Artículos - Biografias

FRANCESC MIRÓ I LES "EXTRAVAGANTS"

FRANCESC MIRÓ I LES "EXTRAVAGANTS"

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.162, juny 2013, p.60

Nascut possiblement a la ciutat de Girona on la família tenia un túmul en la capella de la Nativitat de l’església del convent dels dominics de Girona, era fill del matrimoni format per Pere i Iolanda, fruit del qual nasqueren, en Jaume - donzell domiciliat a Girona, una filla del qual casà amb en Miquel Samsó -, en Pere - donzell domiciliat a Perpinyà -, la Iolanda - priora de Sant Daniel -, l'Elionor - casada amb Vicenç D'Oris -, i el mateix Francesc.

Dels seus primers anys no en sabem res fins que l'any 1490 apareix com a dispenser del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, on hi romandrà una cinquantena d'anys, possiblement fins a la seva mort. Al llarg de la seva vida a Banyoles va exercir diversos càrrecs: dispenser (1490-1493), almoiner (1498), prior claustral (1500-1531), infermer (1500-1541) i vicari general (1504) L'any 1500, fou escollit visitador de la Congregació Benedictina Tarraconense (que agrupava tots els monestirs benedictins catalans i aragonesos). Tres anys més tard va assistir, en representació de l'abat Francesc de Xatmar, que es trobava malalt, al Capítol General de l'ordre celebrat a ciutat comtal. Mort aquest darrer el setembre d'aquell mateix any, el substituí Juan de Vera, el primer dels anomenats abats comendataris, el qual tindrà la seva residència habitual a Itàlia, motiu pel que fins l'any 1507, en que es nomenarà un nou abat en la figura del gironí Martirià de Prats, serà en Francesc, com a prior i segona autoritat del monestir després de l'abat, qui assistirà a les diferents reunions que el Capítol General dugui a terme. Anys més tard, en la reunió del Parlament celebrada a Sant Pere de Galligants l'any 1524 i degut a la per manca d'abats conventuals ja que la majoria dels monestir catalans estaven en mans de comendataris, es va nomenar visitador a fra Miquel Sampsó, abat de Breda i Comendatari de Banyoles i com a coovisitador a Francesc Miró, el qual renuncià al càrrec degut a un nou encàrrec que li faríem aquell mateix any, tal i com veurem a continuació. Tot i amb això, i per diferents circumstàncies, la majoria de les vegades per mort dels titulars, el veurem fent de visitador al llarg dels propers anys.

Però el més importat en la vida d'aquest frare, motiu pel qual ha passat a la història de la Congregació, fou arrel de l'encàrrec sorgit en el decurs del Capítol celebrat l'any 1524 a Sant Pau del Camp de Barcelona on es va nomenar una comissió d'abats i monjos per tal de recollir i redactar les Constitucions de la pròpia ordre. Entre els membres que formaven aquesta comissió estaven l'abat de Banyoles, i el propi Francesc Miró. Aquests devien presentar la Recapitulació de totes les Constitucions provincials des de 1'any 1361, fins al Capítol que el 1527 s'havia de celebrar a Sant Pere de Galligants. El cas es que en arribar a aquest capítol no es va presentar res de res, motiu pel qual s'insistí novament en la conveniència de recollir totes les constitucions disperses, deixant de banda les inútils i contradictòries o molt possiblement falsificades, de manera que s'ordenés i triés les que es pensés útils, per ordre cronològic, indicant els Capítols que les promulgaren.

No serà fins l'any 1540 quan Francesc Miró presentarà, precisament en la reunió del Capítol General celebrat al Monestir de Sant Esteve de Banyoles, i sota el nom de Les Extravagants, el recull de totes les constitucions, des del Capítol de l'any 1361, fins el 1524, any en que se li va encarregar la feina. Aquest recull, sense cap altre ordre que el purament cronològic, fou aprovat tal com estava, sense discussió, i al mateix Francesc se li va encomanar que hi afegís tots els decrets dels Capítols i Parlaments des de 1524, manant que aquestes Recapitulacions, fossin tingudes com autèntiques per tota la Congregació, i que es dipositessin, com a text oficial, en el seu Arxiu que, aleshores es trobava en el Monestir de monges de Sant Daniel de Girona. Així mateix es va disposar que s'hi afegissin tots els decrets dels futurs Capítols.

Bookmark and Share