Artículos - Historia

ELS JOCS FLORALS A BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.1002-1006, abril-agost 2017

Els orígens dels Jocs Florals
Per trobar l'origen dels Jocs Florals cal que ens remuntem a l'any 1323 quan a Tolosa de Llenguadoc, la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors, va instaurar un certament literari, al que que convidaven a assistir el primer de maig de l'any següent a tots els poetes de les conrades a concórrer amb els seus versos i llegir-los en públic, essent premiat l'autor dels millors amb una violeta d'or.
Sembla ser que el primer guanyador fou Arnaut Vidal, de Castellnou d'Ari (Castelnaudary), i fou nomenat doctor en la «gaya ciencia». Aquest premi es va anar succeint any rere any, fins que a finals del segle XIV, la tolosana Clemència Isaura, va testar a favor de la institució per tal de que s'afegissin dos premis més: una rosa silvestre i un pensament de plata.
Aquest concurs, que es va mantenir fins l'any 1484 i al que també participaven trobadors i poetes catalans, va servir per que a la ciutat de Barcelona, l'any 1393, sota el regnat del rei Joan I, es creés el Consistori de la Gaia Ciència, el qual va estar sota la protecció dels monarques d'Aragó fins les darreries del segle XV.

La represa dels Jocs Florals
El pas dels anys va fer desaparèixer aquest tipus de concurs fins que a Barcelona, el primer diumenge de maig de l'any 1859, de la mà de l'historiador i poeta Antoni de Bofarull i de Brocà, i del que fora polític liberal, periodista i poeta Víctor Balaguer i Cirera, es varen instaurar de nou els Jocs Florals sota el lema «Patria, Fides, Amor», fent referència als tres premis que s'atorgaven: la Flor Natural, a la millor poesia amorosa; l'Englantina d'or, a la millor poesia patriòtica; i la Viola d'or i argent, al millor poema religió. I va ser nomenat «Mestre en Gai Saber» qui a partir de llavors guanyés els tres premis, que són anomenats «premis ordinaris» ja que part de la poesia, genere protagonista per excel·lència del certamen, es varen anar afegint un nombre considerable de premis, oferts d'una banda pels diferents organismes implicats o bé per alguns particulars, uns afins a l'entitat organitzadora i d'altres de rellevància dins el món polític i/o cultural de la ciutat, que promovien estudis monogràfics estretament relacionats amb la ciutat que els organitzava.
Va ser una iniciativa que va comptar amb el recolzament d'un gran sector dels intel·lectuals i polítics catalans, cosa que va contribuir al prestigi de la literatura catalana culta.
A partir d'aquí, responent a crides com la que feia l'any 1868 el crític Josep Roca en la revista Lo Gay Saber, en la que proposava, ?com comenta J. M. Domingo, en l'article «Els Jocs Florals en la literatura catalana contemporània», publicat a Catalan Historical Review, núm. 6 (2013)? «[...] l'extensió, arreu del territori, de certàmens jocfloralescos que polaritzessin nuclis d'activisme catalanista i que multipliquessin la producció de nous poetes portadors de la bona nova de la Renaixença.», aquesta iniciativa es va estendre per tota la geografia catalana com un regueró de pólvora, i la ciutat de Reus, aquell mateix any organitzava un certamen literari al que li seguiria el 1872 la ciutat de Girona, que com diu Margarida Casacuberta en el seu llibre Els Jocs Florals de Girona (1902-1935) (CCG Edicions, 2010), el 1872, en ple sexenni democràtic, es va convertir en la primera ciutat catalana que instaurà uns certàmens literaris semblants als Jocs Florals de Barcelona. En un període força convuls, políticament parlant, en un clima de constant guerra civil, contraris als interessos de la burgesia, el Certamen Literario de Gerona va ser com una manera de demostrar per part d'aquesta burgesia, que l'equilibri i harmonia eren les bases de la prosperitat econòmica i del benestar col·lectiu, al mateix temps que el catalanisme es configurava com un sistema viable dins del sistema de restauració espanyol.
