Artículos - Historia local

LA PEDAGOGIA EN EL NOMENCLÀTOR BANYOLÍ

LA PEDAGOGIA EN EL NOMENCLÀTOR BANYOLÍ

Revista de Banyoles
núm. 899 i 900, setembre i octubre 2008

Arribats al mes de setembre, amb la tornada a les escoles, res millor que al parlar dels carrers de Banyoles fem un repàs als que tenen quelcom a veure amb el mon pedagògic.

En primer lloc, i com es lògic, hem de parlar de la plaça dels Estudis, el lloc de Banyoles amb mes regust pedagògic de tots, doncs ja a començaments del segle XIX hi havia un estudi en el convent que els Pares Servites hi tenien en aquest lloc (el que va fer que durant uns anys aquesta plaça fos coneguda com a placeta dels Frares). A finals d'aquest mateix segle, en el mateix lloc, s'hi bastí un nou edifici dedicat exclusivament a escoles, però que amb el pas dels anys albergà, a mes a mes de les Escoles Nacionals, l'Escola d'Arts i Oficis i l'Escola de Formació Professional (a banda d'altres usos com el de museu o el de torre de telegrafia). Aquesta plaça, que ja és citada amb el nom actual l'any 1861, abans, l'any 1844, rebia el nom de placeta del carrer de Sant Martirià, tot i que popularment se la coneixia i se la coneix com a plaça de les Olles, perquè allí s'hi localitzava aquest mercat de terrissa.

Dos personatges claus d'aquesta escola en foren el matrimoni format per en Francesc Estartús i la Teresa Gascons. En Francesc s'incorpora com a mestre a Banyoles l'1 de setembre de 1888, on hi exercirà durant 35 anys, fins el 31 d'agost de 1923, que per consell mèdic es trasllada a Canet de Mar. El 15 de gener de l'any 1927 es jubila voluntàriament, juntament amb la seva esposa, anant a viure a Girona. Per la seva banda, la Teresa obté la plaça de Banyoles el 25 de maig de 1891, on hi romandrà fins el 28 de febrer de 1917, quan per desavinences amb el Consistori (doncs es nega a desallotjar part de l'escola per instal·lar-hi el Museu Darder), demana el trasllat i obté la plaça de pàrvuls en un escola de Girona, encara que el que fa és permutar-la amb la seva filla Rosa, que tenia plaça a Tarrades. L'any 1919 es fa càrrec de l'escola de Crespià fins l'any 1923 que es trasllada a Canet de Mar juntament amb el seu marit, fins que es va jubilar el 1927. En reconeixement a la seva tasca pedagógica, el consistori banyolí els hi va dedicar dos carrers, el carrer d'Estartús, aprovat en la Comissió Municipal de data 4 de maig de 1950 (abans formava part de l'anomenat Grup de Sant Martirià o Cases Barates) i el passatge de Teresa Gascons i Gruart aprovat en el ple municipal del dia 27 de març de 2000 (abans formava part del Sector NP1-Pla de l'Ametller).

Un altra carrer relacionat amb l'escola de la Vila es el carrer de Josep Ponsati i Ponsatí. En Josep s'incorporà a l'escola municipal el curs 1934-35 en substitució Joan Plaja. En esclatar la Guerra Civil va estar al front l'escola Francesc Macià (ubicada a la Divina Providència). En acabar la conflagració retornà a l'escola de la Vila on hi va romandre fins l'any 1948. L'actual nom, del carrer que se li va dedicar, fou aprovat en la Comissió de Govern del 14 de juliol de 1986. Abans s'anomenava accés a les escoles de la Verge del Remei.

I encara hi ha un darrer carrer (aprovat en el ple municipal del 24 d'abril de 2006) que te a veure amb la primera escola publica banyolina, i concretament amb una gran pedagóga, em refereixo a la plaça de Maria Ros i Gussinyé. Aquesta banyolina nascuda l'any 1916, va exercir en diferents pobles de la comarca i rodalies, com ara Besalú, Cornellà del Terri i Fontcoberta, abans d'agafar plaça a Banyoles l'any 1950, on hi va exercir fins l'any 1965, en que es traslladà a Girona. Molt implicada en el món pedagògic, en la defensa de l'escola pública de qualitat i la recuperació de la llengua catalana, a partir de 1969 va estudiar filologia de la llengua i literatura catalana. Va participar en les activitats de formació de mestres i de renovació pedagògica de la institució Rosa Sensat, va impartir classes de reciclatge de català a mestres i va formar part del professorat de les Escoles d'Estiu de Girona.

