Artículos - Entrevistas

QUATRE PARAULES AMB ELS ACTUALS ESPORTISTES INTERNACIONALS DEL CLUB

QUATRE PARAULES AMB ELS ACTUALS ESPORTISTES INTERNACIONALS DEL CLUB

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci.
núm.51, juliol 2014, pp.22-24.

Independentment dels esportistes que estan en portes de poder-ho ser, a primers de juliol el Club Natació Banyoles tenia entre les seves files un total de 14 esportistes internacionals en actiu, i per tal de conèixer quines han estat les seves experiències, hem intentat parlar amb tots ells.

Adrià Mitjavila. 20 anys. Practica el rem des dels 13 anys i actualment porta 3 anys competint a nivell internacional i aquest podria ser el quart si aconsegueix formar part de l'equip que actualment s'està preparant a Sevilla per al mundial sub23. Ara per ara, el seu meu millor resultat va ser l'any 2012 a la Coupe de la Jeunesse celebrada a Banyoles, on va obtenir un segon i un tercer lloc en skiff juvenil masculi.

Albert Martí. 18 anys. Porta des dels 9 anys practicant el piragüisme i l'any passat va debutar per primer cop en una competició internacional, al Campionat d'Europa júnior celebrat a Polònia, on va quedar en setena posició en k1 i en primera posició en k4. Aquesta última posició, li va donar la plaça per anar al mundial júnior que es disputava a Welland (Canadà), on va quedar cinquè en k2 i segon en k4. A pocs dies d'aquest mundial va aconseguir classificar-se, a Banyoles, amb el seu company de club Altaïr Chinchilla per anar al Mundial de Marató a Dinamarca, on van pujar al tercer esglaó del pòdium.

Aleix Martí. 21 anys. Porta des dels 14 anys practicant el rem i tot i ser sub-23, ha competit com a absolut tant a nivell nacional com internacional. Va debutar en aquesta categoria essent juvenil, aconseguint participar en el Campionat del Món on va obtenir una quarta posició amb el 8+. Aquest any ha tornat a entrar a formar part de la selecció espanyola, participant en el memorial Paolo d'Aloja a Piediluco (Itàlia), on va obtenir una tercera posició amb 2x. Actualment està lluitant per obtenir una plaça per anar al mundial sub23, que es celebrarà a Varesse (Itàlia), amb 2x i tot seguit al mundial absolut, a Amsterdam (Holanda).

Anna Dutras. 18 anys. Va començar a practicar el rem a l’edat d’11 anys, i l’estiu passat va debutar amb la selecció espanyola com a timonera, essent el seu millor resultat la medalla d’or aconseguida en la Copa de la Joventut disputada a Lucerna (Suïssa) formant part de la tripulació del 4+.

Anna Pagès. 19 anys. Va començar a remar a l'edat de 10 anys i la primera vegada que va prendre part en una regata internacional formant part de la selecció espanyola va ser en la Copa de la Joventut de l'any 2012. L'any següent, a Suïssa, essent juvenil de segon any, va aconseguir el que ha estat el seu millor resultat a aquest nivell: la primera posició en esquif.

Aurora Figueras. 24 anys. Porta des dels 12 anys practicant el piragüisme i aquest any, a Eslovàquia ha estat el seu debut com a internacional, on ha aconseguit una cinquena plaça en K-2.

Cristian Vàsquez. 17 anys. Porta des dels 7 anys practicant la natació i tot just fa un mes que és internacional, a Moscou, on en el Meeting Internacional celebrat a la capital russa va aconseguir tres quarts llocs: en 4x100 metres estils, en 4x100 lliures i en 200 papallona.

Jordi Jofre. 17 anys. Ha estat per primer cop internacional aquest any, a Boston (EEUU), on es va proclamar campió del món de remergòmetre.

Judit Vergès. 20 anys. Porta des dels 15 anys practicant el salvament i socorrisme i des del 2011 com a internacional, havent aconseguit la seva millor marca l'any 2012, en pujar a l'esglaó més alt del pòdium en el Campionat del Món celebrat a Austràlia.

Laia Pèlachs. 15 anys. Porta des dels 8 anys practicant el piragüisme, i fa pocs dies va ser cridada per formar part del k4 de l'equip espanyol en el Campionat d'Europa, però degut a la precipitació de la convocatòria, i desprès de tant sols tenir dos dies per poder preparar, va fer que no pogués passar de les semifinals.

