Artículos - Entrevistas

UNA ESTONA AMB EN JORDI BOSCH I LA TERESA LLEÓ

UNA ESTONA AMB EN JORDI BOSCH I LA TERESA LLEÓ

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.52, desembre 2014, pp.22-23

Moltes vegades, el fet de que un jove comenci a practicar un dels esports que es fan al Club porta aparellat que els seus pares es facin socis del mateix, i no tant sols això, sinó que a més acaben implicant-se de ple en la pròpia secció. Aquest és el cas d'en Jordi Bosch, el «pare Barraca» i la seva esposa, la Teresa Lleó, que fa gairebé 50 anys que es van fer socis del Club, arran que el seu fill Jordi hi havia començat a practicar la natació. Bé, de fet això és el que m'expliquen el dia que em van rebre a casa seva. Era un dimecres al migdia, i mentre en Jordi i jo anem repassant un àlbum ple de fotografies, la Teresa anava traginant a la cuina, tot i que no es perdia ni per un moment el fil de la conversa, de manera que tot anant i venint, entre la saleta on estàvem i la cuina, anava posant cullerada a la conversa ... i suposo que a la cassola també.

La fitxa de soci diu que la data d'alta és de 1966. Es així?. Els dos coincideixen a dir que sí, que ja pot ser, ja que tot i que el seu fill va començar a fer natació abans, tenint com a entrenador en Friz Van As, el fill de la «Mâdame», no va ser fins que va fer la Travessia «grossa», a l'edat de 9 anys, que es varen fer socis del Club.
Que volia dir «ser soci». En aquella època, recorda, no hi havia encara la piscina coberta —es va inaugurar l'any 1967— o sigui que ser soci, si no practicaves cap esport era anar a «banyar» i poca cosa més... i encara que de socis n'hi havia dos tipus,... «tots pagàvem igual».
Però per nadar no feia falta ser soci del Club... I em dona la raó, ja que ell mateix diu que nedar sempre havia nedat. Sempre havia fet vida a l'estany, als Banys Vells, pescant, ... recorda que té el numero 2 de soci del club de pesca. Diu que anaven a banyar a l'altra banda de l'estany en una mena de planxa, que li deien «patinets», en la que s'hi enfilàven tres o quatre al cim, drets i ajudats per un rem travessaven l'estany.
Quins esports es practicaven al Club?. Hi havia la natació i el rem, i també l'esquí nàutic, però eren molt pocs i a banda de fer unes onades que molestaven a tothom, fins i tot als pescadors, no «interferia en les nostres activitats».
I com era la relació entre nedadors i remers?. Va ser l'època d'en Pedro Abreu, però el problema principal era que en Pedro amb els de «dalt» no lligaven. Els problemes van començar per dalt i no entre els esportistes. Al final però es va estendre, i sobretot per que hi havia una gran diferència de fer les coses entre uns i altres.
Parlem de la natació i del waterpolo abans de la piscina coberta. Hi havia un espai delimitat «allà als 50 metres», en l'espai que hi havia entre el Club i els Banys Vells. I allà nedaven i jugaven a polo. Amb un somriure divertit m'explica que el terra de l'estany lògicament no estava anivellat, en Pichin [Esteve Boschmonar], que és qui feia de de porter tocava de peus a terra, igual que alguns altres, com en Josep Pons.
I les competicions?. Diu que en les que es feien a «casa» i havia un ambient «molt maco», diferent. S'emplenava tot, amb gent d'aquí i de fora. Però eren uns altres temps que primer es feien les proves de natació i en acabat les de waterpolo, i que moltes vegades eren els mateixos nedadors els que prenien part en ambdues modalitats.
I d'entrenadors?. Des de que el seu fill, en Jordi, va començar diu que si, que en varen passar uns quants, però els que més recorda són en Friz, l'Albert i en Fusano, tot i que li sona que entre el dos últims, n'hi varen haver-hi dos o tres més, però l'Albert i en Fusano van ser els que van marcar més els nedadors tot i que cadascú d'ells amb el seu propi estil, ja que si en Fusano tirava més al waterpolo, l'Albert ho feia cap a la natació. El primer era més proper, més humà, mentre que l'Albert era més estricte.
15 anys de delegat què vol dir?. Doncs anar a totes les sortides que feien, sempre acompanyat de la Teresa. Unes vegades portant el seu cotxe, lògicament sense cobrar la benzina ni res de res, i quan eren més lluny aleshores en autocar. Aquí s'hi afegeix la Teresa dient que les sortides eren en cap de setmana, però a l'estiu a vegades eren entre setmana, a Olot, i aleshores els acompanyava ella amb el cotxe.
