Artículos - Deportes

A BANYOLES TAMBÉ S'HI FEIA BOXA

A BANYOLES TAMBÉ S

Revista de Banyoles
núm.1061, abril 2022, pp.10-11.

Parlar de boxa a Banyoles, es parlar del Gimnàstic Club, una entitat nascuda l'any 1932 fruit de les inquietuds d’un grup de joves que practicants de la gimnàstica no tenien un lloc on poder entrenar, tret de les golfes de casa o en algunes de les escoles, normalment religioses, on estudiaven, com ara els Hermanos, el Collell o fins i tot als Maristes de Girona o la Salle de Figueres.
Es per això, que en arribar les vacances i tornar a casa, molts d’ells es trobaren amb la necessitat d’un lloc on poder seguir el seu entrenament. Fou així com l’estiu de l’any 1932, un grup d’aquests joves, decidí buscar un local on poder-s’hi instal·lar per practicar el seu esport. Prop de la plaça del Monestir, el pare d’un d’ells els va deixar una sala on només van tenir-hi que aixecar una paret, i així naixia el Gimnàstic Club. Entre els primers associats hi havia de tot: des d’estudiants en període de vacances, fins a treballadors de tots tipus, fusters, pintors,... Tota aquella gent que d’una manera o altre volien enfortir el seu cos, van trobar en aquesta associació un lloc on poder fer realitat els seus objectius.
Pocs mesos desprès d’estar en marxa, es tingueren que traslladar de local i ho van fer al pis de dalt d’unes quadres que hi havia al carrer de la Barca, situades, segons diu en Ventura Pau: “on des de fa molts anys Casa Nostra hi ha construït una casa”. Quan es van traslladar al nou local, el número de socis ja havia crescut força, i això els permeté comprar diferents aparells: paral·leles, barres fixes, anelles, cordes, aparells de boxa,.... i fins i tot van poder-hi fer, en un racó, una petita dutxa, tot i que , a l’estiu en acabar la sessió “una capbussada a l’estany hi era obligada”.
A començaments de 1934 i amb un número de socis cada cop mes elevat, el local se’ls va quedar petit i en van traslladar a un altre de mes gran, al carrer de Colom. D'aquest elevat nombre de socis, que ja rondaven el centenar, el grup mes nombrós era el dels que practicaven la boxa, un motiu que els va dur a moure mans i mànigues per aconseguir fer a la nostra ciutat una vetllada de boxa, en uns anys en que la boxa estava en les portades de tots els diaris, amb un Paulino Uzcudum que havia quedat tres cops campió d'Europa, el que va fer que l'afecció a aquest esport, al llarg dels anys 30, experimentes una gran crescuda.
D'aquesta manera, aquell mateix any, aprofitant un dia en que no hi havia sessió al Cinema Modern, juntament amb l’ajut de la recent creada secció de boxa del GEiEG, (en particular la dels germans Canals, que aquell any varen participar al campionat de Catalunya) i el personal de l’empresari Salomó Marqués, van organitzar una vetllada boxística. El ring es va situar dalt de l’escenari i el plat fort de la funció fou el combat entre dos banyolins.
Pel que sembla l’experiència fou tot un èxit i això va animar als organitzadors a organitzar una segona vetllada de boxa aprofitant les festes d’agost de l’any 1935. Es així com en el programa de la festa d'aquell any podem llegir: «Avui dia 15 a la tarda. Esdeveniment pugilístic al Camp de Futbol “Prats de l’Estany”. Cinc grans Combats, entre ells els professionals Alcalà-Castro; Frog-Matasanz». Arribat el dia de la vetllada, el camp de futbol es va emplenar de gent i la premsa de l’època va ressaltar que l’espectacle fou un èxit tant de públic com d’organització, i és que al tractar-se d'un esport novell a la ciutat i la vàlua d'alguns dels púgils va atraure tant l'atenció dels aficionats a la boxa, com l'interès de la població en general.
La vetllada en un principi havia de constar de cinc combats: tres entre afeccionats del GEiEG i del Club Ferran, i els altres dos entre professionals. Els representants del GEiEG foren: Segarra, Canals i Pons i els del Club Ferran: Avila, Ribera i Blantaco. El primer combat, disputat entre Segarra i Avila, fou declarat matx nul per l’arbitre Víctor Ferran, campió d’Europa dels pesos mosca. El segon, entre Canals i Riera, el va guanyar el primer per punts i l’arbitre fou el propi president del Col·legi d’Àrbitres, de nom Julian. I el tercer, entre Pons i Blantaco el va guanyar el darrer per punts, sota l’arbitratge d’un tal Munich, que pertanyia a la Promoció Catalana de Boxa.
En la segona part del programa, ja en la categoria professional, estava previst que es diputes un combat entre Frog i Pedro Matesanz, però degut a que el temps se’ls tirava a sobre, els organitzadors van decidir substituir-ho per un combat a «l’estil americà» entre tres boxejadors: els dos esmentats i un tercer anomenat Cuesta.
Finalment va arribar el combat esperat: el que disputaven el gironí Lluís Alcalà, campió de Catalunya de pesos mitjans, i aspirant al títol nacional, i en Castro, campió que havia estat de l'Africà francesa. Malauradament el desenllaç del mateix fou més rapit del que cabia esperar, doncs segons explicava Ventura Pau en el seu recull 75 anys de deport a Banyoles, el gironí, en el primer assalt, li va donar un cop al fetge al contrari i això va fer que quedés força tocat. Castro va ser llençat forces vegades contra les cordes i en el segon assalt, amb un clar esgotament, va quedar «nock-out».
Pocs mesos desprès, el 13 de desembre, Madison Square Garden de Nova York, l'heroi nacional, Paulino Uzcudum queia derrotat davant l'americà Joe Lewis per l'únic nocaut que va patir en la seva vida, retirant-se de la boxa per sempre més.
Possiblement va ser un gerro d'aigua freda per a tots els boxejadors banyolins, però malauradament l'arribada de la Guerra Civil va fer desaparèixer aquest Club, i la boxa a Banyoles. Un Club del que Ventura Pau, que en fou soci durant aquests anys, deia: “si ve no varem tenir estatuts, ni escut, fórem tant romàntics per a tenir un himne que el cantàvem quan anàvem d’excursió”.

Bookmark and Share