Artículos - Clubes y entidades

LA LLARGA AGONIA D'UNA JUNTA

LA LLARGA AGONIA D

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.41, març 2011, p.28

Una carta que m'ha fet arribar en Mateu Butinyà, datada el 8 de juny de 1932, adreçada a en Jaume Butinyà i signada per l'Esteve Boschmonar “Pichin” i en Joan Gratacós dona a entreveure el que varen lluitar els nostres “fundadors” per aconseguir mantenir el Club dempeus. En aquesta carta, que porta com encapçalament imprès el nom del que n'era el local social del club, l’Ideal Bar, i en el que des del desembre de 1928 l’escut del C.N. Banyoles presidia el seu balcó de la plaça dels Turers, es poden veure els esforços fets, d'una banda per trobar un terreny on ubicar-hi un edifici i d'altra el trobar els recursos econòmics per tirar-ho endavant.

Abans, però, recordem que l'any 1930 s'havia dissolt la secció de futbol, creant una escissió molt dramàtica en el si de l'entitat i que va portar, a mitjans d'aquell any, a la dimissió d'en Lluís Hostench que n'era el president des de feia nomes un any, i al que substituí precisament en Jaume Butinyà. Una junta que es va veure ficada de ple en l'organització dels Campionats de Catalunya de natació i salts, i de la que varen sortir molt reforçats, de manera que intentaren una nova reorganització del club, sobre tot fent una crida als joves en una carta oberta que publica Gent Nova el 24 de juny de 1931 “... en començar la reorganització del club hem determinat establir una quota de dues pessetes al mes durant la temporada d’estiu per tal de fer un Club popular on s’hi apleguin i confraternitzin joves de tots els estaments...” Peró per desgràcia, la crida feta per la nova junta no va tenir la reacció esperada doncs la resposta dels joves fou pràcticament nul·la.

Però, tal i com podem llegir en la carta esmentada, no varen defallir en els seus intents, primer varen demanar la cooperació del rector de la parròquia, però com diuen “ho vegem molt problemàtic” i es per això que diuen ara els seus treballs es dirigien cap l'Ajuntament, a qui han fet arribar una instància signada per ells dos, juntament amb en Miquel Masgrau “Paquel”, demanat-lis que els hi cedissin l'anomenat “cementiri dels gossos” i que els hi netegessin i que si podia ser també els hi subvencionessin. La resposta de l'ens municipal sembla ser que fou positiva, doncs dos dies desprès juntament amb “la comissió de governació hem visitat aquest lloc i ens cedeixen uns quants metres del mateix – per que els interessa conservar el planter que hi tenen – i un altre tros que és al seu costat”.

Però tot no s'acaba aquí, ja que diu que en el decurs d'aquesta visita “han sorgit converses interessantíssimes per l'esdeveniment del Club” doncs diuen que tant en Jacint Masgrau – que n'era l'alcalde de la ciutat – com en Narcís Malagelada – regidor a l'oposició - “s'han declarat uns ferms partidaris i s'han ofert portar a cap la creació d'un Club com nosaltres havíem pensat, però que les possibilitats no ens permetien”. A partir d'aquí expliquen les properes actuacions que es duran a terme “per aquest fi, aquesta mateixa setmana procuraran venir algunes de les persones de les diferents entitats d'ací amb l'objecte de cercar aquells elements que puguin i vulguin aportar-hi cabals”, tot i que reconeixen que es una tasca difícil, confien força en ella, doncs “s'han posat al front persones de voluntat serioses”.

L'alcalde i en Malagelada varen complir la seva paraula de recolzar-los i fins i tot van formar part del grup de set persones que varen signar una carta, datada el juliol de 1933, i adreçada a tota la població, on s'acomiadaven dient: “Si compartiu els nostres anhels i entusiasmes, si trobeu bona i encertada la nostra iniciativa, si us interessa la pau i unió entre els banyolins, si us preocupa l’atracció del turisme a casa nostra, si us mereixen confiança les nostres persones, faciliteu-nos la tasca que tenim a fer fent-vos socis del CLUB NATACIÓ BANYOLES

Malauradament, tot i els esforços, la crida tampoc va tenir resposta i el 22 de juliol de 1934 en Jaume Butinyà comunicava que es procedia a nomenar una comissió liquidadora.

Bookmark and Share