Li seguirien, amb més o menys continuïtat, Tortosa (1878), Lleida (1879), Badalona (1879), Vallfogona de Riucorb (1879), Vilafranca del Penedès (1879), Badalona (1880), Igualada (1880), Granollers (1881), Valls (1881), Vilanova i la Geltrú (1881), Figueres (1882), Mataró (1883), Sant Feliu de Guíxols (1884), Arenys de Mar (1885), la Bisbal d'Empordà (1885), Sitges (1886), el Vendrell (1887), Sant Pol de Mar (1895), Malgrat de Mar (1886), Vilassar de Mar (1887), Olot (1890), Terrassa (1890), Manlleu (1890) i Blanes (1895).
I no només a Catalunya, sinó que també s'estengueren al regne valencià, on tot i que a la seva capital es varen celebrar uns jocs coincidint amb els de Barcelona, no tingueren continuïtat fins vint anys després, quan l'any 1879 l'associació «Lo Rat Penat», fundada per Constantí Llombart (pseudònim del l'escriptor Carmel Navarro i Llombart), els convocà de nou.

El jocs florals entren al segle XX
A les darreries del segle XIX, i pel que fa al que representava aquest certamen literària, hi havia defensors i detractors, i per molts intel·lectuals i polítics del moment començaren a ser considerats unes institucions anacròniques i per això es produïren diversos intents de modernització. Però tanmateix, i a desgrat de crisis internes, els Jocs varen tenir la seva continuïtat, doncs com recordava el poeta Joan Maragall en el discurs de cloenda dels Jocs de Barcelona de l'any 1908, els jocs representaven la «comunió d’amor a la terra i a la llengua que en brolla», com a «comunió amb el passat i l’avenir que fa la pàtria». Era el mateix any en que ?com recull Narcís Figueras en el seu article «Els jocs florals i els certàmens literaris: expansió territorial i protagonistes en l’àmbit local. El cas de la comarca de la Selva (1895-1934)» A: Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Santa Coloma de Farners, amb motiu del centenari de les Normes ortogràfiques de l’IEC (25 i 26 d’octubre de 2013). Barcelona: IEC, 2015.?, el periodista, polític de la Lliga i poeta assidu als Jocs Florals de Barcelona i a d’altres, Ferran Agulló i Vidal, publicava a la revista madrilenya Nuevo Mundo que «[...] en Cataluña los certamenes literarios tienen dos aspectos: uno poético, vamos a decir, y otro político. Han hecho mucho daño a la literatura, pero han producido mucho bien a la política [...]».
En el mateix article al que hem fet esment, Narcís Figueras es refereix a un cens dels certàmens celebrats entre 1900 i 1905, elaborat per Lluís Marfany i publicat en el seu llibre Cultura del Catalanisme (Empúries, 1996): Arenys de Mar, Badalona, la Barceloneta, Berga, la Bisbal d’Empordà, Calaf, Camprodon, Capellades, Falset, Figueres, Girona, Gràcia, Granollers, Hostalric, Igualada, Lleida, Manlleu, Mataró, Moià, Molins de Rei, Montblanc, Olot, el Poble Nou, Ripoll, Sallent, Sant Andreu de Palomar, Sant Feliu de Codines, Sant Gervasi de Cassoles, Santa Coloma de Farners, Sants, Sarrià, Tarragona, Tiana, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.
Així doncs, i veient aquest ventall de poblacions, algunes tan properes a Banyoles com Olot, Girona i Figueres, no ens ha d'estranyar que la nostra vila fes mans i mànigues per organitzar els seus, curiosament en un anys ?els de 1906 i 1907? en que com recorda Figueras es tornava a plantejar aquest tipus de concurs, i on «una consciència ja present en l’ambient es fa més palesa, més intensa: l’esgotament del model dels Jocs Florals de Barcelona i la necessitat de renovació i fins i tot d’extinció [...]». Una opinió que era compartida per altres periodistes, com Roman Joria, que publicà a La Publicidad el 10 de desembre d'aquell any un article «Las controversias literarias y los Juegos Florales» i que Figueras reprodueix en el seu estudi i en el que diu que els Jocs Florals: «[...] tuvieron un dia razón de existir y ejercieron saludable influencia en nuestra poesia. Casi -puede decirse- era la única fuente donde los poetas catalanes asistian en romería. Hoy Verdaguer joven, sintiendo el calor de la poesia en sus entrañas, no se revelaria poeta en la fiesta de mayo. Y como lo que no tiene razón de existencia de desaparecer [...]los Juegos Florales desapareceran con su bagaje de poesia mediocre, sus estrofas sin alma, sus versos sin nervio, sus frases sin pujanza [...]» tot i que acaba dient «Pero si los Juegos Florales has de desaparecer de Barcelona, será con la condición de que se esparramarán por todos los rincones de Cataluña». Però evidentment aquell any de 1906, tot i portar moltes crítiques i deixar en dubte el futur dels Jocs Florals, si més no en la ciutat comtal, també ha passat a la història, com ens recorda Casacuberta (2010) per ser un any especialment productiu pel que fa a la literatura d'arreu de Catalunya, i en el que s'han de destacar a nivell gironí Prudenci Bertrana amb Josafat; Xavier Montsalvatge amb Ombres ; i Miquel de Palol amb Roses, un ventall de produccions totes elles apadrinades i prologades per Carles Rahola.

