Articles - Indústries i comerços

LES XEMENEIES: VESTIGIS D'UN PASSAT INDUSTRIAL

LES XEMENEIES: VESTIGIS D

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.188, juny 2021, p.29.

Com si fossin fars en mig de la mar, dins el paisatge urbà, com un vell guardià, mig adormit, s'aixequen unes altres construccions que desafien el pas del temps: les xemeneies. Vells vestigis d'un passat industrial que ens donen la benvinguda, recordant-nos el que havien estat. Són construccions esveltes, fetes de rajols vermells, cilíndriques amb una secció decreixent conforme es van enlairant, i realitzades amb fins higienistes, afavorint la dispersió del fum a l'atmosfera, a la vegada que milloraven la combustió gràcies al tir de la pròpia construcció, doncs no hem d'oblidar que com més alta era la xemeneia millor tiratge tenia i, per tant, es facilitava l'extracció dels fums. Es així com passejant per la comarca encara podem veure com algunes d'elles encara s'aixequen ufanoses desafiant el pas del temps.

A Camós, trobem la de la Bòbila d'en Ventura, actualment escapçada per culpa d'un llamp; La varen construir els germans Josep i Pere Ramió de Can Ventura de Guèmol, en uns terrenys molt poc estables, ja que estaven plens d’aigua. Això va fer que per construir la xemeneia s’utilitzessin 71 estaques de pi (amb material fet allà mateix) i els fonaments es varen fer amb pi verd, d’uns 4 metres, que mitjançant un ternal que pujava una pedra es clavaven a terra.

A Borgonyà, la de l'antiga empresa tèxtil, coneguda com La Fàbrica, però que en realitat era l'empresa P. Solà Borés S.A., una antiga fabrica de paper, que el segle XVIII ja distribuïa la seva producció arreu, però que en veure perillar el seu futur, entre finals del segle XIX i començaments del XX, època de la que data la seva esvelta xemeneia es reconvertí en indústria tèxtil.

I a Banyoles en són dues les que han sobreviscut. Una d'elles, emplaçada darrera l'escola Baldiri Reixac, al carrer de Sant Martirià, possiblement construïda pels Durall Pujol, que com diu l'Anton M. Rigau al Programa de Festes del Barri de Sant Martirià de 1996 «correspondria a algun enginy de vapor, que mouria la fabriqueta d'arpilleres que hi funcionà entre els anys 1920 i 1930». I la segona, situada a tocar de la plaça del monestir, coneguda com la del Sindicat. Per un plano de l'any 1904 sabem que ja existia, possiblement aixecada per l'empresa tèxtil Ribó y Compañia, tot i que també podria ser que fos aixecada per la vídua d'en Jaume Trias, que l'any de la confecció del plano hi tenia una fàbrica de teixits, adquirida als anterior propietaris, Ribó i Cia. Com a curiositat cal esmentar que en aquest plano hi surten reflectides dues xemeneies, tot i que malauradament de la segona, situada molt a prop de la que encara podem veure avui en dia, no se'n sap res més.

I parlant de xemeneies desaparegudes, podríem esmentar la de la fàbrica Gimferrer, Les Saques, construïda a mitjans dels anys 20 del passat segle XX, i la de la Bòbila d'en Pepis, al cap d'amunt del carrer Sant Martirià, a tocar de la carretera de Figueres. Una bòbila força avançada per la seva època. Era un sistema alemany de la casa Hofmann, que consistia en un sol forn, ovalat, que estava format per forces compartiments, amb una paret molt gruixuda i amb un cos central al mig del qual hi havia el canal de la xemeneia que feia uns 30 metres d'alçada.

Bookmark and Share