Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS QUE LOS HABITANTS DE S.VICENS DE CAMÓS BISBAT DE GIRONA DEDICAN A SANT JOSEPH, IMPLORANTLI UNA BONA MORT

Revista de Banyoles
núm.1056, novembre 2021, pp.12-13.

Tot el que envolta la vida de Josep de Natzaret avui en dia segueix sent un misteri i intentar esbrinar que hi ha de cert i que no en el poc que se sap és força complicat, tota vegada que són diferents les versions que hi ha sobre ell, ja sigui si ens guiem pels evangelis de Lluc i Mateu, o bé pels anomenats evangelis apòcrifs o fins i tot per les diferents biografies escrites sobre ell, algunes de les quals es remunten a pocs anys desprès de la seva mort, datada en l'any 12 i el 29, el primer dels misteris, doncs no se sap res sobre la seva mort, per molt que els goigs diguin que Vostra mort fou tan felís, /// Que Jesús ab sa dolsura /// Y Maria ab sa ternura [...].

Com varó just, elegit /// Foreu entre tot mortal, /// Naixement de la sanch real /// De la casa de Davit /// [...]
La primera de les contradiccions la tenim en saber de qui era fill. Segons l'evangeli de Lluc, era fill d'Elí o Helí, mentre que segons el de Mateu, era fill de Jacob i la seva casa descendia del rei David. Se sap que era artesà, però això no vol dir que fos fuster, tot i que normalment es va donar per bo que aquest era el seu ofici, i la iconografia el representa moltes vegades amb estris com una destral o una serra, eines pròpies de l'ofici de fuster.
Ara bé, la cosa es comença a complicar quan intentem esbrinar la seva vida familiar. Hi ha autors que afirmen que Josep estava al càrrec de la família del seu germà Alfeu, Clopas o Cleofas. Segons algunes interpretacions de la història bíblica, Josep s'havia casat amb la seva cunyada Maria, quan el seu germà Clopas va morir sense descendència. Altres fonts el situen al càrrec del sis fills del seu germà a la mort d'aquest. Un dels que defensen aquesta teoria fou Epifani, bisbe de Salamina, que en la seva obra El Panarion (374-375 dC) afirma que el matrimoni de Cleofàs i una tal Maria eren els pares de sis nois: Santiago, Simón, Judes (Tadeo) i Josep; i dues noies, Salomé i Maria.
I encara una tercera teoria, aquesta defensada en els escrits apòcrifs, diuen que «Cuando [José] contaba con cuarenta años de edad desposó a una mujer llamada Melcha o Escha para algunos, Salomé para otros, con quien convivió cuarenta y nueve años y con quien tuvo seis vástagos, dos hijas y cuatro hijos, el menor de los cuales era Santiago (el Menor, llamado "el hermano del Señor")».

Manat per Deu Zacaría /// Aquell Summo Sacerdot /// Vos destiná per gran dot /// La qu'es del Cel alegría [...]
Sigui com sigui, tots convergeixen en el moment en que Josep es casa de nou, aquest cop a Maria, filla de Joaquim i Anna. Segons algunes font, Josep ja duia un any vidu, quan quan els sacerdots van anunciar per tota la Judea que desitjaven trobar dins la tribu de Judà algun home respectable per desposar a Maria, de llavors dotze a catorze anys d'edat, Josep, qui ja tenia en aquell moment noranta anys, va anar a Jerusalem entre els candidats, un miracle va manifestar l'elecció de José realitzada per Déu, i dos anys després l'Anunciació va tenir lloc, moment en que Josep va tenir un moment de dubte, pensant si havia de repudiar-la, ja que sabia que no podia ser el seu fill, però segons l'evangeli de Mateu se li aparegué un àngel que li va revelar que Maria había estat concebuda per obra de l'Esperit Sant i que el fill nascut «salvaria el seu poble dels pecats», i llavors no va dubtar més i acceptà a Maria. Seria així com el nou nascut es convertiria en germanastre dels fills de Clopas, entre ells Santiago.

Prenent la Mare y el Fill /// D'Herodes cruel fugireu, /// Y al Egipte os dirigireu /// [...] De l'Egipte ab gran afan /// Passareu a Nazareth [...]
Mateu segueix dient que després del naixement del seu fill Jesús, quan Herodes el Gran va ordenar matar els nens menors de dos anys nascuts a la zona de Betlem, i per tal de protegir la seva família, Josep emigrà a Egipte fins que a la mort d'Herodes, van tornar a Israel però, a l'assabentar-se que Arquelau, fill d'Herodes el Gran, regnava a Judea, va tenir por d'anar-hi i es va retirar a la regió de Galilea, a Natzaret on segons Lluc vivia Maria quan va esdevenir l'Anunciació.

La figura de Josep fou molt promocionada a partir del segle XV pels conservadors catòlics flamencs, arribant fins i tot a proposar, dins el Concili de Constança, que Josep fos elevat a un rang similar als apòstols i que es reconegués com a festa el matrimoni de Josep i Maria. No varen aconseguir-ho i no seria fins al 1479 quan es va incorporar la festa de sant Josep al breviari catòlic, convertint-la en obligatòria per a tota l'Església Catòlica a partir del 1621.
Fou també a partir d'un teòleg flamenc, Johannes Molanus, que es va començar a replantejar-se la idea de Josep com una persona d'edat avançada, al que es representava com un ancià, calb o canós, donant pas a un home d'aparença externa més juvenil. argumentant que les diferents experiències de vida relatades pels evangelis (incloent la fugida a Egipte i la manutenció de la seva família en terres estranyes) suggerien que es tractava d'un home jove, capaç d'enfrontar aquestes situacions.
La celebració de la seva festa, que es celebra el 19 de març, va ser adoptada pels franciscans el 1399, seguit pels dominics una mica després. I a partir del segle xvii, quan se'n difongué el culte, va esdevenir una festa molt popular a Catalunya. Es va convertir en el dia que es feia i menjava la crema de Sant Josep o crema cremada. Igualment, el mató de Sant Josep es guarnia amb flors de paper, blanques o de colors diversos.
El dia del pare, que es celebra el dia de la seva onomàstica, està dedicat a la seva figura.
Cal a dir que l'acrònim castellà de PEPE que es com es coneix també al que s'anomenen Josep es el resultat de les inicials de Pare Putatiu, frase que solia acompanyar els textos medievals al nom de Josep de Natzaret com marit de la Verge Maria i pare putatiu de Jesús de Natzaret.
però també hi ha qui sosté que és una forma reduida de JOSEPE.