Artículos - Deportes

ESPORTS RURALS

Revista de Banyoles
núm.1060, març 2022, pp.12-13.

Sota el nom d'esports rurals, s’engloben tot un seguit de modalitats esportives que per tradició es practiquen en el medi rural i entre d'altres s’hi troben el d’estirar la corda, un esport que posa dos equips de vuit, un contra l’altre, en una prova de força, o el de la talla de troncs amb destral, una competició de caràcter individual o per parelles en la que guanya el que més troncs talla.
D'aquestes dues modalitats i encara que sembli mentida, la veritat és que la primera d’elles, la d’estirar la corda, va formar part dels Jocs Olímpics en cinc edicions consecutives, des de 1900 fins a 1920, iniciant la seva aparició als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 celebrats a París (França) i finalitzant la seva etapa com a esport olímpic en els Jocs Olímpics d'estiu de 1920 a Anvers (Bèlgica), essent els grans dominadors d'aquest esport el Regne Unit i els Estats Units. Actualment la Federació Internacional d'Estirada de Corda (TWIF) organitza campionats mundials per equips nacionals cada dos anys, per a competicions de sala i d'exterior i una competició similar per equips, tot i que no cal anar tant lluny, doncs al Pais Basc, aquest i altres dels anomenats esports rurals, fins i tot tenen el seu propi reglament.

L'estirada de corda
A la nostre comarca, però, l'estirada de corda va ser un esport gairebé desconegut fins el mes d'octubre de l’any 1979, en què en motiu de la Festa Major de Banyoles, es va estrenar com a esport el que en aquella ocasió van anomenar «la cordada».
El dia de la competició, que va portar força públic a la plaça de les Rodes, es van enfrontar els més forçuts de les colles de la comarca i rodalia. Els equips participants formats per sis persones van ser els de Porqueres, Can Puig, Garrotxa, Santa Pau, Camós i un grup de remers del Club Natació Banyoles.
L’èxit assolit va fer que l’experiència es repetís els anys següents, normalment sempre en les mateixes dates, tot i que l’any 1983 es va celebrar el mes de novembre coincidint amb les fires de Sant Martirià.

Tall de troncs
Una altra d’aquestes modalitats esportives englobades dins dels «esports rurals» és la talla de troncs amb destral, una activitat que té el seu origen en l’explotació dels boscos per a l’obtenció de fusta. Aquest treball es realitzava per colles que acampaven als boscos. La competència per demostrar la força més gran o habilitat generava apostes que, com en el cas d’altres esports rurals, portaven a desafiaments, més enllà del mateix entorn laboral.
Aquest tipus de competició va arribar a les nostres contrades a començaments dels anys cinquanta del passat segle, potenciada pel Frente de Juventudes, i per mitjà de la Sección Central de Rurales. En concret va ser l’any 1951 quan es va posar com a objectiu el que «todo el campo de España sea una competición exepcional que congregue a decenas de millares de muchachos». I per a tal fi es va organitzar com una mena de lliga que «se inician en la fase local para seguir luego a la comarcal, más tarde a la provincial y luego en l’última prueba de caracter nacional servirá para elegir los campeones».
I evidentment Banyoles i comarca no es podien quedar fora d’aquest concurs, tot i que sembla que tan sols se’n varen dur a terme un parell d’edicions consecutives, la primera de les quals es va celebrar el mes de desembre de 1952, davant l’església de Santa Maria.
de Porqueres, sota el nom de Concurso Comarcal de Corte de Leña, essent el guanyador Joan Espinet, seguit de Lluís Juncà, Simón Sanjuan i Jaume Oliveras.
Passats els anys, a Banyoles, el 13 de març de 1960, a l'aleshores Plaza de España, es va tornar a recuperar aquest concurs, tot i que tant sols per un any, i sota el nom de 1er Concurso Comarcal de Corte de Troncos, i igualment organitzat per el Frente de Juventes, però aquest cop comptant amb la col·laboració de la Hermandad Sindical de Labradores. Les cròniques d'aquell any, en concret la revista Horizontes deia d'aquest darrer concurs: «nuestra plaza fué el marco que hizo recordar a los bañolenses, que tenemos unos jóvenes que físicamente no tienen nada que envidiar a vascos y navarros, pues supieron demostrar su dureza corporal y su habilidad en el manejo del hacha, cortando 2 veces, cada participante, un tronco de 40 cm. de diámetro. El primer clasificado hizo los dos cortes en 8 min 15 s».
Dies desprès, el 3 d'abril, els dos primers classificats, Josep Pons, de Mieres i Vicenç Masdevall, també de Mieres, varen prendre part en el Concurso Provincial, on varen assolir de nou els dos primers llocs, el que els obria les portes a participar el 7 i 8 de maig en el Concurso Nacional, que es tenia que dur a terme a Guipúscoa.