Si seguim parlant de pedagogs no podem passar per alt un altra fill de la nostra comarca i un dels grans de la història catalana, en Mossèn Baldiri Reixac, a qui se li va dedicar un carrer el dia 8 de gener de 1931. Fins a començaments del segle XIX, al carrer de Mossèn Baldiri Reixac se'l coneixia com a l'antic camí de Guèmol o camí dels Aniversaris (alguns masos de Guèmol eren propietat dels Aniversaris del monestir de Sant Esteve). Des del 1882 fins al 8 de gener del 1931 se li va dir carrer del Jazmín (Llessamí o Lleixamí). Des del mes d'agost de 1936 i fins acabada la Guerra Civil (1936-1939) s'anomenà de José María Martínez (sindicalista anarquista asturià que va morir en la revolució d'Astúries de 1934). I en acabar la Guerra va recuperar el seu nom actual. Nascut l'any 1703, el que fou rector d'Ollers va passar a la història del mon de l'ensenyament degut a la publicació de les seves "Instruccions per l'ensenyança de minyons", una obra escrita en català (amb molts passatges que constitueixen una defensa de la nostra llengua) que revolucionà el sistema d'ensenyament de l'època i on defensava que l'educació havia de començar en la llengua materna i no en llatí com es venia fent. Al final inclou un diccionari castellà-català per facilitar l'aprenentatge del castellà, al que considera la més útil de les llengües estrangeres.

Però a banda de l'escola de la Vila, altres escoles han servit per que alguns dels seus professors passessin a formar part del nomenclàtor dels carrers banyolins. Un d'ells, i de fet podríem dir que es el primer carrer que Banyoles va dedicar a un pedagog, doncs es va aprovar en el ple municipal del 21 de setembre de 1916, es el passeig de Dalmau, que recorda la figura del banyolí Francesc d'Assís Dalmau i Vergés, fundador l'any 1881 del Colegio de San Luis, al carrer dels Valls, una escola que en aquells anys va oferir un gran ventall de cursos (algun d'ells fins tot en horari nocturn) i que anaven des dels de primer ensenyament de pàrvuls, fins als de càlcul mercantil i tenidoria de llibres. Però a banda de professor i director d'aquesta escola, fou un personatge molt involucrat en la vida política banyolina, arribant a ésser-ne alcalde entre 1887 i 1891.

En el ple municipal del 29 de desembre de 2003 es va donar el nom d'un carrer, que fins aquell moment formava part de la UP7, a un altra personatge involucrat en la vida pedagògica de la ciutat: el carrer de Joaquim Pecanins i Fàbregas, en honor del que fou professor de música de l'Academia Abad Bonito. En Joaquim fou una persona molt involucrada en el moviment musical català, arribant a ser director del Conservatori de Música i de l'Orfeó de Manresa; va dirigir l'Escola Coral i l'Escola de Música de Terrassa i va fundar el Conservatori de Música de la mateixa ciutat; també va formar part del Consell Directiu dels Orfeons de Catalunya. Va escriure la lletra de moltes cançons que com a compositor musicà ell mateix. L'any 1936, desprès d'haver-se tancat l'Escola de Música de Terrassa, es traslladà a viure a Banyoles.

I per acabar, encara en podríem afegir un altre de carrer, que si ve no te res a veure amb Banyoles, si que te molt a veure amb el mon de la pedagogia. Em refereixo al carrer on hi ha situada actualment la llar d'infants municipal La Balca, el carrer de Maria Montessori. El nom d'aquest carrer, aprovat en la comissió de govern del dia 14 de juliol de 1986, recorda la figura d'aquesta pedagoga italiana, inventora del mètode educacional que porta el seu nom, i que adreçat als infants es centra principalment en l'educació dels sentits, la lecto-escriptura, la gramàtica, els treballs manuals, la música i l'educació física.

Bookmark and Share