Artículos - Costumbres y tradiciones

GOIGS AL GLORIÓS MÁRTIR S. FAUSTINO QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE VILERT

GOIGS AL GLORIÓS MÁRTIR S. FAUSTINO QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE VILERT

Revista de Banyoles
núm.1046, gener 2021, pp.12-13.

En Brescia de Lombardía /// nasqué Faustino invencible, [...] noble ja per son llinatge /// mes noble fou per sa vida.
Faustí, juntament al seu germà Jovita, varen néixer a Brixia, l'actual Brescia, a la Llombardia italiana, a començaments del segle I. Fills d'una família noble, eren cavallers i segons la llegenda varen inclús començar la carrera d'armes.Aceptá lo sagrat ordre /// de mans del Bisbe de Brescia /// quan la persecució récia.
Pot ser que els seus pares ja fossin cristians, doncs foren batejats per Apol·loni, el quart bisbe de Brescia. Faustí que era el major, fou ordenat prevere, mentre que Jovita, ho fou com a diaca. Van predicar valentament el cristianisme, fins i tot quan el bisbe de la ciutat s'havia amagat al desert per por a la persecució. Aquest zel en la predicació va excitar la fúria dels pagans. Lo Emperador tot fet ira /// en una festa pagana /// del Sol al temple los mana /// acudir als dos germans /// mes al entrar queda negra /// del sol l'estatua y partida [...]. Atribuint los impíos /// tal miracle a bruxería [...] los comdemnan á las fieras [...]. Las fieras, per mes quen fossen /// a sos peus venen postradas [...]. Antes girantse furiosas /// contra l's que las irritaban /// sans remey los devoraban [...]. Fugint la gent despavorida [...] deixant oberta la porta /// libres las fieras quedan /// pero los Sants las amansan [...]
Durant una de les persecucions dels cristians, durant el regnat d'Adrià, cap al 120, un noble local, pagà, els denuncià. Detinguts, foren empresonats i torturats, però tot i així varen aconseguir recorrer diverses ciutats, com Milà, Roma i Nàpols, en un llarg recorregut, on segons la llegenda els sants van aconseguir batejar a una multitud de gent, fins que finalment els varen tornar a Brescia.A pesar de estos prodigis /// los tirans mes furiosos /// torments aguts y espantosos /// contra l's Sants van aplicant /// pero nil' foch ni los ferros /// res a ells los intimidan [...]. Plom derretit en la boca, /// Planxas ardents en sos cossos, /// cops, fins a romprels els ossos [...] fins que decapitats [...]
Però com que ni les tortures ni les amenaces van aconseguir doblegar-los, l'emperador Adrià, que es trobava de pas a Brescia, va ordenar que fossin decapitats, als voltants de l'any 122, fora de la ciutat en el camí que mena a Cremoma. Segons la llegenda, foren enterrats al cementiri de San Latino de Brescia, on després s'aixecà l'església de San Faustino ad Sanguinem.

Bookmark and Share