pista d'aeromodelisme o bé una mica més endavant, en un recorregut una mica més llarg, cap a la única resta que queda dempeus d’aquell projecte dels anys quaranta del passat segle de l’embassament Crespià-Esponellà, i que nosaltres coneixem com la casa dels enginyers. Una construcció senyorial acabada en una cúpula octogonal a la que malauradament no se li ha trobat un destí final dins la nostre comarca.

Sigui com sigui, tant un camí com l'altra, tots ells ens conduiran cap a Serinyà, on podrem agafar la TEISA i tornar de nou a Banyoles.

Bookmark and Share