Era complicat ser delegat?. Per ell no, ja que si bé diu que s'hi va implicar molt i molt, afegeix que «vaig tenir la sort de tenir un grup de mainada molt bo» i això li va facilitar les coses de manera que entre uns i altres, entre joves i no tant joves, van fer un grup molt i molt maco, on tots feien el que bonament podien ... i tot mirant una fotografia, recorda alguns noms: els Bramon [Xavi, Albert i Miquel], els Bramon petits [els germans Antoni, Moisès i Narcís], l'Estrellito [Miquel Duran], l'Antoni Font, en Vellana [Josep Avellana], l'Albert Colomer, en Narcís Costa, en Pic [Joaquim Garcia de Palau], l'Eliseu Santamaria, en Jordi Planella, en Llorenç Busquets, en Jaume Vila, en Josep Ripoll, en Jordi Banal, en Josep Figueres... i aquí el faig parar per que és capaç de dir-me el nom de tots els nedadors i waterpolistes que ha tingut el club, si més no fins els anys 80.
I els pares hi ajudaven?. Aquí és la Teresa la que pren la paraula explicant que fins i tot les banderes que hi havia a la piscina, que indicaven als nedadors que feien esquena que els hi quedaven 5 metres per girar, les havien cosit les mares. Però el que si que és cert es que tant els pares com les mares s'hi implicaven, com per exemple, explica en Jordi, «el pare Planella [Tomàs] amb qui sempre hi podies confiar pel que calgués».
O sigui que éreu un grup força nombrós on hi havia gent de totes les edats. I aquí tant la Teresa com en Jordi es posen d'acord en dir que sí, però que aquesta escalfor va desaparèixer de cop i volta. M'expliquen que any rere any, desprès de la travessia feien un sopar tots junts: veterans, pares, joves, ... tota la secció. Però va resultar que un any, a la dècada dels vuitanta, l'equip de natació va anar a nedar a Vitòria, i desprès els van animar a participar a la travessia, i el que aleshores era el delegat de natació els va convidar al sopar, i com que tots no hi cabíem els va dir als veterans, pares i equip de grans, que anéssim a sopar a un altre lloc ... I així es va acabar tot aquest ambient. Tot i amb això, diu que han seguit anant a altres sopars però que ja no era el mateix. Era la festa de la natació, ... desprès van voler-ho fer un altre dia, però ...
I la Travessia?. En Jordi diu que sempre ha col·laborat en la travessia, des de dies abans que ja ho estaven muntant tot, per això recorda que una vegada ho teníem ja tot preparat i al matí de la Travessia havien desaparegut totes les boies ... «i ja ens veus en Pepe Molforts [Josep Costa], i a mi tornant a tirar cables i posant boies,....». I evidentment també l’ha fet, amb en Noni [Jeroni Moner], en Harri [Enric Gratacós], en Josep Brugada, ... però poc a poc es va anar relaxant fins que un dia li van dir que s'entrenés que sinó no l'acabaria. D'això fa uns setze anys. Dit i fet, va començar a entrenar però amb tanta mala fortuna que li va donar una angina de pit i com diu «quan em decideixo a entrenar, vaig tenir que plegar de fer-la».
I al final, tanta natació i heu acabat seguint el rem. I en Jordi fa que sí amb el cap i riu tot explicat que la seva néta, la Mar tenia una perforació a les orelles i no podia fer natació ... i així va ser com va acabar fent rem.... i això feia que als matins s'apropés a l'estany, però no per pescar ni per nedar, sinó per veure com la néta entrenava. I acaba confessant-me que «ara segueixo les regates fins i tot per la televisió». I m'ho aclareix. Resulta que la Mar viu al País Basc, fet que l'ha dut a entrenar sota uns altres colors, amb els que fins i tot ha remat a Banyoles i contra el Banyoles... «i nosaltres que sempre hem sigut del Banyoles ja ens veus animant a Hondarribia». Però no tant sols això, sinó que com que la seva parella també rema en traineres, la Mar també s'ha aficionat a aquesta modalitat i quan donen aquestes competicions per la televisió... en Jordi i la Teresa s'asseuen a primera fila, davant del televisor, tot i que alguna vegada han anat al nord a seguir-les en viu.

Bookmark and Share