El «Certamen científico-literario» de Banyoles de l'any 1907
Com hem vist, no eren un anys precisament adients per tirar endavant un concurs literari i menys en una població que no tenia cap experiència en esdeveniments d'aquestes característiques, i no només això, sinó que Banyoles, com queda reflectit en el llibre d'actes de l'ajuntament del 7 de juliol d'aquell any de 1907, es trobava en plena crisis «a consecuencia de la falta de trabajo debida al cierre primeramente de la fábrica de tejidos e hilados de los Sres. Ribo y Cia, de la desaparición luego en casi su totalidad de las fabricas de curtidos y ultimament de la inspección de trabajo en las fabricas de papel causas que han motivado la emigración de muchas familias y un notable descenso de población [...]». Però sembla que això no preocupà als organitzadors del «Certamen científico-literario», que és com es va anomenar a aquests primers jocs florals duts a terme a la nostra ciutat i dels que la primera referència escrita, així com de l'entitat que els va organitzar, és una anotació que hi ha en el llibre d'actes de l'Ajuntament de Banyoles, datada el 4 de juliol on diu: «Pasar a la comisión respectiva un oficio del Presidente del Círculo de Católicos, pidiendo un premio para el Certamen literario que aquella sociedad proyecta celebrar el dia 25 del proximo Octubre».
De fet, tot i que sabíem que l'any 1907 es varen organitzar uns jocs florals, és curiós que si no fos per aquesta anotació no sabríem avui en dia qui va organitzar aquests primers jocs florals, doncs ni en el completíssim llibre escrit per Pere Bosch i Josep Grabuleda, El Cercle de Catòlics de Banyoles i Comarca (Banyoles 2010), que explica la història d'aquesta centenària entitat, es fa referència a aquest fet. El mes següent, el 17 d'agost és el Diario de Gerona qui se'n fa ressò en les seves pàgines dient que «se ha publicado el cartel convocatoria de un Certamen científico-literario que se celebrará en Bañolas el 25 del próximo octubre con motivo de la fiesta mayor. Se ofrecen dieciseis premios á composiciones en prosa y verso y estudios sobre diversos temas». Una notícia corroborada al dia següent pel Boletín de la Cámara Agrícola del Ampurdán que comentava que «en Bañolas tambien se efectura otro certament literario con motivo de su proxima fiesta mayor, con premios ofrecidos a temas variados, entre los cuales figuran algunos sobre agricultura y comercio de aquella localidad y su comarca».
Dels preparatius no en sabem res més fins que el 17 d'octubre d'aquell mateix any, en el Ple de l'Ajuntament de la ciutat ««Se da lectura a otra comunicación suscrita por la Comisión Organizadora del Certament Literario que se celebrará el dia 25 del actual [...]». Una lectura que va portar a una ««Se da lectura a otra comunicación suscrita por la Comisión Organizadora del Certament Literario que se celebrará el dia 25 del actual, cuya lectura dió margen a una viva y animada discusión en la que intervinieron la casi totalidad de los Sres. Concejales presentes en la sesión”, però muy especialmente los Srs [Martirian] Butiñá y [Pedro] Puig» pel fet de saber quina representació enviaria el consistori a aquest acte que entrava en conflicte [suposem que d'horaris ja que coincidia amb la Festa Major] amb una altre acte organitzat pel propi ajuntament, com era el concurs sardanista. D'aquí que al final varen acordar «asista una representación del Ayuntamiento al acto de reparto de premios y una mas numerosa al Concurso Sardanista en atencion a haber sido organizado y patrocinado por el Aytmto la mencionada fiesta».
