Artículos - Biografias

MARGARIDA PERPINYÀ I L'ASSASSINAT DE L'ABAT CARTELLÀ

MARGARIDA PERPINYÀ I L

El Colors del Pla de l'Estany
núm.173, maig 2014, p.58.

Poca cosa se sap de la Margarida Perpinyà, una dona que va patir les conseqüències de la mort, o millor dit de l'assassinat, de l'abat Cartellà.
Sabem que era filla de Montserrat Perpinyà i que el 3 de novembre de 1602 es va casar amb el paraire i comerciant Guerau Bassedas de Pou, que era vidu no feia gaire temps. Fruit d'aquesta unió, foren el naixement de deu fills, tot i que algun d'ells va morir amb pocs mesos de vida, tota vegada que hi ha noms repetits, un fet habitual en aquells anys quan un dels fills moria: Francesca (1604), Margarida (1607), Francesca (1608), Francesc (1610), Ramon (1613), Margarida (1615), Anna (1616), Pere Benet (1618) —que fou monjo del Monestir de Sant Esteve,i assolí els càrrecs de Dispenser, Prior Claustral i Vicari general, així com procurador de l'abat Planella—, Gràcia (1620) i Maria (1622).
Tot i que la Margarida provenia d'una bona família, la seva unió amb en Guerau Bassedas, —que l'any 1603 era Síndic de la Vila i que rebia el títol de «Mossèn», tractament d'origen medieval de la Corona d'Aragó, reservat als cavallers i Ciutadans Honrats, i aquí se'l descrivia com «Honorable Geraldus Bassedas, comerciante y escribiente de la villa de Banyolas»— li va comportar tenir un cert estatus social, un fet que la va dur el 20 de març de 1603 a ser la madrina d'una de les dos noves campanes de Santa Maria dels Turers, la Victòria i la Bàrbara que aquell dia va beneir Andreu Vilalba, capellà major d'aquesta església.
Amb un marit ben posicionat, que l'any 1618 era un dels testimonis de l'entrada de l'abat Antoni de Cartellà a Banyoles, i mare de diversos fills, la vida de la Margarida deuria de transcórrer com la de qualsevol dona de posició social d'aquells anys. Però arribats a l'any 1622, el mateix any del naixement de la seva filla Maria, i essent-ne el seu home Síndic de la Vila, es va produir l'assassinat de l'abat Cartellà, un fet que va portar a Banyoles a Àlex de Marimon, Governador de Catalunya, per tal de trobar als culpables, el qual manà, entre d'altres ordres, escorcollar la casa dels Perpinyà, tot cercant el germà de la Margarida, en Benet Perpinyà, però en no trobar-lo i possiblement com una mesura de pressió van acabar detenint-la i empresonant-la.
Quan de temps va estar a la presó no se sap, però el que sí que sabem és que a partir d'aquesta data no va tenir cap més fill, tot i que deuria de morir a una edat avançada doncs en data 26 de març de 1670, el seu fill fra Pere Benet, disposa fer misses cada any per l'ànima de la seva mare Margarida Perpinyà, un fet que de per si es duia i es duu a terme poc després de la mort d'una persona.
Allò que és més curiós d'aquest fet, és que els Bassedas i els Perpinyà no havíen tingut una relació afortunada, doncs a final del segle XVI s'havia produït un fet que implicava a les dues famílies que, com hem dit, formaven part de les famílies aposentades banyolines. Doncs bé, el cas al que faig referència va succeir, segons el llibre d'òbits de la parròquia de Santa Maria dels Turers, a les cinc de la tarda del dissabte 11 d'abril de 1592, quan mossèn Antic Perpinyà i mossèn Pere Bassedas estaven jugant a pilota, i per motius que no sabem, «tingueren algunes raons». En Bassedas donà una estocada amb en Perpinyà, i a resultes d'aquest fet, o bé el propi Perpinyà o bé un seu criat «[...] mataren tiro de pedrenyal a dit Bassedas morí de prompte sense parlar i sens ningun sagrament».
Sembla ser que aquest fet no va enrarir pas la relació entre famílies, tal i com passa en la tragèdia shakespeariana de Romeu i Julieta, ja que en Guerau i la Margarida es varen casar pocs anys després.

Bookmark and Share