Artículos - Historia local

LA MÚSICA ALS CARRERS DE BANYOLES

LA MÚSICA ALS CARRERS DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.902, 903 i 904, desembre 2008, gener i febrer 2009

Quan encara ressonen en les nostres oïdes la tenora, el tible i el flabiol, que les cobles van fer sonar per Sant Martirià i abans de que s'acabi l'any del centenari del naixement del mestre Manuel Saderra, crec que seria bo de fer un repàs als carrers que, el consistori banyolí, al llarg dels anys, ha dedicat als compositors i als músics en general.

I que millor que, per començar aquest recull, ho fem per aquell que porta el nom de la nostra dansa, la sardana. L'any 1965, amb motiu de que Banyoles va ser nomenada Ciutat Pubilla de la Sardana, l'Ajuntament va decidir donar-li el nom a un carrer que tot just s'acabava d'obrir. Es així com el 2 de maig d'aquell any es va inaugurar el Carrer de la Sardana, un carrer que en aquella època era molt mes curt, però que a partir de 1992 va des de les Rotes al passeig Dalmau.

I ja que parlem de sardanes, res millor que seguir amb alguns noms, que de bon segur es poden incloure dins dels millors compositors d'elles. Al barri de Can Puig, des del 17 de novembre de 1975 hi ha el Carrer de Josep Saderra, en record d'aquest compositor nascut el 1883 a Sant Feliu de Pallarols i mort a la mateixa població l'any 1970. Deixeble del seu pare, es va iniciar en el mon de les sardanes l'any 1903. A causa del seu matrimoni, es traslladà a viure a Banyoles on formà part dels Juncans i de l'Orfeó Popular Banyolí, on actuà com a fiscorn; dirigí les cobles La Principal de Tortellà i La Principal de Banyoles.

Germà d'en Josep, n'és en Manuel, al qual el 27 de març de 2000 se li va dedicar, a la zona del Pla de l'Ametller, el Parc de Manuel Saderra i Puigferrer. Nascut també a Tortellà, tot just enguany ha fet cent anys, es va traslladar de jove a Banyoles, on va prendre música de la ma del seu germà Josep. Al llarg de la seva vida va composar mes de vuitanta sardanes, actuant com a trompeta en les cobles La Unió, La Principal de Banyoles i La Principal de Girona; l'any 1959 va fundar la coral Agrupació Polifònica de Banyoles. Tot i que durant un temps residí a Sant Eugènia de Ter, l'any 1957 retornarà a Banyoles, on hi romandrà fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000.

Molt a prop d'aquest parc, hi ha el Carrer de Cassià Casademont, professor de viola i compositor, nascut a Banyoles l'any 1875. De ben petit es va traslladar a viure a Girona, i als quinze anys ja tocava el violí al Teatre Municipal de Girona. Als 25 anys va dirigir a Sabadell l'orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i va fundar l'orquestra Clàssica. A Barcelona es va fer càrrec de la direcció d'alguns orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova. Va dirigir els orfeons Pirinenc, L'Eco de Catalunya i va fundar l'Orfeó Montserratí. Va morir a Barcelona l'any 1963 i deixà escrites 377 composicions, entre elles mes d'una quarentena de sardanes i diverses òperes i corals escrites.

Tornant al barri de Can Puig trobarem un altra carrer dedicat a un il·lustre músic banyolí, el Carrer del Mestre Mateu. El nom d'aquest carrer, aprovat en el ple municipal del dia 17 de novembre de 1975, vol recordar la figura d'aquest home, nascut a la nostra ciutat el 1883 i que dedicà tota la seva vida a la música, tant com a professor com a compositor. Tocava el violí, violoncel, guitarra, piano i molt especialment l'orgue, que interpretava a les diferents esglésies de la comarca, com a Santa Maria dels Turers, la Capella de l'Asil o l'església de Santa Maria de Porqueres. Fou el director i mestre del cor de l'Escolania Parroquial; dirigí diferents grups de caramelles i alguns conjunts corals de les Escoles Municipals i fundà la Schola Cantorum de Nostra Senyora de Montserrat. Va morir a Banyoles l'any 1961.Quan encara ressonen en les nostres oïdes la tenora, el tible i el flabiol, que les cobles van fer sonar per Sant Martirià i abans de que s'acabi l'any del centenari del naixement del mestre Manuel Saderra, crec que seria bo de fer un repàs als carrers que, el consistori banyolí, al llarg dels anys, ha dedicat als compositors i als músics en general.