Arribats al dia del lliurament de premis, el divendres 25 d'octubre [recordem que el dia 24 es celebra Sant Martirià, el patró de Banyoles, d'aquí que el divendres fou un dia festiu], en primer lloc es va fer una missa solemne a l'església del monestir de Sant Esteve i en acabat varen començar el «reparto de premios a los autores laureados en el Certáment literario» en el local del Circulo de Católicos. Sobre els premiats només sabem que la flor natural, segons va deixar escrit el Diario de Gerona del dia 12 d'octubre, la va guanyar el poeta Ramon Viñas, que aquell mateix any, en el Certamen Literario d'Olot, havia guanyat també el mateix premi. Un altre del premis va ser per Ànimes Pariones, de la poetessa Francesca Torrent Boschdemont, —filla del mas Genís d'Agullana, però que durant uns anys va viure a Banyoles— un poema que l'any 1910 va ser editat per l'editorial carlina, la Impremta de El Norte, en un petit llibret de 144 pàgines. I segons podem llegir a El Deber, el setmanari d'acció catòlica editat a Olot, de data 12 d'octubre «Nuestro amigo el ilustrado joven D.José Alsina ha obtenido dos accesits en el Certamen Literario de Bañolas».
Poc més podem afegir d'aquest «certamen» tret de que el mantenidor del mateix va ser Pere Llosas Badia, membre del Centre Tradicionalista d'Olot i del que sabem que a banda de ser Diputat a Corts, havia format part de la Junta d'Unió Antimaçònica de l'Arxiprestat d'Olot.

«Juegos Florales» de Banyoles de l'any 1948
«Despues de cuarenta años Bañolas, la ciudad del lago [...] vuelve a celebrar con nuevos brios sus Juegos Florales [...]». Amb aquestes paraules, el que fora secretari dels mateixos, Frederic Corominas, començava la memòria d'aquest nou certamen literari.
La idea d'organitzar uns nous Jocs Florals va sorgir en el sí d'una jove entitat, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, una entitat creada feia cinc anys i que va ser la promotora d'aquesta iniciativa tal i com podem llegir en l'acta de l'Ajuntament del dia 6 de juliol d'aquell any, en la que es dóna compta «de una instancia de la Sección Literaria del Centro de Estudios Comarcales solicitando un permiso para los Juegos Florales que está organizando para el dia 25 de octubre [...]». Data que com en els anteriors jocs coincidia amb el dia posterior a la festivitat de Sant Martirià i per aquest motiu també sol·licitava «incluir los Juegos Florales entre los actos oficiales de la Fiesta Mayor». La resolució va ser positiva i més també es va acordar «conceder un premio de mil pesetas a los mas documentados y completos apuntes historicos y folkloricos de Bañolas y Comarca».
Així doncs amb el vist i plau del Consistori el Centre d'Estudis, amb col·laboració amb els joves d'acció catòlica, varen tirar endavant amb la idea, però coneixedors del cost que representava aquesta iniciativa, i per tal de recaptar fondos la revista Horizontes del mes de juliol publicava la següent notícia: «Las clases superiores tienen el deber de ayudar economicamente, ya que estos juegos reportan un gasto enorme. Se está preparando una gran velada teatral con el fin de recoger fondos: será representada "Hotel Bellavista", original de don Federico Corominas, el dia 7 de Agosto, en el Teatro Mercantil». Però a banda d'aquesta recaptació es va demanar la col·laboració de les «forces vives» del moment així com dels prohoms banyolins, de manera que al final es varen poder concedir més premis dels previstos, tal i com reflecteix el secretari, Frederic Corominas, en la memòria: «Hasta tal punto ha ocurrido así [referint-se a l'alta qualitat dels textos presentats] que fue preciso ascender a 22 los 13 premios primitivamente concedidos, para recompensar en justicia, no todas las composiciones buenas sino, de entre las buenas, las 22 mejores». Uns premis que recordem estaven distribuïts en dos grups: els tres primers, que eren considerats el «Premios Ordinarios» i del quart al tretzè els «Premios extraordinários», tot i que en aquesta ocasió, i com ja hem comentat «vista la alta calidad literaria de otras composiciones, se crean, ex profeso, los siguiente premios extraordinarios», que anaven del catorzè al dinovè i que es consideraven «Premios adicionales».
