Artículos - Biografias

EL TINENT CORONEL TOMÀS MORGAT I FRIGOLA

EL TINENT CORONEL TOMÀS MORGAT I FRIGOLA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.169, gener 2014, p.50.

Nascut a Can Morgat, en el sí d'una família de pagesos de Porqueres, en Tomàs, Esteve, Martirià Morgat i Frigola va néixer el 18 de desembre de 1780, essent batejat al dia següent a l'església parroquial de Santa Maria de Porqueres. Els seus pares eren Joan Morgat i Bratlle, militar d'ofici, i Elisabet Frigola i Dellunder, dels Frigola de Mata.

Va estudiar a la Universitat de Cervera, a les facultats de Lletres i Canons i en la de Filosofia, doctorant-se en els dos drets (civil i canònic) i en Sagrada Teologia. I fou a Cervera on el sorprengué la invasió francesa. Es traslladà urgentment a la seva terra, per lluitar contra l'invasor i el 22 de juny de 1808 s'allistava en el segon terç de voluntaris de Girona, amb el grau de subtinent. Mig any després ja assolia el grau de tinent, a les ordres del capità Joan Illa de Serinyà.

Participà en diferents fronts fins que el 3 de maig de 1811, prop de Figueres, fou empresonat i internat a la ciutat francesa de Vier, propera a la frontera amb Espanya, d'on aconseguí escapar. Empresonat de nou, fou confinat fins el final de la guerra, al Fort Griffon, una fortalesa militar del segle XVI situada a la població francesa de Besançon, a pocs quilòmetres de la frontera amb Suïssa, que havia perdut la seva condició militar per convertir-se en presó de l'Estat.

Mentre va estar al front, va tenir al seu comandament, entre d'altres, el seu germà Josep (que assolí el grau de capità i que acabada la guerra es va dedicar a l'ensenyança de cadets en les acadèmies militars), Salvador Frigola i Sala de Mata (que assolí el grau de comandant), Narcís Plantés i Pera de Falgons (que va prendre part amb la presa del castell de Figueres al costat de Mossèn Rovira) i Pere Campolier i Pratsavall de Miànigues (mort en combat el 24 de desembre de 1811 prop de Sant Maurici de la Calç).

Premiat pels seus actes en accions de guerra (Hostalric i Castelló d'Empúries), un cop acabada la conflagració va seguir la carrera militar.

Durant el Trienni Liberal, amb el grau de capità, va lluitar sota les ordres del general Josep Manso i Solà, governador de la província de Tarragona, al que va seguir l'agost de 1823 quan aquest va abandonar les files liberals del general Francisco Espoz y Mina, per unir-se a les absolutistes.

Acabades les batusses, va retornar a la ciutat de Barcelona on es va llicenciar amb el grau de Tinent Coronel.

Un cop retirat es va establir a Banyoles on va morir solter el 10 de setembre de 1843. A la seva missa exequial, duta a terme a Santa Maria dels Turers, van participar-hi nou sacerdots.

Bookmark and Share