Lluís Darné. 17 anys. Porta des dels 8 anys practicant el piragüisme i aquest any ha debutat en el món internacional obtenint en k4 un sisè lloc, en el Campionat d'Europa, en modalitat de pista.

Miquel López. 22 anys. Porta des dels 16 anys practicant el caiac-polo. L'any 2011 va debutar com a internacional i el seu millor resultat ha estat una medalla de bronze al campionat d'Europa de l'any 2013.

Pau Feliu. 21 anys. Porta des dels 15 anys practicant el caiac-polo. Internacional des de l'any 2011, el seu millor resultat ha estat un cinquè lloc en el Campionat del Món celebrat a Polònia l'any 2012.

Pol Busquets. 18 anys. Porta des dels 9 anys practicant el piragüisme. Fa gairebé un mes que va debutar com internacional en el Campionat d'Europa de pista on va quedar classificat en sisena posició en k4, juntament amb en Lluís Darné.

Coneguts quins son els nostres actuals internacionals, la primera pregunta que em sorgeix és la de com s'aconsegueix ser-ho i evidentment, depenent dels esports els sistemes varien. Per exemple, en piragüisme, l'Aurora explica que les dues primeres places del Campionat d'Espanya donen accés al Campionat d'Europa, i les dues primeres de la Copa ho fan pel Campionat del Món. Per la seva part en Pau i en Miquel comenten que en caiac polo el que es fa es convocar un grup d'uns 20 i d'aquest poc a poc es van anant eliminant fins a conformar l'equip definitiu. En natació, segons en Cristian, la federació posa uns mínims per tal de poder accedir a les proves internacionals, tot i que en el seu cas, no ha estat així, ja que ell va quedar una mica per sobre del mínim exigit, però en ser una competició oberta fou convocat igualment. Per últim en rem passa per fer uns bons resultats a l'anomenat Trial de Primavera, una de les proves claus al calendari de cares a entrar a la selecció estatal i poder així disputar les proves internacionals de la temporada.

Una altre de les preguntes que sorgeixen és quina ha estat la seva experiència i aquí les seves respostes son força clares, tot i que, com és d'esperar en un col·lectiu tant divers, hi ha qui s'esplaia més que altres:

Aleix: Totes les experiències, que he tingut a nivell internacional han sigut increïbles ja que no tothom pot competir contra els millors del món o gent de nivell internacional tots els dies. També he pogut aplicar totes les experiències viscudes en el món del rem a la meva vida quotidiana i això crec que també és molt important.

Albert. El que se sent quan s'aconsegueix un objectiu així des del meu punt de vista no ha sigut ni millor ni pitjor del que m'esperava, senzillament diferent. Per saber que és competir internacionalment no hi ha cap més solució que fer-ho.

Anna Pagès: El que vaig sentir un cop vaig passar la línia de meta, no puc descriure-ho amb paraules, realment. Va ser una experiència única, amb la qual crec que he crescut molt com a persona, m'ha ajudat a confiar en mi mateixa. Realment, tot el que he passat dins el món del rem, ara amb la carrera m'està ajudant, en la meva vida quotidiana. Fins que no vaig arribar a Banyoles no vaig assimilar que havia guanyat. Això em va ajudar a confiar més en mi mateixa, ja que ni jo m'esperava poder arribar a aquest nivell, i menys amb esquif. No confiava amb mi mateixa, ni creia que pogués arribar tant lluny fins que ho vaig fer.

Lluís: L'experiència que es viu en una competició així és difícil d'explicar. Des del meu punt de vista la sensació de competir contra els millors esportistes d'altres països és especial, és un moment únic per reflexionar i pensar tot el que ha costat arribar allà, és on realment veus si l'esforç que has estat fent ha valgut la pena o no, és el moment en que te n'adones de veritat si realment t'agrada el que fas.

Per a altres, com per exemple en Pau, el fet de ser internacional aporta molt d'aprenentatge i tàctiques que no coneixia, un fet que s'aconsegueix pel fet de conèixer nous mètodes del seleccionador i fixant.-se en el que fan els altres companys. Un fet corroborat per molts d'ells, com per exemple l'Aurora, la Judit i la Laia, que diuen que son uns moments en què aprens molt, ja que normalment son tècniques diferents de les que tens aquí. Però a banda de perfeccionar les pròpies tècniques, són dies per fer noves amistats, ja que com diu en Pol «sembla que ens coneixem de sempre» i és que pel que diu en Miquel «hi ha molt bon ambient», un ambient en el que segons la Judit «hi ha una relació molt familiar» de la que queden molts bons records sobre tot com diu l'Anna Dutras gràcies «al bon rotllo amb els companys».