Al premi es varen presentar 212 composicions, tant en català com en castellà, enviades d'arreu de Catalunya, de les que no es varen acceptar una vintena per no acomplir les condicions estipulades en la convocatòria.
La festa, tal i com estava previst, es va dur a terme al Teatre Mercantil el dilluns dia 25 d'octubre, a les 12 del migdia i la reina de la mateixa va ser la Rosó Masgrau Cortada, que va estar acompanyada de sis dames d'honor que formaven la «Corte de honor y de amor»: Montserrat Isern Delclós, Blanca Vall Vilardell, Margarida Surribas Canals, Montserrat Soler Coll, Encarna Reig Boschmonar i M.Rosa Rius Verdaguer; i de dues nenes que feien de patges: Núria Corominas Ciurana i Carmen Tremoleda Viñas.
Per la seva banda, el mantenidor dels jocs fou el poeta Eugenio Carballo Morales, que no va poder assistir a l'acte de lliurament de premis «por haberse rápidamente indispuesto a su llegada de un largo viaje», d'aquí que el discurs de cloenda el fes un dels vocals, l'escriptor i polític Octavi Saltor, el qual —com consta en la memòria— «durante su vibrante peroración se vio obligado repetidas veces a interrumpir su discurso ante los entusiastas aplausos de la distinguida concurrencia [...]. Els vocals del jurat foren: Miquel Arimany, Manuel Bertrán Oriola, Claudi Colomer Marqués, Eduard Palacio Valdés, Octavi Saltor i Josep Tarín Iglesias. El secretari va ser en Frederic Corominas Planellas. I per part del consistori: Llorenç Castañer Viñas, Jordi Masgrau Figueras i Frederic Corominas Planellas.
El guanyador de la Flor Natural a la millor poesia que cantés l'Amor, premi concedit per la «Excma. Diputación Provincial y Secciones Recreativas del C. de C.» va ser per La gràcia del Matí, amb el Lema: Alba d'Amor, del barceloní Domènech Juncadella. L'Englantina a la millor poesia que cantés a la Pàtria «Premio del Excmo. Sr.Gobernador Civil de la Provincia», va ser per Patria amb el lema Decires de Amor, del gironí Valeriano Simón. I la Viola a la millor poesia que exaltés la Fe «Premio del Excmo. y Rdmo. Sr. Obispo de la Diócesis», a Estampes evangèliques, amb el lema Marta, del barceloní Frederic Alfonso Orfila. Dins dels anomenats premis extraordinaris, el quart premi que s'havia de concedir als que fossin els més documentats i complets apunts històrics i folklòrics de Banyoles i Comarca «Premio del Excmo. Ayuntamiento», va quedar desert ja que el jurat va estimar que cap obra de les presentades presentava mèrits suficients per fer-se amb el premi, però en el seu lloc es va adjudicar un accèssit a l'obra Tradicions i costums històriques de la devoció de Banyoles a Sant Martirià, amb el lema La ciutat de les fonts, del mataroní Andreu Soler.
El cinquè, a la millor poesia inspirada en el nostre estany «Premio Chocolates Torras» es va concedir a L'amor al llac de Banyoles, amb el lema Alba, migdia i nit, del barceloní J.Gimeno Navarro. En aquest apartat es varen concedir dos accèssits: el primer a L'estany de Banyoles, amb el lema L'etang réflete, profond miroir (Verlaine) del barceloní J.Tharrats; i un segon a A l'estany de Banyoles, amb el lema Poemet cordial, de Miquel Bosch Jover de Balenyà.
El sisè premi al tema en prosa sobre la Devoció dels banyolins als Santuaris i Ermites comarcanes «Premio de D.José Mª Corominas», va estar declarar desert, però es va adjudicar un accèssit a Los romeros y la Virgen, amb el lema Regina angelorum, del banyolí Joan Malagelada.
