Artículos - Biografias
JOAN PERPIÑÁ PUJOL, HOME DE NEGOCIS I LITERAT
Els Colors del Pla de l'Estany
núm.155, novembre 2012, p.50
Juan Lorenzo Manuel Perpiñá Pujol, nascut a Banyoles el 5 de setembre de 1853 i batejat al dia següent a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers, era fill de Benet Perpinyà i Pibernat - provinent d'una família d'industrials molt arrelada a Banyoles - i de Maria dels Àngels Pujol i Torà, que per part familiar estava vinculada a fabriques d'adobar pells també de Banyoles.
Tot i que per raons dels negocis familiars, es va tenir que traslladar a viure a Barcelona, no va perdre el seus lligams amb la ciutat de l'estany, formant part de l'alta societat banyolina del moment. L'any 1883, en unes anotacions que en Joaquim Hostench va fer en una petita llibreta de butxaca, surt esmentat com un dels components de la canoa "Mercedes", que aquell dia competí a l'estany contra la seva homologa "Teresita". Tres anys més tard va formar part de la Comissió Oficial de festes de Banyoles, i el 1888, juntament a Joan Ribas i Foix varen fer la petició de: "construir un pequeño cubierto en el terraplen de la Laguna cerca el cauce de la acequia denominada de Guemol al objeto de poder tener al abrigo del tiempo la embarcación o barca", i l'any següent ja se'l reconeix com a propietari de la pesquera número 8, una construcció on deuria guardar l'embarcació que l'any 1912 va servir per que Isabel de Borbón i Borbón, germana del rei Alfons XII, fes una passejada per l'estany, acompanyada de l'alcalde de la ciutat, Martirià Butinyà.
Aquest "il·lustre patricio" que és com el definia l'acta de l'Ajuntament de Banyoles en motiu d'haver-lo convidat l'any 1917 a la inauguració de la font de la Rajoleria, era membre d'Unió Catalanista, assistint a les Assembles de Terrassa (1901) i Barcelona (1904), en representació de Banyoles, d'aquesta entitat política formada a Barcelona, el 1891 i que tant de renom va agafar arrel de l'Assemblea General, celebrada a Manresa el març de 1892, i de la que varen sortir les Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa) i en la que va participar com a representant de Banyoles el seu germà Ferran (Banyoles, 1856 - Barcelona, 1933), essent-ne un dels 243 delegats de les comarques catalanes que varen assistir-hi.
El 1899 es dona d'alta, juntament amb el seu germà, de la "Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País". Fou tresorer de la "Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País" (1906) i delegat d'Economia de les Obres del Port de Barcelona (1911). L'any 1910 es nomenat vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona, assolint la presidència el 1915, càrrec que exercirà per espai de tres anys. Va ser vocal, comptador, vicepresident i president de la Comissió Administrativa de la Cambra de Comerç de Barcelona i en representació d'ella va anar al Congreso de la Exportación (Saragossa, 1908) i a l'Asamblea de Cámaras de Comercio (València, 1909), i va formar part de diferents delegacions, com les de la Junta del Port i Consorci del Port Franc, ambdues de Barcelona.
Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'any 1929, va fer el seu discurs d'entrada, "El comercio y la cultura", el 15 de juny de 1930, el qual va ser contestat pel filòleg i critic literari Alfons Par.
Autor d'obres com Despedida (1905), El comerç i la cultura (1930) i Sonet (1942), va traduir, Guillém Tell (1907), Wallenstein (1911) i La Cançó de la campana, de Friedrich Schiller; Otelo (1929), Coriolanus (1917), Molt d'enrenou per no res (1935), La Tempestat, Macbeth (1936), Com vulgueu (1940) i Antoni i Cleopatra, de William Shakespeare; Ieri i Beteli (1932) de Johann Wolfgang Goethe; i If (Si), de Rudyard Kipling.
Condecorat amb la Cruz de Isabel la Católica, es va retirar dels negocis l'any 1929. Nomenat president honorari de la Cambra de Comerç de Barcelona l'any 1934, va morir en aquesta ciutat el 1942.
