Artículos - Clubes y entidades

UN ESBORRANY D'ESCUT DEL CLUB

UN ESBORRANY D

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.58, desembre 2016, p.33

Un dels fundadors del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles fou Ramon Alsius Malagelada (1903-1977), el mateix Ramon Alsius que, a banda de ser farmacèutic de formació, com el seu avi Pere Alsius i Torrent, i un gran fotògraf del nostre estany, va ser també un dels fundadors del Club Natació Banyoles.

D'aquí que no ens ha d'estranyar que entre els papers que es conserven al Centre d'Estudis (avui en dia dipositats a l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany) es trobés un esborrany del que acabaria sent l'escut del Club Natació Banyoles.

Segons podem llegir en l'acta del dia 6 de febrer de 1926, en la què seria la segona reunió que va dur a terme la Junta Directiva del recent creat Club, que recordem s'havia constituït el dia 30 de desembre de 1925, es va plantejar la idea de convocar un concurs per tal de trobar un escut que identifiqués la nova entitat.

D’entre les propostes presentades, va sortir escollida la dels germans Ramon i Joan Alsius, i que és la que encara perdura avui en dia i que consistia en un nedador fent el salt de l’àngel i com a fons els colors del F.C. Barcelona.

En una entrevista feta al seu germà Joan l’any 1965, aquest explicava els problemes que els va representar poder dur a terme aquesta idea: «donada la manca de recursos fotogràfics de què es disposava, al menjador de casa vam col·locar una taula amb tot de llibres fent una curvatura i m’hi vaig estirar a sobre, com si fes la figura del salt de l’àngel, i així, des de dalt d’una escala, [en Ramon] va poder fer el primer esbós».

Recordem que en Ramon era un bon fotògraf, posseïdor d'una gran visió per captar allò que l'envoltava, un fet que de bon segur que va jugar al seu favor en el moment de concebre el disseny de l’actual escut del club. Un disseny que, com podem veure en l'esborrany al que feia referència al començament d'aquest article, difereix del que va ser el definitiu, no tant sols en la forma, sinó també en els colors, tot i que ja s'intueixen un blau i un vermell, a banda del verd de les lletres. Però si ens fixem en el que deia en Joan, que va posar uns llibres al cim de la taula per recrear la figura del nedador, possiblement en aquell moment va ser quan es va adonar que seria més fàcil reproduir el nedador llençant-se de cares que no de costat, si més no per poder estar recolzat al cim de vàries columnes de llibres.

Sigui o no aquesta l'explicació, el que sí que és cert, és que l'escut actual ja forma part de encapçalament de les cartes del Club, des de la dècada dels anys 30, essent el primer document que he pogut trobar amb ell reproduït de data 1 d'agost de 1931, un escut que es reprodueix sense color, tot i que al seu costat s'hi veuen dues franges, una tirant a blau i una altra de vermella, que simbolitzen els colors del Club.

Abans però, en l'acta del 24 de juny de 1928, ja podem llegir que ««Se acuerda buscar algunas señoritas que se encarguen de brodar el escudo del club en el "jersey" de los jugadores del primer equipo», fet que ens ve a demostrar que l'any 1928 ja s'havia aprovat el disseny dels germans Alsius.

Bookmark and Share