El setè, composició poètica de tema lliure «Premio Moltfort's», va ser per Oda a Sant Agustí, amb el lema Charitas, del barceloní Agustí Esclasans. El vuitè, al millor conte o composició breu de tipus narració «Premio Casino Bañolense» se'l va endur Clarors d'albada, amb el lema Amor, benedicció de Déu..., del barceloní Tomàs Roig Llop. I a més el jurat va concedir dos accèssits, un a Petits poemes en prosa, del figuerenc Joan Guillamet Tuebols, i un altre a Toni (conte mariner), amb el lema Maria, estrella del mar, de la banyolina Maria Colomer de Cortada. El novè, que havia de versar sobre l'estany de Banyoles, Paisatge, Llegendes i Tradicions «Premio de D.José Mª Butiñá Granés», va ser per Llegendes i Tradicions de l'Estany, amb el lema: Morgat, Morgat, agafa els bous i vesten a casa, del banyolí Miquel Gussinyé Alfonso.
El desè, al treball en prosa o vers que millor exaltés la Parròquia «Premio del Circulo de Católicos», va ser per Exaltación de la parroquia, amb el lema: Scala Dei, de J.Miguel Macaya, de Roda de Ter. Per que fa a l'onzè, referit a un treball en prosa o vers sobre el nostre patró Sant Martirià «Premio Acción Católica» no es va adjudicar i va quedar desert. El dotzè, que era per millor composició treball en prosa o vers sobre l'Exaltació de la Vellesa i la Infància «Premio de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros», es va concedir a Les ombres del camí, amb el lema: Contra-llums, de Joan Bou Coll de Castellterçol.
I el darrer premi, el tretzè, a la millor composició poètica de tema lliure «Premio del C.E.C» va ser per Cancó d'amor, amb el lema: Il·lusió, de Josep Clarà Roca, de Roda de Ter. A partir d'aquí, i ja dins l'apartat de premis extraordinaris, el catorzè va ser per Oda a la Creu Roja, amb el lema: In hoc signo salus, del barceloní Sebastià Sánchez Juan. El següent, el quinzè, a Llums de Nadal, amb el lema: Santa Nit, del barceloní Antoni Giralt Bofill. El setzè A la Sagrada Eucaristia, amb el lema: Adoro te devote, del sabadellenc Mn. Camil Geis. El dissetè per La barca vella, de Francesc Castells Pla, de Malgrat de Mar. El divuitè per Motius de Paisatge, del sabadellenc Joan Arús Colomer, mestre en Gai Saber. I el dinovè i últim per Oda a la trilla, amb el lema: Al pie de la era, de Miquel Juanola Benet de Santa Pau.
Cal a dir que com a record d'aquell acte, el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, va editar a l'any següent un llibre que amb el títol Juegos Florales. 25 Octubre de 1948, recull la memòria que va fer el secretari dels jocs així com també transcriu totes les obres guanyadores.

«Juegos Florales» de Banyoles de l'any 1964
Aquesta vegada no foren quaranta sinó setze els anys que varen passar per tal que Banyoles tornès a organitzar uns jocs florals, tot i que uns anys abans, concretament l'any 1961 a la revista Horizontes del 17 d'octubre ja hi havia que demanava que se'n fessin. L'article, signat per P.B., després d'una introducció que segons ell «els banyolins aplaudiran», entra directament en matèria dient que «es tracta, senzillament, d'organitzar a Banyoles, la ciutat del Llac, uns Jocs Florals». I a partir d'aquí ve la seva reflexió: «Pensem un moment davant d'aquesta noticia: organitzar a Banyoles uns Jocs Florals. Banyoles ciutat del Llac, de poesia, d'història i Jocs Florals. No veieu la unió d'aquests dos termes?. No veieu com es compenetren?. Per que serveixen, doncs, els Jocs Florals, sinó per cantar la poesia, la historia, d'una regió o comarca que en aquest cas seria la nostra estimada Banyoles. La idea ja esta exposada, encara que desenrotllada difícilment. Ara ja tot depèn dels banyolins».
No sé si va ser o no aquest el detonat i va donar que pensar, però el cas és que l'Ajuntament de Banyoles va agafar el testimoni i s'hi va posar a organitzar els que serien els tercers jocs florals duts a terme a Banyoles.
