Artículos - Indústrias y comercios

UN MOLÍ DE CIMENT, AL CENTRE DE BANYOLES, QUE NO ES VA CONSTRUIR

UN MOLÍ DE CIMENT, AL CENTRE DE BANYOLES, QUE NO ES VA CONSTRUIR

Revista de Banyoles
núm.1008, octubre 2017, pp.14-15.

El 29 d'abril de 1932, Josep Bosch Mas, veí de les Escaules, al terme municipal de Boadella es dirigia a l'Ajuntament de Banyoles demanant que se li concedís el permís necessari per poder instal·lar un molí de ciment, al número 34 del carrer de Sant Esteve de Banyoles propietat d'un tal Pere Bustins. Aquest molí estaria compost de dues moles que giraven en sentit invers, una de l'altra, les quals estarien accionades per un motor elèctric de 25 HP.

De fet, el lloc on en Josep Bosch volia instal·lar, o millor dit construir aquesta indústria deuria de ser un solar buit, situat a la banda de muntanya d'aquest carrer, en el tram comprès entre el carrer del Dr. Hysern i el del Pou, molt a prop del que en aquells anys encara n'era el col·legi de les Carmelites. I dic això perquè als padrons municipals, entre aquell any i el de 1945 no apareix ningú empadronat entre els números 22 i 50.

La veritat és que sobte trobar aquesta instància, doncs no era precisament aquest un barri industrial, sinó tot el contrari, era un barri obrer, on a banda d'algun mestre la gran majoria dels seus habitants eren obrers o pagesos. I per on discorria un dels cinc recs que surten de l'estany, el rec de Guèmol, l'únic que al llarg del seu recorregut no ha tingut mai cap enginy destinat a aprofitar les seves aigües per una altra cosa que no fos la merament agrícola.

A més, tampoc no és que Banyoles tingués una gran tradició amb aquest tipus d'indústria i els únics antecedents caldria anar-los a buscar el 29 d'agost de 1876 quan es va fundar una societat mercantil, formada per Codina, Vila i Carreras, per a la fabricació i venda de ciment hidràulic, que es comercialitzava sota el nom de «La Bañolense». Serà aquesta la primera referència a una industria cimentera, segons explica en Carles Puncernau en un article publicat en aquesta mateixa revista el mes de març de 2014 sota el títol «Can Laqué, una fàbrica de ciment». Aquesta societat l'any 1880 s'esmenta sota el nom de José Codina y Cía i que l'any 1885 ja ho és sota el de Vicenç Laqué, després que aquest hagués comprat a Josep Roura Farrerós, la seva participació en la societat cimentera d'en Codina, que incloïa també les cases 107 i 108 del carrer del Terme, i el molí fariner que hi havia al número 109.

Un cop rebuda la instància de Josep Bosch, s'acorda exposar dita instancia al públic per terme de deu dies, segons consta en l'acta municipal del dia 5 de maig, cosa que així es va fer entre el dia 11 i el dia 23 de maig sense que hi hagués cap reclamació.

Acabat el termini d'al·legacions,el dia 6 de juny, l'arquitecte municipal Francesc Figueras de Ameller va emetre el seu dictamen, que comença dient que segons el reglament d'establiments incomodes, insalubres o perillosos de data 17 de novembre de 1925, aquesta industria de trituració de ciment es podria situar dins del grup de les insalubres degut a la pols perjudicial per a la salut que produiria. Tot i amb això, si bé el citat reglament no assenyala cap condició d'allunyament o aïllament d'aquestes indústries, en l'article 19 del mateix diu «como regla general, los ayuntamientos deberan obligar a las industrias y establecimientos que produzcan polvos nocivos, sean de origen mineral, vegetal, animal o heterogeneo, a instalar aparatos que absorvan o aspiren y evacuen dichos polvos; a que la trituración de los productos que los motivan se efectue por procedimientos mecánicos; a que se establezcan disposiciones para la activa ventilación y humidificación del aire en sus talleres y en resumen, a que se tomen las medidas de higiene industrial adecuadas para reducir en lo possible la insalubridad».

Segons segueix dient l'arquitecte municipal, i tenint present que el lloc on es pretenia instal·lar aquesta indústria era un barri bastant habitat, al seu entendre en cas de que li sigues concedit el permís s'hauria de vetllar per l'acompliment de l'esmentat article 19 amb total rigorositat, a diferència del que passaria si aquesta indústria fos instal·lada en un lloc més apartat de la població, com era el cas de la d'en Laqué que estava al que avui en dia en diem «sota monestir».

I encara li quedava quelcom a dir, ja que a banda dels aparells necessaris per absorbir i evacuar la pols, així com per ventilar i humidificar l'aire del taller, deia que s'hauria de tenir cura de que tants les moles, com el motor, no produïssin sorolls ni trepidacions innecessàries.

Finalment, el dia 6 de juny, l'ajuntament de Banyoles concedia a Josep Bosch permís per a instal·lar un molí de ciment al número 34 del carrer de Sant Esteve, però sota les condicions que esmentava l'arquitecte municipal en el seu informe, afegint-t'hi un punt final que deia que una vegada estigués a punt la marxa el taller, el propietari estava obligat a passar avís a l'Alcaldia, que ordenaria una inspecció tècnica rigorosa per tal de saber si s'havien acomplert les anteriors condicions, retirant-se en cas negatiu el permís per funcionar.

Després d'aquesta notificació, de la que en Josep Bosch emet acús de rebut en data 11 de juny, ja no se sap res més i ens queda el dubte, d'una banda, de si es va arribar a construir, i de l'altre, si arribats el cas de que s'hagues construït, l'Ajuntament en denegués el permís per tal de que es pogués posar en marxa.

La veritat és que, fos per que no va arribar a complir les normes exigides o fos per un altre circumstància, aquesta indústria cimentera no es va arribar a construir.

Bookmark and Share