Artículos - Costumbres y tradiciones

LA NIT MÉS MÀGICA DE L'ANY

LA NIT MÉS MÀGICA DE L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.124, gener 2016, p.17.

Per que enganyar-nos, per molt que hagin nits màgiques, nits amb la parella, nits amb amics, nits per recordar, però per sobre d'elles sempre hi haurà una nit molt més màgica: la Nit de Reis.

És aquella nit en la que els petits de la casa dipositen les seves il·lusions. Unes il·lusions que s'han anat creant amb el pas dels dies, en aquella carta plena d'esperança, que s'ha fet arribar al carter reial en alguns casos, i en altres al propi Rei. Però la Nit de Reis, és la nit on es poden veure realitzats molts d'aquest desitjos, d'aquí que la mainada s'apresti a veure el pas de Cavalcada de Reis pels carrers de la ciutat, tot esperant que el Rei escollit ?tots en tenen un de preferit? s'hi fixi amb ell, amb una complicitat recíproca donant a entendre que ha llegit la seva carta.

I si hi ha la sort de que el faci pujar a la seva carrossa, aleshores vol dir que la màgia s'ha avançat: el Rei li parla, el Rei li fa preguntes, el Rei sap qui és i com es diu... i quan retorna al costat dels seus, com pot explicar-lis que el Rei li ha dit coses que ningú més sabia?: que s'havia barallat amb..., que havia fet enfadar a..., que demanava un camió de color vermell, que ... En fi, que nomes pot saber-ho ell i el Rei. I aquí està la màgia.

I així ha estat des dels anys quaranta del passat segle, en que es va recuperar aquesta tradició de la mà d'en Xavier Prat, els Malagelada i l'Eudald Garcia de Palau, i la «complicitat» de banyolins «reials» com Miquel Cortada, Santiago Palmada, Enric Tubert, Jaume Farriol i Joan Olivas, en uns anys en que la cavalcada sortia de l'Escorxador i que desprès de recórrer alguns dels carrers de la ciutat acabava a les portes de l'Asil.

Però com passa en moltes coses, poc a poc va anar decaient i li calia un canvi, i aquest va arribar l'any 1967 quan un grup de joves. tots ells membres de l'Agrupació de Teatre del Cercle de Catòlics, en assabentar-se que aquell any estava previst que els Reis no passegessin per Banyoles, es varen fer càrrec d'organitzar-ho, i poc a poc tornaren a donar-li un esplendor més d'acord amb els temps que corrien. Varen confeccionar nous vestuaris, noves carrosses, nous recorreguts,... i es va formar una comissió, en la que hi havia gent com en Francesc Mayolas, en Josep Congost, l'Antoni Fusellas, en Quimet Duran,... i alguns de més joves com en Jordi Mayolas i en Xavier Rodoreda.

En Francesc Mayolas recorda que durant forces anys varen cercar l'ajuda de diverses cases comercials i fins i tot la col·laboració d'alguna casa de Barcelona, amb les que ells treballaven pel tema de les representacions teatrals que feien als catòlics. Aconseguint d'aquesta manera que per poc que fos, cada any millorés una mica. I fins i tot varen introduir una variant en la forma d'arribar els Reis: ho feien en barca. I des de l'estany, per la plaça de les Rodes, el carrer Gran i la plaça Major, fins arribar a l'església de Santa Maria, on els rebia el rector, per acabar a les portes de l'Asil.

Però aquí no acabava la feina dels Reis i dels seus patges, ja que per la nit, si sabien d'algun nen que estigués malalt i que no podia anar a veure'ls aleshores eren ells qui l'anaven a visitar. I encara els hi quedava una jornada de feina, ja que el mateix dia de Reis, acostumaven a presentar-se a la representació dels Pastorets on, com explica en Joan Olivas «asseguts en un tron especial repartiren bosses amb caramels a tots els que entraven al teatre. I al final de l’espectacle, travessant el pati de butaques, repartiren caramels, pujaren a l’escenari a fer l’Adoració al Nen Jesús, mentre el cant del «Gloria» s’expandia amb aires de música triomfal».

Bookmark and Share