Seguint en el mateix barri i prop de la plaça dels Sants Abdon i Senen, patrons del terme de Banyoles, trobem un altra carrer dedicat a un music banyolí, nascut precisament el dia de l'onomàstica d'aquests dos sants de l'any 1893: el Carrer de Rossend Palmada i Teixidor, nom aprovat en el ple municipal del dia 27 de març de 2000. Músic i compositor, al tretze anys va debutar com a flabiolaire a la cobla "Els Juncans" i va participar en el cor del Monestir de Banyoles. Va fer els estudis de Dret Administratiu i Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona i va ocupar els càrrecs d'interventor municipal a les Borges Blanques i a Banyoles. Entre altres activitats, cal a dir que va ser promotor de certàmens musicals, va ajudar a restablir el Ball del Tortell d'Esponellà i va fer estudis sobre folklore i sobre la història de la sardana. Morí a Banyoles l'any 1988 deixant escrites mes d'una seixantena de sardanes.

Just davant de l'IES Pla de l'Estany, entre aquest i la carretera de Camós, i ha un carrer de nova formació, amb el nom aprovat en el ple municipal del dia 29 de desembre de 2003, el Carrer de Joaquim Pecanins i Fàbregas. Nascut a Prats de Lluçanès el 1883, va estar força vinculat a Banyoles doncs exercí de professor de l'Acadèmia Abat Bonito. Va cursar els seus primers estudis musicals a Prats de Lluçanès i aviat es traslladà a Barcelona on els acabà. Als nou anys guanyà un primer premi en un concurs de violinistes, a Vic, i abans dels dinou guanyà tres premis en el Certamen de Cançó Popular Catalana. Estudià el batxillerat en el seminari de Vic. Fou nomenat director del Conservatori de Música i de l'Orfeó de Manresa. Va completar els seus estudis a Alemanya, París i Suïssa. Va viure a Terrassa on va dirigir l'Escola Coral i l'Escola de Música i va fundar el Conservatori de Música. També va ser director de masses corals a Catalunya i València. Com a compositor ens va deixar un centenar de sardanes, la partitura de dues obres teatrals, nombroses cançons nadalenques, diverses composicions per a orquestra i orfeó, etc. Va escriure la lletra de moltes cançons que musicà ell mateix, completà els fragments solts d'algunes cançons populars i publicà una diversitat d'articles en la premsa barcelonina. A Banyoles, seleccionà i harmonitzà cent cançons populars. Va morir a la seva població nadiua el 1948.

Seguint aquest viatge musical pels carrer de Banyoles ens trobem amb altres dos carrers, però en aquest cas dedicats a dos personatges catalans que ultrapassen l'àmbit nacional. El primer d'ells, es la Plaça del Mestre Pau Casals, tot just on hi ha el casal d'avis de Banyoles, un nom que fou aprovat el 31 d'octubre de 1973 per recordar aquest català universal, nascut a El Vendrell el 1876 i mort a San Juan de Puerto Rico el 1973, i que va ser compositor, director d'orquestra i, sobretot, violoncel·lista. Estudià a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. El 1897 esdevingué professor de violoncel a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Entre les seves iniciatives es destaquen les fundacions a Barcelona, de l'orquestra Pau Casals, i de l'Associació obrera de Concerts. La seva vida experimentà un canvi important arran de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial. Exiliat voluntàriament a Prada (Conflent), esdevingué un defensor infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides. Posteriorment, residí a Puerto Rico, on fundà el Festival Casals. El 1971 fou estrenat el seu himne a la pròpia seu de les Nacions Unides.

L'altra músic i compositor de renom universal, al que se li va dedicar un carrer, va ser Isaac Albèniz. En el ple municipal del dia 17 de novembre de 1975, es va decidir donar-li el nom de Carrer d'Albeniz, al carrer que hi ha per sota de l'actual seu del Consell Comarcal. Nascut a Camprodon l'any 1860, va començar els estudis de música i piano a Barcelona primer, i a París, després, essent alumne també del Conservatori Reial de Brussel·les. Als 8 anys ja va fer concerts a moltes ciutats catalanes. De Barcelona va passar a Madrid, i d'aquí va marxar a l'Argentina, Brasil, Puerto Rico, Cuba i Estats Units. Més tard es va establir a París, on juntament amb Londres, Niça i Barcelona, van ser les ciutats que varen centrar la seva actuació artística els anys darrers de la seva vida. Va morir l'any 1909 a Cambó, al Pais Basc.

Per últim, tot i que defuig del concepte de music i compositor dels anteriorment nomenats, quedaria per esmentar la Plaça d'en Xesco Boix, a tocar de la Plaça de Sant Pere. Fou aprovat en el ple municipal del 30 de setembre de 1993, i vol retre homenatge al que fou músic, cantant i animador d'espectacles per a nens, en Francesc Boix i Masramon. Nascut a Barcelona el 1946, i molt influenciat per la música de Pete Seeger, va ser fundador del Grup de Folk. Després es va dedicar a la cançó, amb el grup "Ara va de bo", i finalment va actuar tot sol com a animador d'espectacles per a la mainada recuperant i adaptant al català cançons oblidades tant del nostre folklore com del internacional. Va morir a Malgrat de Mar l'any 1984.

Bookmark and Share