La data escollida fou de nou dins del programa de la Festa Major, el dilluns 26 d'octubre; el marc, el Teatre Victòria; i la reina de la festa Maria Elena Agustí Ros, acompanyada de la seva Cort d'Honor, que la varen formar: Núria Agustí, Dolors Bosch, Pilar Branyas, Anna M.Brugulat, M.Teresa Butinyà, Glòria Corominas, M.Elena Cortada, M.Teresa Costa, Lídia Félez, Àngels Sanz, Marisa Sindreu i Rosa M. Sindreu. Pel que fa al mantenidor, tot i que en un principi s'havia pensat en el poeta José María Pemán, el fet de viure a Cadis, li va fer refusar la proposta. Fou així com el càrrec va recaure sobre el polític Blas Piñar López. I respecte al jurat, que estava presidit per Tomàs Roig Llop, va estar format per Teresa Branyas, Josep Brugulat, Antoni M.Rigau i Martí Xena, actuant com a secretari Frederic Corominas Arribats al dia de lliurament de premis, l'acte fou presidit per «el Gobernador Civil y Jefe Provincial del Movimiento, don Víctor Hellín Sol; el General Gobernador Militar de la Provincia don José Luis Montesino-Espartero y Averly, Duque de la Victoria; don Andrés Agustí, Alcalde de Bañolas, y don Ramon Guardiola, Ponente de Cultura de la Excelentísima Diputación Provincial» així com, evidentment, pel mantenidor dels Jocs, Blas Piñar.
Després d'unes paraules de benvinguda del Governador Civil, i tot just abans de llegir el veredicte del jurat, el secretari, segons podem llegir a Horizontes del 15 de novembre, va prendre la paraula per comentar que «los emblemas de las Flores, eran de oro y plata, gracias al ofrecimiento de un donante anónimo». Un cop fet aquest aclariment i després de fer-se públic el nom del guanyador de la Flor Natural i d'haver pujat a l'escenari a recollir el premi, segons va publicar Los Sitios el dia 27, «el Mantenedor, galardonado, y miembros del Jurado, salieron a buscar a la Reina de los Juegos Florales y a sus Damas de Honor, las cuales pasaron a ocupar su lugar en la Presidencia. El señor Gobernador proclamó Reina de la Fiesta a la señorita María Elena Agustí Ros, tras lo cual, el autor de la poesia dio lectura de la misma», que va ser premiada amb forts aplaudiments. «Hecho el silencio tras los aplausos, el Mantenedor de los Juegos Florales de Bañolas, D. Blas Piñar López, pronunció una cálida exhortación de los valores espirituales de nuestras tierras, de sus paisajes, religión, costumbres y personas. Su prosa estuvo en todo momento revestida de una poesía que alcanzó en algunos momentos maravillosos matices de belleza. En un cálido elogio de la sardana dijo de la misma que ponía de relieve el espíritu lírico de un pueblo. Asimismo, glosó los principales pasos de "Canigó" y "La Atlántida", de Mossén J.Verdaguer, para finalizar con un cántico al Lago y a sus hadas legendarias, que parecían revivir, dijo, en la belleza seréna de la Reina de los Juegos Florales y de sus Damas de Honor».
En total es varen entregar disset premis, més un d'extraordinari, Rondells de la via dolorosa, amb el lema: Ego sum via, veritas et vita, del manresà Gabriel Mora Arana; i una menció honorifica a San Martirián, amb el lema: Animo, del tarragoní Ramon Chesa.
La Flor natural «Premi de l'Excm.Ajuntament de Banyoles i rosa d'or d'un donant anònim» va ser per la composició Sonets de les roses, amb el lema Passat, present, futur, del barceloní Frederic Alonso Orfila. I a més, en aquesta ocasió es va concedir un accèssit a la Flor Natural amb On ets amor?, amb el lema: Que fores tu, potser? del barceloní, E.Corral i Coll del Ram. L'Englantina d'or «Premi de l'Excm. Sr. Governador Civil i joia d'or d'un donant anònim», a la poesia Paso a los heroes, amb el lema: Plus Ultra, del madrileny Eugenio Carballo Morales. I per últim la Viola d'argent «Premi de l'Excm. i Rvdm. Sr. Bisbe i joia de plata d'un donant anònim», a la composició Veu de la Terra, lema: Tornaràs a ser pols, de la barcelonina Maria Castanyer Figueras. El quart premi, atorgat per «l'Excma. Diputació Provincial» al treball El santuario de Ntra. Sra del Mont, faro mariano... amb el lema: Té els núvols per cortina, del gironí Joaquim Gironella Garañana.
