Artículos - Historia local

LA BARCA DE L'ABAT

LA BARCA DE L

La B. Revista de l'agència de promoció econòmica
núm.2. Banyoles, gener-març 2004

Este artículo corresponde a un capítulo del libro que publiqué bajo el título: El Remo en el lago de Banyoles (en catalán). Banyoles 2004

La mort l'1 de setembre de 1503 de l'abat Francesc Xatmar, posa fi a un llarg període d'abats, que mossèn Lluís G. Constans, en el seu Diplomatari de Banyoles, classifica com a abats del país, i es deixa pas als abats comendataris, que ostenten l'abadia sense ser monjos o bé acumulen diverses prebendes religioses. El primer d'ells fou Joan de Vera, que només va estar en el càrrec un any, entre 1503 i 1504. El va succeir Martirià de Prats, que va exercir d'abat fins l'any 1510, quan va renunciar a favor de Miquel Sampsó. Segons consta en el Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, aquest abat, amb el seu germà Antonet, eren anomenats els Martirians i la història els recorda, juntament amb mossèn Pere Granyena, per ser uns dels millors organistes del segle XV.

Però hi ha un altre fet a destacar d'aquest personatge, al que sembla que no afecta massa l'estat en que es troba la població al començaments del segle XVI, tot just desprès de sortir de la misèria provocada per la lluita dels remençes i que havia acabat el 1486 amb la Sentencia de Guadalupe. Una desfeta que va provocar que el Jurats de Banyoles, concedissin el 1500, una àmplia franquícia al nous pobladors vinguts per repoblar la Vila. Un període en què s'aprofita la pau per reedificar les muralles de la població. Doncs bé, en mig de tots aquests canvis, el nostre abat, encarrega a dos mestres calafatadors de Lloret de Mar la construcció d'una barca. En un document, datat a finals d'abril de l'any 1505, conservat en l'Arxiu del Monestir de Sant Esteve i reproduït ens el Diplomatari de Banyoles, podem gaudir de la ploma del notari Miquel Batlle que fa una molt bona descripció del procés seguit des de que la van tenir construïda fins que hi van pujar al cim per fer la inauguració:

"Aquest reverend senyor Abad (un dia) del mes d'abril de l'any primer de la seva entrada féu construir una barca mol ben feta a l'era, a la cabana del Mas Ort per dos mestres calafatadors de Loreto -Lloret de Mar- i finalment acabada i embetumada amb pega el dia de la festa de Sant Marc del mateix mes, transportada amb força, fou avarada a l'estany amb una gran multitud abundant del poble d'aquesta vila que la hi arrossegava rapidíssimament amb pals enseunats -untats amb el seu- i amb llibants -sogues o cordes-. Immediatament el mateix Reverend senyor Abad i molts altres respectables i notables senyors pujant a la barca estenien les veles contents i fent saltar l'escuma amb l'aram -amb la proa ferrada-, és dir amb els rems.
Però desprès, el diumenge següent conegut com el XXVII del mateix mes, agafant els rems el mateix Rvnd. Senyor Abat i molts altres senyors, 29 en total, del nombre dels quals hi era jo aquest mateix notari, pujaren a la mateixa barca i navegant d'ací d'allà pel mateix estany amb rems i vela, avançant anaren a parar vers els topants de Porqueres i lionenses -veïnat de Lió-.

La Cabana del Mas Ort, es deuria trobar situada prop de l'actual mas Hort a la Ronda Fortià o sigui que un cop construïda la barca la deurien de portar per la zona compresa pel carrer de Sant Mer, el Rec de Ca N'Hort i Cal General, fins arribar a l'estany a l'alçada dels actuals Banys Vells, però com que aquesta és una antiga zona d'aiguamolls, molt probablement no s'havia d'arribar fins els límits actuals de l'estany, sinó que la deurien dipositar a l'aigua molt mes abans.

Respecte a las dimensions de la barca, deurien de ser considerables, ja que hi tenien cabuda una trentena de remers.

Per desgràcia no hi cap més documentació de l'època que ens parli d'aquest fet, però de ben segur que havia d'haver aixecat força rebombori, i mes tenint present que estàvem en un període d'efervescència partidista, entre els cairuts i els rodons, o el que és el mateix, entre el seguidors del monestir i els seguidors de la parròquia.

Bookmark and Share