Articles - Esports

LA LLUITA DE GALLS

LA LLUITA DE GALLS

Revista de Banyoles
núm.1059, febrer 2022, pp.12-13.

El que per uns és un esport i per altres un cas de crueltat cap als animals, és un combat que es du a terme entre dos galls d'una mateixa raça i que segons la tradició es remunta a la Xina de fa 2500 anys, tot i que es possible que abans ja es duges a terme a la Índia. D'aquí es va expandir cap a l'Àsia Menor, practicant-se ja dins el segle primer a.C. a l'Imperi Romà des d'on es va estendre cap al nord popularitzant-se als Països Baixos, Itàlia, Alemanya, Espanya i les seves colònies, i a tota Anglaterra, Gal·les i Escòcia.
I un esport que va arribar a ser tant popular es normal que en un moment o altre arribés a la nostra comarca, i tot i que no hi ha molta informació sobre aquesta pràctica a Banyoles, un grup de noticies aparegudes a la premsa tot just a principis de segle XX ens descobreixen que a la capital del Pla de l'Estany existia una associació que tenia per nom de l’Sport Gallista, la qual ensinistrava els seus propis animals, i tenia la seva seu al cafè de Cal Nunci, a la cantonada del carrer de la Rambla amb la plaça dels Turers.
Era aquest un local molt popular a la Banyoles de tombant de segle, ja que al primer pis si feien també balls i concerts, i durant anys va ser la seu d'altres entitats banyolines com el Centre Excursionista de Banyoles, la Societat de Pesca i el Club Deportiu Banyoles.
La primera noticia sobre una activitat organitzada per aquesta associació la podem llegir al Diario de Gerona de avisos y noticias de 12 d'agost de l'any 1900, on diu que aquell matí «organizada por unos cuantos aficionados al sport gallístico», es duria a terme una «riña de gallos ingleses».
L'espectacle no deuria de desagradar al públic assistent, sinó tot el contrari, ja que aquell mateix any, per la festes de Sant Martirià, de la mateixa manera que es varen organitzar diverses regates a l'estany, en el programa de festes podem llegir que «el Sport Gallista anuncia grandes riñas».
Que va passar amb aquesta associació i si va seguir disputant combats no se sap, però el que sí que puc dir es que de data 12 d'abril de 1901, el mateix rotatiu gironí anunciava que el dia 14 d'aquell mateix mes, a la seu de l'entitat recreativa Las Odaliscas (una entitat recreativa, fundada el mes de juny de 1894 als baixos de la casa Fita de la capital gironina i en la que també es duien a terme balls i representacions teatrals), es duria a terme un combat en el que participarien galls gironins, barcelonins i banyolins.
A partir d'aquí no tenim més referencies a que els galls banyolins participessin en més combats, però possiblement si que ho deurien fer, doncs si bé a Banyoles no hi han més combats documentats, si que n'hi han a Girona. Així el Diario de Gerona del 14 de juny de 1901 fa referència a que a la plaça de toros de Santa Eugènia, a benefici de la Creu Roja, va haver-hi lluita de galls, lluita de gossos i tir als coloms: el Suplement Literari de l'Autonomista de l'1 de maig de 1902, anuncia per el dia 11 del mateix mes un combat de galls als salons de Las Odaliscas; de nou el Diario de Gerona, aquest cop del 19 de juny de 1904, fent referència a una nova lluita que es durà a terme al quiosc de l'Amadeu Montaña, situat a la Devesa, davant del pont de ferro del riu Ter, on seran presentats els millors exemplars que «poseen varios aficionados»; un mes més tard, el 10 de juliol, el mateix diari anuncia al quiosc de l'Amadeu Montaña, de 5 a 7 de la tarda «riña de gallos»; i encara una darrera, aquest apareguda a La Lucha del 10 de maig de 1905, on s'anunciava que el dia 1 de juny en motiu de les Festes de la Ascención, juntament a concursos de tir al pichón, batalla de flors, festes hípiques i taurines, a les quatre de la tarda es duria a terme al passeig central de la Devesa "Riña de gallos".
Però sembla ser, segons podem llegir al mateix diari del 2 de juny que l'espectacle no va ser l'esperat. Segons el cronista a l'hora prevista «dio comienzo al festival con una soporífera y de bárbara sobor riña de Gallos», i si bé la primera de las lluitas va ser rápida i va durar tant sols tres minuts «las dos subsiguientes duraron veinticinco minutos cada una, lo que dio motivo á que el público manifestara su desagrado, singularmente, el que se había aglomerado extrabarreras que no podía presenciar las contiendas de la gallera».
Pot ser casualitat o no, però el cas és que és la darrera noticia que he trobat sobre aquest espectacle a la capital gironina, tot i que si que n'he trobat una del Diario de Gerona del 5 d'abril de 1906 on dona a entendre que si bé avui en dia ens pot semblar estrany, en aquells anys reculats era aquest un espectacle habitual. En concret el periodista fa referència a la visita que el rei Alfonso XIII i la seva germana Maria Teresa havien fet uns dies abans a la ciutat de Las Palmas, i on el monarca desprès de passar revista a les tropes, i visitar una exposició de productes del país, va assistir a una lluita de galls.
Tot i que avui en dia en alguns països encara es permesa aquesta lluita, sobretot al continent americà, per regla general es varen anar implantant lleis que prohibien el maltractament animal, entre elles la lluita de galls i la lluita d'animals, on s'incloïen la lluita de gossos entre sí o la d'ossos amb gossos (molt popular a Anglaterra) o amb toros i lleons (a Califòrnia).
França va ser un dels primers país el legislar contra aquesta pràctica de lluita d'animals, amb la nomenada llei Grammont de 2 de juliol de 1850 amb multes de 5 a 15 francs i penes de presó de 1 a 5 dies. Gran Bretanya tardaria una mica més, i no seria fins el 1902 que es prohibiria la lluita de gossos. Bèlgica prohibiria la lluita de galls el 1929.
Però tot i així es segueixen practicant, en alguns llocs amb permissivitat, emparant-se en el fet de que formen part de la tradició popular i en altres de forma il·legal, com al nord de França, on hi prenen part molts aficionats belgues, un dels països amb més tradició gallística i que compta fins i tot amb la seva pròpia raça de galls de lluita.

Bookmark and Share