I a aquesta gran experiència en la que com diu la Judit «encara que siguis "novato" t’acullen molt bé» no falten les típiques «novatades», sobre tot en caiac-polo on és un fet habitual, i un de les que les ha patit és en Pau que diu que va haver de travessar un passadís a la «carrera» mentre la resta li anava «fent carícies». Però com afegeix, l’any anterior havia estat pitjor ja que a un nouvingut li van penjar la piragua dalt d’un teulat.

Però tot i la pressió que suposa formar part de l'equip nacional, ja que com explica la Judit «intentar, any rere any, estar entre les primeres, comporta entrenar molt més i això et porta molta pressió», tots ells estan il·lusionats en seguir dins la selecció, com l'Aurora i en Pol intentaran classificar-se pel Campionat del Món que enguany s'ha de dur a terme a Oklahoma (EEUU). Altres però miren més enllà, la Laia ho fa pensant en el Campionat d'Europa de l'any vinent, el mateix que fa en Cristian, tot i que primer pensa estar-se un temps en un club dels Estats Units, de manera que quan es duu a terme un dels campionats als que acudeixen els diferents observadors de les universitats americanes, pugui estar entre els escollits.

Ja en la recta final de l'entrevista, i davant d'un fet que actualment n'és una realitat, com és el tema de l'independentisme, no em puc estar de preguntar-los com viuen el fet de ser catalans dins de la selecció espanyola i la veritat és que no es veu que els hi comporti un greu problema. Segons diu l'Aurora «els fa molta gracia veure un català vestit amb la roba d'Espanya», i afegeix en Pau que fins i tot «els agrada el nostre accent quan parlem en castellà i a vegades ens imiten amb certes paraules». Un afirmació que secunda la Laia dient que sí, que «els hi feia gràcia com parlava el castellà». Encara que, com diu la Judit, a vegades s'ho prenen en broma —tot i que amb ella no li fa tanta gràcia—, i «volen que porti la bandera jo [...] o al pujar al podi em donen la bandera».

La veritat és que parlar amb ells dona gust. Tos estan il·lusionats mirant el futur que els espera dins del seu esport. Un esport que fa anys que practiquen i amb el qual se senten identificats. Tot i que a vegades aquesta il·lusió es pot veure truncada per les dificultats econòmiques per les que travessen certes federacions i per això abans d'acabar m'agradaria comentar que al llarg d'aquesta conversa ha sortit més d'una vegada el fet de que els esportistes s'han hagut d’autofinançar si volien participar en les proves per les quals havien estat classificats. Un fet que queda explicat davant l'actitud de la Federació Espanyola de Piragüisme, la qual només finança unes quantes proves del calendari internacional, que estableix com a prioritàries. A partir d'aquí, tot i que han de seguir els mateixos camins per tal de classificar-se, els que no formen part d'aquest grup, si volen participar-hi s'ho han de pagar ells mateixos.

Aquest ha estat un fet que ha afectat a tots els piragüistes, així com als jugadors de caiac-polo. Un fet que, com diu l'Aurora, comporta molts mal de caps per tal de buscar sponsors i familiars que et vulguin ajudar. I fins i tot un cansanci extrem, com és el cas d'en Pau que recorda que l'any 2012, van anar al mundial de Polònia, en furgoneta, en un viatge que els va costar quasi trenta hores. I fins i tot, afegeixen, es van haver de pagar l'acreditació i la roba, per tal de poder competir.

També es significatiu el cas del remer Jordi Jofre, que davant les grans possibilitats que tenia d'aconseguir un bon lloc en el mundial de rem ergòmetre, a disputar a Boston, i davant el fet de que la Federació Espanyola de Rem no cobria les despeses d'aquesta modalitat, l'Associació d'Amics del Rem, els integrants de la secció del CN Banyoles i altres socis del club van començar una campanya de micromecenatge, fent aportacions de manera desinteressada per tal de poder cobrir les despeses del viatge als Estats Units.

Peró sigui com sigui, de moment tots ells sembla que se n'han sortit i esperem que així segueixi ja que seria una pena que desprès d'aconseguir allò pel qual han lluitat no pugessin veure acomplerts els seus somnis.

Bookmark and Share