Artículos - Deportes

UN EQUIP DE RUGBY A BANYOLES

UN EQUIP DE RUGBY A BANYOLES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.36, setembre 2008, p.29

Corria els anys setanta, del passat segle, quan en Jaume Martí i en Xavier Bertran, que havien coincidit a Saragossa estudiant la carrera, de tornada a Banyoles se'ls va ocórrer d'organitzar un equip de rugby; un esport que ells ja havien practicat mentre estaven a la universitat. Els primers implicats van sortir dels propis alumnes que en Xavi tenia a casa seva i a qui els feia classes particulars de matemàtiques.

Un cop amb un grup una mica nombrós (es necessiten un mínim de 15 jugadors per practicar aquest esport) el primer que van tenir que cercar era un camp on poder-lo practicar, i per aquest fet res millor que el camp del Clot d'Espolla, que tot i tenir-l'ho que compartir amb la gent del tir a plat, quan les aigües es retiraven, quedava una catifa verda ideal per amortir els cops; desprès els va caldre unes porteries, que van aconseguir gràcies a unes bastides que els van deixar en una obra i que els mateixos jugadors varen pintar. Un cop amb un camp on jugar van tenir que aprendre a moure's amb la pilota i a placar al contrari; per això, entre ells feien dos equips de 7 o 8 jugadors cadascun i sota les ordres d'en Xavi, els dissabtes per la tarda i els diumenges al matí s'hi passaven hores entrenant, tot i que a vegades arribaven i es trobaven que el camp estava negat i no tenien més remei que tornar cap a Banyoles i buscar algun camp proper a l'estany on poder seguir jugant.

Quan ja es van veure en condicions d'enfrontar-se amb altres equips, van començar a fer un seguit de partits amistosos amb el GEiEG de Girona i el CRAC de Cassà de la Selva. En Piti Pinsach recorda sobre el primer partit que van fer, que van anar a buscar calç per delimitar el camp i aleshores se'n van adonar que no feia les mides reglamentaries, la qual cosa va estar un problema per l'equip contrari que, acostumat a jugar amb unes mides, sempre se sortien del camp.

D'aquell equip, que amb pantalons blancs i samarreta blava amb coll blanc i amb un escut que simulava un drac agafant una pilota ovalada, van defensar el nom de Banyoles, en van formar part, entre d'altres, els ales: Joan Estarriola, Josep Salvatella, Jaume Martí, Francesc Roca, Isidre Mas, Jesús Santodomingo i Miquel Marquès; el talonador Juanito; els piliers: Enric Gratacós, Miquel Crous i el propi Xavi Bertran; els segones: Josep "Piti" Pinsach i Jordi Corbalan; els tercers: Albert Artigas, Josep Maria "Nunses" Quintana i Eduardo Florido i el primer centre Joaquin "Quino" Sanchez. A aquest llistat s'haurien d'afegir d'altres noms, doncs a vegades quan els faltava gent tiraven ma dels remers del Club Natació Banyoles.

En el seu curt periple, a banda dels amistosos esmentats abans, també varen arribar a jugar contra el BUC (Barcelona Universitari Club) i el Rugby Club Natació Barcelona .... arribant fins i tot a disputar les semifinals del Campionat de Catalunya, però degut, en gran part, a la manca de finançament van renunciar a disputar la fase final. Poc a poc l'equip es va anar desfent però encara uns quants d'ells, en Florido, en Pinsach i en Sanchez, que varen anar a estudiar INEF a Barcelona van incorporar-se al primer equip d'aquesta universitat, l'INEFC, arribant a guanyar, l'any 1982, el Campionat d'Espanya Universitari.

Bookmark and Share