Artículos - Costumbres y tradiciones

EL DESEMBRE CONGELAT...

EL DESEMBRE CONGELAT...

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.135, desembre 2016, p.13.

«El desembre congelat», amb aquesta estrofa comença una nadala, al que li segueix un «confús es retira». I no ni ha per menys. És un mes per acabar més que confús. És el més que engloba més àpats i tradicions de tots els que hi ha en un any: sopar de nit bona, ressopó desprès de la missa del Gall, dinar de Nadal i Sant Esteve, cap d'any, pessebres, pastorets, quines, rifes,... fins arribar al dia de Reis, ja dins del mes de gener.

Deixant de banda la il·luminació i ornamentació de botigues i carrers, podríem dir que el tret de sortida el dona el dia 13, el dia de Santa Llúcia, amb la fira que porta el seu nom, i on es posen a la venda tots els ornaments per decorar les nostres llars: molsa, avets, figueretes, boles de colors, suro,... d'aquí que a partir d'aquest dia és quan es fa el pessebre, de la mateixa manera que no s'ha de retirar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.

Un costum, el de fer el pessebre, que a Banyoles es remunta a mitjans del segle XIX quan a Can Bach, del carrer de les Escrivanies, per aquestes diades s'hi podien veure unes figures de més d'un pam, vestides amb roba. A partir de llavors varen anar sortint altres artistes com els Mascaró, del carrer de Sant Antoni; els de la botiga de Can Tonet Parrassa; en Quimet Boschmonar, del carrer dels Ameller; Can Franch, del carrer de Sant Antoni; Can Torrent del carrer de les Escrivanies; Can Pandai Sabater, del carrer de Girona i el notari Narcís Moner, al carrer Girona, amb unes figures que tenien moviment, etc.,... al que li seguirien pessebristes com Josep M.Torrent, Rafael Angelats, Jaume Bas, Jaume Duran, Jordi Gratacós, Joan Constans, Joan Malagelada, Joan de Palau, Quim Gratacós, Francesc Casadevall o Salvi Gratacós. D'aquí, que, amb el anys naixeria la tradició dels concursos pessebristes, primer a través d'Acció Catòlica, que amb el suport de l'Ajuntament, l'any 1941 va començar a fer uns concursos de pessebres artístics; anys més tard, el 1964, n'agafaria el relleu el Centre Excursionista; i des del 1970 se'n farà càrrec la recent creada Associació de Pessebristes de Banyoles.

Però no tot són figuretes de fang, de mides més o menys reduïdes, sinó que a vegades i en sentit figurat, cobren vida, i és converteixen en personatges de carn i ossos i es així com els podem veure en els diferents pessebres vivents que es fan arreu de la comarca: Fontcoberta i Vilavenut.

Arribats a la nit de Nadal, hi havia la tradició de fer el Caga Tió, i un cop havent sopat aleshores anar a la Missa del Gall, a la que seguia el con-sabut ressopó. Hi havia qui fins i tot anava a Rocacorba a celebrar-la, tornat a casa a punta de matí. Desprès venia l'àpat més important de les festes, el dinar de Nadal, i en acabat, amb la panxa plena, tota la família es dirigien a veure l'Alcalde Borrego i els seus pastors. Una representació que començava el dia de Nadal a les cinc de la tarda, i que s'allargava durant totes les festes. Aquesta tradició es remunta ja al any 1899 on al Teatre dels Catòlics es representà per primera vegada una versió de 1888 d'El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo d'Antoni Molins i Gelada, amb música d'Ignasi Rubió.

I encar una darrera tradició, aquesta totalment lúdica, associada a aquests dies: les Rifes i les Quines, on locals com la Granja Canadell o Cal Nunci, sortejaven des de torrons a animals de corral.

Bookmark and Share