El cinquè a La ultima noche, amb el lema: En este tiempo, del gironí Narcís Jordi Aragó. Aquesta peça que l'autor mateix definia com un episodi dramàtic i que representa un moment de la Passió de Jesucrist però ambientada en època actual (hi ha un moment en que Judes parla per telèfon), es va representar el mes d'abril de 1966 al Teatro de Cámara de Girona, amb direcció de Joan Ribas.
El sisè, «Premi Josep Gimferrer» es va concedir al treball en vers Festeig vora el llac de Banyoles, amb el lema: Tota la nit he filat... de Carles Fages de Climent, de Castelló d'Empúries. I a més el jurat va concedir un accèssit a Llac de Banyoles, amb el lema: Llac subjectiu, del mataronenc Isidre Julià Avellaneda.
El setè, «Premi Miquel Coromina» va ser per Cançó de Sant Martirià, amb el lema Vora l'estany, de R.Carreras Costa, de Figueras.
El vuitè, «Premi Josep Mª Coromina» va recaure en la composició en vers Les festes majors, amb el lema: Fontana d'alegries, de Ramon Noguer Fàbrega, de Les Planes d'Hostoles.
El novè, «Premi Josep Mª Masoliver» a Nocturn al llac, amb el lema: Banyoles, del barceloní Josep Clarà Roca.
El desè, un cant a la Joventut, «Premi Andreu i Joan Agustí Torras», es va declarar desert, però el seu import es destinà a la composició Roses al vent, amb el lema: Jo llançaré roses al vent, del mataroní Isidre Julià Avellaneda.
L'onzè, «Premi Agustí i Esteve Agustí Torras» va anar a parar a la narració L'ermita del meu poble, amb el lema: Amor, del barceloní Ferran Gironès Gispert.
El dotzè, que corresponia al «Premi de la Caixa de Pensions», va ser per El ahorro, amb el lema: Importancia del Ahorro, de Josep Mª Vidal Busquets, de Sant Julià de Ramis.
El que feia el número tretze, «Premi Josep Mª Butiñà», es va concedir a la composició en vers A la cançó popular catalana, de Ramona Via Pros, del Prat de Llobregat. A més, es varen concedir dos accèssits, un a Capvespre trist, amb el lema: Enyorances a l'espòs, de la barcelonina Mª Rosa Ribas; i un segon a El marxant empordanès, amb el lema: La vida en doina, del vigatà Joaquim Segura Lamich.
El catorzè, «Premi Sr. Rector de Banyoles» a La família parroquial, amb el lema: Aggiornamento, dels banyolins M.Casadevall i J.Melció. I menció honorífica al treball amb el lema: Caires vius, de fra Pere Robert, de Roma.
El quinzè premi que estava atorgat per un grup d'amics dels vells de l'asil», va ser per la poesia Autumnal, amb el lema: Tu, del blanenc Francesc Castells Pla. I a més un accèssit a El anciano, amb el lema: Fransesmo, del banyolí Francesc S. Marimon.
El setzè premi, que estava reservat a un treball en poesia de tema lliure, va ser per Clara, amb el lema: Egloga amorosa, del barceloní Joaquim Mª Franquesa.
I l'ultim de tots, el dissetè, que era un premi reservat a un autor local per un treball en prosa de tema lliure, va ser per Sentint els pobles, amb el lema: ABCD, del banyolí Pere Brunsó Ayats.
En acabar la festa, els assistents varen sortir en comitiva, encapçalats per la Reina i les dames d'honor, i es varen dirigir a l'església de Santa Maria dels Turers, per ofrenar els rams de flors a la Verge, i a continuació, i per concloure la jornada, l'Ajuntament i la Reina varen oferir als premiats un dinar a l'Hotel Flora.
Com deia la revista Horizontes del 15 de novembre, fou un acte molt solemne, en un dia de Festa Major, que feia que «en aquella hora del dinar de festa major, veiérem sortir famílies enteres, convidats i convidades, que a corre-cuita, al sentir l'orquestra, es precipitaven a les entrades i a la porta de l'església per poder admirar als poetes premiats, a la Reina i Cort d'Honor de la Festa, i a les nostres primeres autoritats vestides de gala».